Club Escacs Skorpio Santa Susanna: de maig 2022

dilluns, 9 de maig del 2022

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 92 ABRIL 2022 SUMARI

ATENCIÓ!!! ESTIMATS LECTORS:

S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 92 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA.

ABRIL 2022.

LA PODEU GAUDIR A LA XARXA I AL VOSTRE MÒBIL. TOTES LES REVISTES EDITADES DESDE L’ANY 2009 EN EL SEU BLOG.:

club escacs skorpio santa susanna

CELEBRÀN EL CATORZE ANIVERSARI SKORPIO, FEM MENCIÓ AL NOU SISTEMA DEL BLOG QUE US PERMETRÀ GAUDIR TAMBÉ DE VIDEOS!

MOLTES GRÀCIES PER LES MÉS DE 100 MIL VISITES I PER LA VOSTRE CONFIANÇA. EL VOSTRE PLAER ÉS EL NOSTRE!!!.

“EL CATALÀ ETS TÚ” VISQUE EL CATALÀ, LA NOSTRA LLENGUA MARE!!!.

ENS COMPLAU ANUNCIAR-VOS UNA NOVA EDICIÓ EN VERSIÓ DIGITAL EBOOK I FÍSICA DE L’ÚLTIMA OBRA D’EN JOSEP GARRIGA “SILENCIS PLENS DE TU”. YA ESTÀ A LA VENDA!!!.

SUMARI:

. 1-“CAN RABASSA” L’AJUNTAMENT DE SANTA SUSANNA NO SE N’HA SORTIT!!!

2-“ VISCA LA DEMOCRÀCIA “ MAITE MASSONS

3- “ TORNA LA VIDA “ JOSEP GARRIGA

4- “PER FÍ SANT JORDI EN EL CAMÍ“ LLIBRE I ROSA JOSEP GARRIGA

5-“CUINETA DE L’ÀVIA, PERNILETS VARIATS” . ROSA MUNUERA

6-“ EL GERANI GITANO “ JOSEP GARRIGA

7-“ REI O FANFARRÓ “ . JOSEP GARRIGA

8-“ L’ESPLENDOR DE SANT PAU “ ROSA MUNUERA

9-“TRAVESSA, MONESTIR S. CUGAT A L’ERMITA S. MEDIR” GAVINA

10-“ CARAMELLES, TRADICIÓ CATALANA “ GAVINA

11-“ NO ETS VELL “ JOSEP GARRIGA

12-“ OUS FABERGÉ “, VIDEO GAVINA

13-“ TAST D’ART, VIDEOS “

14-“ TAST D’ART “

15- “ ACUDITS, VIDEOS “

QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!! SALUT!!!

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 92 ABRIL 2022 PORTADA

PORTADA

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 92 ABRIL 2022

LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME.

GUARDONADA EN POESIA.

ATENCIÓ!!! ESTIMATS AMICS LECTORS:

GRÀCIES A TOTS VOSALTRES, CELEBRÉM ELS 14 ANYS DEL NEIXAMENT D’AQUESTA REVISTA. PRIVADA INDEPENDENT!!!.

Com ja sabeu, aqueste revista mensual, digital, personal i gratuïta, és publica desde 2009. Éstà dirigida amb serietat i estimació a tot el públic, adult de totes les edads.

“LA NOSTRA JOIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA”

El nostre objectiu entre d’altres,és fomentar el català.

Utilitzem les nostres paraules, no les olvidem.

A Barcelona capital, més q’el català és parla el barceloní.

Les vostres fotos i videos a: “TAST D’ART” és un sutil contacta em l’art, amb la natura, amb l’escritura, amb la poesía. Vol ser una petiteta pasetjada per un món ón l’imaginació s’enriqueix de l’imatge de la lletra i dels pensaments. Esperem us agradi, ho si més no, us contagi d’amor!. També la trovareu en el Estats del Whatsapp.

Qualsevol sugerencia sèmpre será benvinguda.

