Pagina 2 “ SKORPIO “ 2 Abril 2010
EDITORIAL
----------------
SUBIR IMPUESTOS EN PLENA CRISIS
Solem culpar de la nefasta bombolla inmobiliària els promotors, especuladors i àvids de grans guanys, i a les entitats financeras, que van permetre un flux incessant de diners cap al sector.
Sol passar desapercebut un tercer actor, més discret i revestit de la legimitat que atorga defensar els interessos de tots, peró no menys voraç. Em refereixo a les administracions tributàries, que han participat del fetí inflacionista dels últims 15 anys.
Un estudi recent ha comparat entre 23 països de tot el món la càrrega fiscal acumulada suportada per la
Promoció d’habitatges ( per venda o lloguer ) i la construcció d’un edifici d’oficines o d’un hospital (els dos per a lloguer). Els resultats són demolidos.
Espanya és un dels més cars en matéria de fiscalitat immobiliària. En oficinas de lloguer, la càrrega fiscal analizada per un inversor és del 31,22% de la renda bruta, arriben al 40,58% en el cas d’un hospital. Aquestes dades superen les d’Alemania, Françe, Itàlia, Xina o el Brasil, i només queden per sota dels EUA. I el Regne Unit. En el mercat residencial, encara que la comparació millora, el 16,76 de la càrrega fiscal agregada al preu de venta d’un habitatge a Espanya està per sobre dels països més desenvolupats, com els EUA. EL Regne Unit, Suïssa o Itàlia.
Si el promotor opta per llogar, haurà de destinar un 35,88% de la renda anual al pagament d’impostos, valor que sols superen els EUA I França.
Entre els exemples que demostren la contribució de la fiscalitat al procés inflacionista hi ha el’impost
d’actes jurídics documentats (AJD) que les comunitats autónomes recapten fins cinc vegades desde la compra del terreny fins a la venda el pis acabat.
En deu anys aquet impost s’ha duplicat i fins triplicat en algun cas. També el ITP va pujar en el seu dia del 6% al 7%. En el àmbit municipal, la gran majoria dels ajuntaments aplica els tipus més alts permesos per la llei en els tributs que gestiona ( IBI, ICIO o la plusvàlua municipal ).
En el lloguer residencial el IVA suportat durant el procés constructiu també es converteix en un cost no
Recuperable. En aquest context, el Govern ha aprovat un altre volta de rosca més ( aixó sí presentada com sostenible i solidaria ) : la pujada de l’impost sobre el valor afegit (IVA), una supressió quasi generalizada de la deducció en el impost sobre la renda de les persones fisiques (IRPF) per compra d’habitatge i revisió de valors cadastrals.
Iniciatives destinades a recuperar el interés dels inversos, com la Llei de societats cotitzades d’inversió en el mercat inmobiliari , són ben rebudes, peró ¿ no estem començant la casa per la teulada ?.
Per rellançar el sector sería potser més lógic una política fiscal unificada per abaratir els impostos en el procés de desenvolupament i gestió inmobiliària que encareixen el producte final.
No serà fàcil, perque la recaptació procedent del maó sempre ha sigut essencial per a les administracions territorials.
Font : La Vanguardia, Sr. Manel Maragall
