dilluns, 25 de març del 2019

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 55 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MARÇ 2019 SUMARI


ATENCIÓ!!! ESTIMATS I AMICS LECTORS:
S’ACABA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 55.  LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MARÇ 2019.
GRACIES PER CONFIAR AMB NOSALTRES. EL VOSTRE PLAER ÉS EL NOSTRE.
LA PODEU GAUDIR MENSUALMENT AMB EL GOOGLE, FACEBOOK, ETC. I EL VOSTRE MOVIL.  TOTES LES REVISTES EDITADES DESDE L’ANY 2009 EN EL SEU BLOG.: club escacs skorpio santa susanna
SUMARI:                                                                                                              
1-          “ FENT ELS COMPTES “                                       MAITE MASSONS
2-          “ ELS JUTGES SÓN DEUS “                                 JOSEP GARRIGA                        
3-          “ ORENETA “                                                         JOSEP GARRIGA
4-           “ HOY ME SIENTO LIBRE “                                 ODALYS GÓNGORA                   5- CUINETA DE L’AVIA “ESPATLLA DE XAI AL FORN”    ROSA MUNUERA                                                     
6-           “ VORA LA MAR “                              MOSSEN JACINT VERDAGUER                      
7-           “ PARAULES “                                                      JOSEP GARRIGA                     
 8-                                 “ GABRIEL GARCIA MARQUEZ “                                      
 9-   “ RIDICUL SORAYA SANTAMARIA I D’ALTRES “      JOSEP GARRIGA                                                  
10-         “ MEMÒRIA HISTÒRICA “                                   ANTONIO  MUÑOZ                       11-         “ LA YENKA INMOBILIARIA “                                LIZARRAGA            
12-          TEATRE “ ELI “                                                     GAVINA                    
13-         “ FUNDACIÓ GALA SALVADOR DALÍ “              GAVINA                                           14-         “ ELECCIONS 28 A                                                                               
15- “ MONARQUIA, MAI SE SABRÀ LA VERITAT “            LUÍS SIMÓN          
 16-         EXCURSIÓ “ SANT FELIU DE GUIXOLS “            GAVINA 
17-         CINE “ MULA “ CLINT EASTWOOD                       JOAN MILLARET                 
18-                                      “ PILAR RAHOLA “
19-                                         “ ACUDITS “
20-                        “ UN CANT A LA LLIBERTAT “                         
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      
QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!!.
CREADOR, DIRECTOR, EDITOR I COL-LABORADOR JOSEP GARRIGA
          


REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 55 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MARÇ 2019 PORTADA NOMS I FOTOS COL-LABORADORS


55 PORTADA

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 55   MARÇ  2019.
ESTIMATS I AMICS LECTORS:
Com ja sabeu, aqueste revista mensual, digital, i personal, és publica desde l’any 2009.  Éstà dirigida amb carinyu a tot el públic, adult de totes les edads.
Qualçevol sugerencia sèmpre será ven binguda.
COL-LABORADORS:
MAITE MASSONS
ROSA MUNUERA
GAVINA
ODALYS GÓNGORA QUEVEDO  
JOSEP GARRIGA

A CONTINUACIÓ LES FOTOS DELS QUE DESINTERESADAMENT FAN POSIBLE AQUESTE REVISTA.






                           

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 55 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MARÇ 2019 PÀG. 1 " FENT ELS COMTES " MAITE MASSONS


FENT ELS COMPTES



Vaig treballar molt anys a l’ajuntament de Barcelona, concretament a serveis socials. Vaig aprendre que els serveis que  havien d’estar oberts 365 dies a l’any i 24 hores,  cada lloc de treball s’havia de multiplicar per cinc.

M’explico: El dia té 24 hores i amb jornades de 8 hores calen tres persones  de dilluns a divendres. Els caps de setmana habitualment es fan amb dues persones en torns de 12 hores. Això  voldria dir contractar  tres persones a 40 hores setmanals  més dues  a 24 hores setmanals per cobrir els caps de setmana. Però no és així: a més del cap de setmana cal cobrir els festius entre setmana, les baixes i les vacances i per això calen al capdavall cinc persones a jornada completa. Ni una més , ni una menys.

