SKORPIO 2 L'ORIGEN DELS ESCACS

Pagina 6 “ SKORPIO “ 2 Abril 2010

HISTORIA DE L’ORIGEN DEL ESCACS
-------------------------------------------------------
Durant els segles XVI i XVII els escacs van experimentar un important canvi, i la reina es va convertir amb la peça més poderosa, en quant el seu moviment es refereix, del tauler. Va ser a leshores quan es
va permetre als peons avançar amb dues caselles en el seu primer moviment i es va introducir la regla coneguda com “al paso”, que permet capturar al peó que segueix la seva marxa i no es menja la peça que se li ha ofert en una determinada estratégia , i el revolucionari concepte de l’enroc. Els jugadors italians, a la seva vegada, van ser desbancats per els francesos i els anglazos durant els segles XVIII i
XIX quan els escacs, que habien estat fins aleshores el joc preferit de la noblesa i l’aristocr,açia, va
passar als cafés i a las universitas. El nivell del joc va millorar de manera notable. Van començar a
Organizar-se partides i tornejos més soviet i, els jugadors més destacats van crear les seves própies escoles.
LA LLEGENDA DELS GRANS DE BLAT
------------------------------------------------------
Existeix una legenda que diu que fa molt de temps va existir un rei que era molt bo, peró una vegada jugant contra un regne enemic va perdre al seu fill en una batalla, i per tal motiu es va posar molt trist
I es va aïllar al seu castell revivint una vegada i una altre la batalla on va morir el seu fill, recrean-la de
moltes formes i, en cap d’elles podia salvar al seu fill ni al seu regne al mateix temps. Un jove que coneixie el dolor del rei, va demanar una entrevista amb ell, des prés de molts intents va aconseguir que
el rei li concedís l’entrevista, el jove va mostrar el joc d’escacs i li va ensenyar la seva similitud amb una batalla real. El rei que era un gran amant dels plans de guerra no va tardar gaire temps en entendre el joc, el jove li va ensenyar al rei com era d’impotant sacrificar alguna peça per aconseguir el partit (fent-li veure que el sacrifici que havia fet el seu fill era el millor per al regne). El rei va comprendre el
seu error i va acceptar la mort del seu fill , i li va dir al jove que li donaria la recompensa que demanés
el jove li va demanar la següent recompensa : per la primera casella del tauler, vull un gra de blat ; per la segona casella vull dos grans de blat ; per la tercera casella, vull 4 grans de blat; per la cuarta casella
vull 8 grans de blat i aixi sucçessivament per la resta de les casellas. El rei va ordenar que entreguessin
la recompensa immediatament i va afegir-hi que era una comanda molt poc digne de le seva generositat
els savis del rei al tractar de trobar el número que corresponia a la quantitat de grans de blat, es van adonar que era un número molt gran d’imaginar en aquells dies. Aixi va ser com el rei va aprendre una
altre lliçó, a ser prudente. I, li va demanar al jove que es quedés al castell i traballés com un dels seus assesors………………..
Una altre versió de la llegenda :
Algunes referéncies citen al jove que va ajudar al rei com el bramá Susa o Sissa ( Susa Ben Dahir el Hidi, segons els millos informadors ). Després d’aconseguir la fascinació del rei per tan noble invent, el sabi bramá va aprofitar la oportunitat per donar-li una lliçó al sobirá i demanar “només” un gra de blat per la primera casella del tauler, dos per la segona, quatre per la terçera i aixi sucesivamente. El rei va accedir immediatament a tan “modesta” petició. Peró, efectuats els corresponents cálculs, va rebre una sorpresa mayúscula: No podia pagar la recompensa promesa perqué la quantitat de grans a entregar equivalia a cultivar tota la superfície terrestre cultivable (coneguda al dia d’avui¡) durant més
de 10 anys¡¡.
Quasi tots els que expliquen aquesta legenda coincidiesen en el total exacte: 18.446.744.073.709.551.615 ( divuit trillons, quatre-çents quaranta sis mil setçents quaranta i quatre billi- Ons, setanta tres mil set-cents nou mili ons, cinccents cincuenta un mil sis-çents quinze ), el qual es pot confirmar amb un bon processador matematic.


IMATJE FOTO KARPOV I KASPAROV