COL-LABORADORS:

MAITE MASSONS

ROSA MUNUERA

GAVINA

ODALYS GÓNGORA QUEVEDO

JOSEP GARRIGA

SALUT!!!

A CONTINUACIÓ LES FOTOS DELS QUE DESINTERESADAMENT FAN POSIBLE AQUESTE REVISTA.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 92 ABRIL 2022 PÀG. 1 " CAN RABASSA " L'AJUNTAMENT DE SANTA SUSANNA NO SE N'HA SORTIT!!!

CAN RABASSA

“Can Rabassa” L’ajuntament de Santa Susanna no se n’ha sortit!

El litigi legal sobre el pla de Can Rabassa ha estat sentenciat de manera definitiva

El mes de novembre de 2011, Josep M. Massons, usufructuari de Can Rabassa, va morir. Tres dels fills, hereus de la meitat del pla, es van adreçar a l’alcalde de Santa Susanna per indicar que el contracte de lloguer que l’ajuntament tenia sobre el pla havia acabat per mort del contractant i que, pel que a ells feia, no volien renovar el contracte.

El motiu fonamental era que el terreny, d’acord amb el pla urbanístic vigent, era d’agricultura intensiva i l’ajuntament havia incomplert el contracte utilitzant-lo per a aparcament, que és un ús legalment prohibit em un terreny agrícola i encara més, si és intensiva.

Es van obrir converses que van resultar inútils: l’alcalde es va negar a deixar d’utilitzar el terreny, tot i saber que no hi havia cap contracte de lloguer que l’hi donés dret. Els propietaris no van tenir altre remei que acudir als tribunals per recuperar un terreny ocupat il·legalment.

El litigi va ser molt lent, en part pel funcionament defectuós de la justícia i també per totes les maniobres processals fetes per l’ajuntament per tal d’alentir encara més el procés.

La primera sentència obligava l’ajuntament a deixar lliure el terreny i en les condicions originals de l’inici del contracte. L’ajuntament va ignorar la sentència i només va marxar quan el jutjat el va obligar: va sortir només la vigília del dia fixat pel llançament i no va tornar el terreny en les condicions correctes. Això va obligar als propietaris a anar novament al jutjat.

Actualment deu anys i mig després de la mort de Josep M. Massons el litigi ha estat sentenciat de manera definitiva per la justícia. L’ajuntament ha hagut de tornar el terreny i ha hagut de pagar les costes del primer judici, els lloguer endarrerits i la reparació del terreny: un total de

143.000 €.

Si hagués marxat quan se li va demanar, només hauria hagut de reparar el terreny, però no va ser així. L’alcalde deia que retenia el terreny “pel bé del poble”, un concepte de bé que d’acord amb els postulats que s’esmenten a continuació és inacceptable.

És inacceptable perquè és evident que com a aparcament era innecessari, és inacceptable perquè és evident que un ajuntament ha de respectar la llei (la ocupació és il·legal) i és inacceptable per què és evident que un ajuntament ha d’administrar bé els diners que els ciutadans paguen mitjançant els impostos. En aquest cas, cap dels tres postulats s’han complert.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 92 ABRIL 2022 PÀG. 2 " VISCA LA DEMOCRÀCIA " MAITE MASSONS

VISCA LA DEMOCRÀCIA!

La democràcia moderna es va inventar a França, encara que hi ha qui diu que va ser a Grècia. A Grècia es votava, però no tothom: ni dones ni esclaus. Això tots sabem que no és gaire democràtic.

Montesquieu va fer la teoria dels tres poders independents: L’executiu (Govern), el legislatiu (Parlament) i el judicial (tribunals). Abans el rei o el senyor feudal era el propietari i manava (poder executiu), dictava la llei (poder legislatiu) i jutjava (poder judicial). Que tot recaigui en la mateixa persona ja se sap que dona molt poca llibertat i garanties als ciutadans de tota mena, especialment als que tenen menys diners o poder.