A Catalunya hi ha 17.000 mossos d’esquadra. 17.000 entre 5 serien teòricament 3.400 per torn. Amb tot  no és  exactament així atès que a la nit  cal tenir menys persones treballant-hi. Si en comptes d’un lloc de treball que s’ha de cobrir amb cinc persones, hi ha tres llocs de treball, sovint a la nit potser caldrà només dos, en comptes de tres, i això permet que durant el dia se’n pugui disposar de quatre  en dos torns : el matí i la tarda.

El 1-O el dispositiu va ser d’11.000 mossos d’esquadra, el que vol dir que a dos per centre electoral (uns 3.000) ja tenim 6.000 i la resta  són comandaments, caps d’equip, patrulles disponibles i sobretot, que en dia d’eleccions també cal vigilar el tràfic, també hi ha denúncies a atendre i moltes coses més, és a dir, cal fer tota la feina que es fa en qualsevol dia normal. Dit d’altra manera, ni amb la millor voluntat podien els mossos evitar el referèndum. I encara més si la previsió (atès l’antecedent del 9-N) era de més de 2.000.000 de votants.

La guàrdia civil i la policia nacional, tot i tenir pràcticament tot el personal present a Catalunya disponible (no tenen funcions de tràfic, ni d’ordre públic, les tramitacions documentals -DNI, passaports...- i altres es fan en dies feiners) i amb una aportació  externa de 6.000 (mai hem sabut la xifra exacta dels que van intervenir-hi, cosa que sí sempre s’ha sabut dels mossos d’esquadra) van fer molta menys feina, van ser gens eficaços i van atonyinar de valent, però com han dit els seus comandaments al Suprem, tota la culpa és dels mossos, fonamentalment del Mayor Trapero i la Intendent Laplana que casualment li va tocar mantenir l’ordre (amb total eficàcia) el 20 de setembre davant el Departament d’Economia de la Generalitat.

Resumint: Els mossos van funcionar bé, van ser respectuosos, van complir (potser alguns a desgrat, però amb disciplina) les ordres judicials, van preservar la convivència i les altres forces policials van ser un fracàs absolut. Així s’entén la ràbia que senten quan a més  han reconegut al judici que ja feia temps que volien substituir els mossos, que el pla B que van executar s’havia preparat amb antelació.

Altra cosa és els ferits: els civils ferits més greus o més lleus van passar de 1.000 (tots amb certificat mèdic). Pel que fa als policies “atesos” (no hi ha certificats mèdics) s’han donat xifres diverses i variades que van de 60 a 400, dit d’altra manera, som davant d’un exemple de la “imaginació al poder”. I l’inefable botifler Sr. Millo ha parlat de policies amb  dits i extremitats trencades, que van rebre cops de peu al cap, també de la trampa del Fairy,  etc....   tot i que cap ni un policia va necessitar agafar la baixa.

Això que he explicat només és una part més aviat petita del  judici al Suprem. HI ha matèria per a llibres que sens dubte s’escriuran, publicaran i llegiran. Les meves reflexions són petites i humils, no soc una experta, només vull aportar alguna idea.

Maria Teresa Massons
Març 2019

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 55 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MARÇ 2019 PÀG. 2 " ELS JUTJES SÓN DEUS " JOSEP GARRIGA


“Els jutges són déus”

La justícia independent,                                                                                                          al·lucina  la gent.                                                                                                                        La ignorància és aparent,                                                                                                     
la manca de memòria és transparent.

                                                                                                          
Comença amb la reialesa,                                               
i s’encomana amb fortalesa,                                                                                          
a tot el govern permanent,                                                                                        
als ministres i al President.

La filla del Rei, no sap, no recorda, ah!                                                                                  Però no hi ha delicte concurrent.                                                                                               Atenció a la reialesa,                                                                                              
no esglaiem la princesa.

El president s’acomoda,                                                                                       
declara igualment.                                                                                           
L’estratègia està apressa,                                                                                                          no hi ha inconvenient.

En declarar el que sigui,                                                                                                            el jutje no intervendrà                                                                                                              ni a en Zoido, Millo o Santamaria,                                                                                              a tots els hi permetrà.                                                                                                   

Compte que ve un català!.                                                                                                        
Ara sí, posem cura a la justícia,                                                                                                
amarrem-los, ells són forts,                                                                                                       saben, tenen seny i memòria.                                                                                                                                       
Tots aquests defectes                                                                                                                a la sala dels set jutges,                                                                                                       
es castiguen amb mà de ferro.                                                                                                 Presó serà la solució.

La justícia és igual per a "tots“
Els jutges és consideren déus                                                                                                    Son capaços de fer miracles.                                                                                                                                                                                                                                                                     
Allò que és per alguns és delicte possible                                                                                                
per a altres pot ser delicte impossible.
A Espanya la justícia és dependent,                                                                           
els jutges es creuen éssers especials,                                                                                      fan i desfan, independentment .                                                                                         

Continuen essent jutges i déus.                                                                                         
Segons qui sigui l’actor,                                                                                                   
per un mateix fet,                                                                                                                       el càstic pot ser superior 
                                                                                                                  
o pot ser inferior,                                                                                                                
pot sentenciar absolució                                                                                                            o condemnar a presó.                                                                                                                        

Josep Garriga

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 55 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MARÇ 2019 PÀG. 3 " ORENETA " JOSEP GARRIGA

“Oreneta”

Com piula l’oreneta,                                                                                                      
quan entre vol i vol,                                                                                                     
recollint la branqueta,                                                                                                       
poc a poc, fa la caseta.

Tota sola es fa camí.                                                                                                        
Vola i vola al seu destí.                                                                                               
El niuet està a punt,                                                                                                         
tot ell és caloreta. 

La seva presència,                                                                                              
canta el canvi d’estació,                                                                                                      
per fi ha arribat la primavera,                                                                                                    diuen, que la sang altera.

Dona color a l’aire que l'envolta.                                                                                                A la natura obra la porta.                                                                                                         
El jardí ple de flor,                                                                                                                      llueix el seu variat color.

Benvinguda primavera.                                                                                                    
Quin goix gaudir-te.                                                                                               
La llum del sol em confon,                                                                                      
la neu poc a poc es fon.                                                                                               

L’hivern entre pluges i freds.                                                                                                     
Ens ha deixat bons records.                                                                                         
El bon temps és present.                                                                                              
Si més no, li encanta a la gent.

El niuet tan petitet prospera,                                                                                          
acollirà la família sencera.                                                                                                
A qualsevol raconet,                                                                                                          
si pot fer un niuet.

L’oreneta piula i piula,                                                                                                                donant menjar a la seva cria.                                                                                                    Tota sola es fa camí,                                                                                                        
vola i vola al seu destí.                                                                                                                      
Josep Garriga
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    
                                                                                                          

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 55 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MARÇ 2019 PÀG. 4 " HOY ME SIENTO LIBRE " ODALYS GÓNGORA


55 “Hoy me siento libre”

Hoy me siento libre, mis pasos ligeros me llevan sin rumbo a un lugar
desconocido pero exento de cargas.

Lloraré, reiré, amaré sin que nada me importe, sin que nadie me juzgue.
Sin dueño, sin prejuicios ni ataduras que detengan mi andar.

Caminaré lejos hasta desgastar mis pies, con un sólo sueño arrastrado desde
el ocaso, encontrarme a mi misma en la naciente cima de lo inaccesible.

Odalys Góngora Quevedo
Holguín - Cuba


REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 55 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. LA CUINETA DE L'AVIA " ESPATLLA DE XAI AL FORN " ROSA MUNUERA


54 Espatlla de xai al forn X 4 persones:

6 Patates panaderes,
4 cebes de figueres,
4 tomàquets,
1 llimone escurregude i dues senseres,
4 alls sensers,
un raix d'oli,
un raix de vi ransi o conyac,
un got d'aigua,
sal a dos vandes, boletes de pebre negre,
4 branques de romani.

Atencio! Els tomàquets i el conyac o vi ransi posar-lo a la mitat del procés.

A 200g. Una hora.
Per llepar-se els dits.
Bon profit.

Rosa Munuera





REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 55 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MARÇ 2019 PÀG. 6 " VORA LA MAR " MOSSEN JACINT VERDAGUER


56 “ VORA LA MAR ” JACINT VERDAGUER
Vora la mar
Al cim d’un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei cap a ponent declina
me’n pujo a meditar.
Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes. 
Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes
que m’ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
de vori, d’or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que un instant surten de l’ona
per retornar al fons;
vaixells que amb veles i aparell s’ensorren
en un matí de maig,
illetes d’or que naixen i s’esborren
del sol al primer raig;
idees que m’acurcen l’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que se’n du amb l’essència
l’emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
dieu-me, què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?

    Caldetes, 10 de gener 1883.
Verdaguer. Jacint
«Vora la mar» dins Flors del Calvari,