Votar és indispensable per a la democràcia, però el vot democràtic té un seguit de condicions: llibertat d’elecció, que tots els contrincants tinguin igualtat d’oportunitats i amb llibertat d’expressió. I tothom sense excepció ha de poder votar. Allò tan conegut “d’un home (o dona), un vot”.

Pel que fa a l’aparell judicial ha de seguir unes normes bàsiques: els jutges han de ser independents (no triats per qui mana), cal respectar els drets fonamentals: ningú pot ser investigat, ni detingut , ni castigat si no hi ha indicis racionals d’haver comès un delicte que ha de ser conegut i públic de manera clara (Codi Penal i altres lleis) i a més cal provar-ho fefaentment. No s’hi val inventar-se la llei a conveniència o interpretar-la de forma aleatòria.

Els catalans teníem unes Constitucions que defensaven les nostres llibertats. No era una democràcia moderna, però el ciutadà tenia certes garanties legals que no existien a Castella. “Captures se poden fer tan solament per crim flagrant o ab provisió de jutge”, regia a Catalunya, entre altres provisions. Quan l’any 1714 lluitàvem per “les nostres llibertats” ens referíem a això precisament, que els ciutadans havien de tenir certes garanties davant del poder executiu i judicial. Existia el “tribunal de contrafaccions” per defensar un ciutadà perseguit sense respectar les garanties legals de les nostres Constitucions. És aquest el motiu pel que la Inquisició va ser no acceptada a Catalunya i això es va traduir en que fes moltes menys víctimes que a la resta de la península, per manca de col·laboració dels habitants i autoritats. La Inquisició deia que no estava obligada a respectar les lleis de la terra (la nostra) i es lamentava que calia “...reprimir la soltura y atrevimiento de la gente desta tierra porque como tienen tantes llibertades y privilegios usan mal dellos...”.

Actualment es porta això de la democràcia, encara que no sempre es practica. Els polítics en general són molt aficionats a modificar el llenguatge per fer-lo més útil al seu propòsit i més agradable. Ja no parlem de manicomis, parlem de centres de salut mental, per exemple. En temps de Franco no hi havia obrers (la lluita de classes era cosa del passat), hi havia “productors” i moltes altres paraules modificades per a molts i variats conceptes.

He après a malfiar-me de la democràcia que es qualifica amb adjectius. En temps de Franco teníem una “democràcia orgànica”. Ara Putin diu que a Rússia hi ha “democràcia social” o “democràcia sobirana”. A l’Iran hi ha “democràcia islàmica”. A Itàlia hi va haver “democràcia cristiana” que impedia el divorci o l’avortament a tota la població (fos o no fos catòlica) perquè la Doctrina de l’Església deia que era pecat. En això dels adjectius hi ha una darrera adquisició: Enrique López, actual Conseller de Justícia de la Comunitat de Madrid (PP), el 26 de febrer de 2018 va publicar un article al diari La Razón on deia que a Espanya calia una “democràcia militant.... per salvar la democràcia dels seus enemics, encara que sigui sobre la base de redefinir-la com a disciplinada i autoritària”. Aclariment: els enemics en el seu cas són els partits catalans independentistes i de manera general, l’esquerra.

A Espanya segons els defensors espanyols de la “Transición” tenim una “democràcia plena”, també dita “democràcia constitucional” (d’acord amb la Constitució espanyola, és clar). I se’ns diu que “tots som iguals davant la llei” (l’Emèrit és “més igual” i, malauradament, no és l’únic més igual). El diari britànic Times ja ha dit que a Espanya hi ha una “democràcia defectuosa” i en aquest cas no és per fer passar gat per llebre, és per indicar que no és “plena”.

Tots coneixem la detenció i l’enjudiciament de Tamara Carrasco on no es va respectar al segle XXI ni tan sols allò que ja existia a Catalunya al segle XV: Captures se poden fer tan solament per crim flagrant.

I ara el Catalangate i el que seguirà, que per ara tenim 3.000 represaliats. Necessitem la independència per tenir democràcia sense adjectius. Cal seguir: DEMOCRÀCIA!

Maria Teresa Massons

Abril 2022

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 92 ABRIL 2022 PÀG. 3 " TORNA LA VIDA " JOSEP GARRIGA

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 92 ABRIL 2022 PÀG. 4 " PER FÍ, SANT JORDI EN EL CAMÍ " " CELEBREN NOCES LLIBRE I ROSA " JOSEP GARRIGA

PASTÍS DE ROSES A LA CASA BATLLÓ

NOCES LIBRA I ROSA

CALAMARÇADA EN PLENA RAMBLA CATALUNYA

MINI ENTREVISTA RADIO PINEDA

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 92 ABRIL 2022 PÀG. 5 " CUINETA DE L'ÀVIA, PERNILETS VARIATS " ROSA MUNUERA

“Cuineta de l'avia”

Pernil-lets rostits I (Cuixes de pollastre al forn, video):

-1 Zafata pernil-lets.

-3 Cebes.

-2 Tomàquets.

-2 Fulles llauré.

-Farigola en pols.

-1/2 Cabeça d'alls xafats, amb la pell.

-1Got brou pollastre, que quedi cobert just.

-1 Raig conyac.

-Sal i pebre negra (poquet).

Cuinar:

-En paella negra gran un bon raig d'oli, al calentaré possar pernil-lets salats i empebrats, és fregeixen, una mica dorades.

-És possen les cebes, cada escún 4 troços, amb els alls, romaní, farigola, llauré.

Anàn remenàn, és posen els tomàquets patits per la meitat amb el foc sempra mig.

-Ara possar el got de brou, tot coure 20m. xup, xup.

-Seguidament possar un raig conyac i 5 m. més.

Apagar foc.

Bon profit.

“Cuixetes de pollastre (pernilets) amb porros”:

-Una zafata amb pernilets.

-2 Porros (troçets petitets)

-Brou pollastre cobrin les cuixes. (no afeigir més brou), només per cubrir.

-Sal i pebre.

-Farina per enfarinar.

-Un raig de vi ranci.

-oli i 2 Fulles llaurer.

-Cuinar:

-Posar amb foc mitjà.

-Treura la pell de les cuixes,

amb un drap.

-Salar-les i empebrar-les.

-S'enfarinen les cuixes i és fregeixen en una paella petita amb oli abundant.

-Un cop doradetes, és posen apart en una paella gran.

-Afeigir a la paella petita una mica d'oli al que hem fregit les cuixes, els dos porros un cop nets, pelats, trosejàts petits els dos porros només lo blanc, i un cop fregits afagir una copeta de vi ranci, als tres m. s'aboca a la cassola o paella gran.

Seguidament possar brou calent a la paella per cubrir i quant començi a bullir l'aboco a la cassola o paella gran.

Remenar 1tot el que hi ha a la cassola i ho posso a bullir 20m. (5m el foc fort i els 15m. seguents al mínim).

-Atenció!!! Només per fregir perni-lets i porros utilitzar paella petita.

Quan és possa tot junt, utilitzar paella gran.

Bon profit

Rosa Munuera

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 92 ABRIL 2022 PÀG. 6 " EL GERANI GITANO " JOSEP GARRIGA

“El gerani gitano"

Quina gràcia,
Quin color.
No distreu gaire
la seua olor.

Sal i pebre salpicat
sembla portar
en el seu somriure.
La gitana se’l mira.

Els seus pètals
és barallen dolçament,
per lluir amb més ardor
constantment.

La Gavina se li acosta,
I s'allunya planejant.
Pel camí va pensant,
la seva flor em crida.

Per que serà
primorosa natura
que l'abella va de flor en flor
I no s' atura.

El jardí és ple de flors
el caràcter gitano s’imposa,
fa confondre els colors.
El gerani domina i proposa.