dimecres, 24 de juliol del 2019

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 59 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2019 " SUMARI ".


ATENCIÓ!!! ESTIMATS I AMICS LECTORS:

S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 59.  LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2019.

ANIVERSARI!!! GRACIES A TOTS VOSALTRES, AVUI CELEBREM ELS DEU PRIMERS ANYS DEL NAIXAMENT D’AQUESTA REVISTA DIGITAL, PRIVADA I GRATUÏTA

LA PODEU GAUDIR EN EL GOOGLE, FACEBOOK, ETC. I AL VOSTRE MOVIL.  TOTES LES REVISTES EDITADES DESDE L’ANY 2009 EN EL SEU BLOG.: club escacs skorpio santa susanna

ENS OMPLE DE SATISFACCIÓ EL QUE PLEGATS PODEM GAUDIR DE UNA JOIA, COM LA LITERATURA CATALANA!. AMB MÉS DE 75 MIL VISITES FINS AVUI. I TOT GRACIES A LA VOSTRE CONFIANÇA.

MOLTES GRACIES PER CREURE EN NOSALTRES, EL VOSTRE PLAER ÉS EL NOSTRE.!!!. VISQUE EL CATALÀ!!!

SUMARI:                                                                                                                                        
 1-              “ HI HA ALGÚ QUE VULGUI PLEGAR           MAITE MASSONS                                                  
2-              “ ESTIMADA “                                                    JOSEP GARRIGA                                        
2 BIS-       “ SANT POL “ FESTE MAJOR DEL 19 AL 28 DE JULIOL 2019
3-              “ LA DONZELLA I EL MAR ”                                  JOSEP GARRIGA                
 4-              “ ASTRONOMIA, GALILEU “                                 GAVINA                               
5- “ FA 50 ANYS DE LA PETJADA HUMANA A LA LLUNA.”  GAVINA
6-               “ ORQUIDIA “                                                       JOSEP GARRIGA                      7-              “ LA BANCA SE LO COME TODO                      LIZARRAGA                                8-“EL CNI. ESCUCHABA A LOS ASESINOS HORA I MEDIA ANTES“  PÚBLICO               9-           LA CUINETA DE L’AVIA  “ CRUET DE PEIX “       ROSA MUNUERA                   10-“EL DEUTA DE L’ESTAT ESPANYOL AUMENTA 12.400 MI. €”  NACIONAL                       11-    “ L’ONU. INFORMA SOBRE LA PANTOMIMA DEL JUDICI “  LIÑÁN                             12-         “ RESULTAT DEL BOICOT A CATALUNYA “                                                         13-“ELS PITJORS POLICIES ESPANYOLS ENVIATS A CATALUNYA“ EL PAÍS                  14 -          “ RECONEIXAMENTS ENTRE PÀRIES “                                                               15-          “ LA VIVENDA S’ENCAREIX UN 3,6%                   LIZARRAGA                               16-          “ MESTRE D’AIXA “                                                 GAVINA                                                            
17-          “ AGULLES DE MONTSERRAT ENÇESES “          GAVINA                   
18-          “ PETJADES QUE ACARONEN “                            JOSEP GARRIGA                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     
19-  “ EL REAL MADRID SALPICAT PER CORRUPCIÓ “     NACIÓ DIGITAL
20-           “ TAST D’ART “                                                      GAVINA   
21-          “ ACUDITS “
QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!!.
CREADOR, DIRECTOR, EDITOR I COL-LABORADOR JOSEP GARRIGA

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 59 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2019 PORTADA " NOMS I FOTOS COL-LABORADORS "


59 PORTADA

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 59 JULIOL 2019
LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME.

ATENCIÓ!!! ESTIMATS I AMICS LECTORS:
GRACIES A TOTS VUSALTRES, AVUI CELEBRÉM LA PRIMERA DÉCADA DEL NAIXAMENT D’AQUESTA REVISTA. PRIVADA INDEPENDENT!!!.

Com ja sabeu, aqueste revista mensual, digital, i personal, és publica desde juliol 2009.  Éstà dirigida amb serietat i estimació a tot el públic, adult de totes les edads.

Com a novetat, fem menció a un petitet i nou espai: “TAST D’ART”
“TAST D’ART” és un sutil contacta em l’art, amb la natura, amb l’escritura, amb la poesía. Vol ser una petiteta pasetjada per un món ón l’imaginació s’enriqueix de l’imatge i de la lletra. Esperem us agradi, ho si més no, us contagi d’amor!.

Qualsevol sugerencia sèmpre será ven binguda.

COL-LABORADORS:

MAITE MASSONS
ROSA MUNUERA
GAVINA
ODALYS GÓNGORA QUEVEDO  
JOSEP GARRIGA

A CONTINUACIÓ LES FOTOS DELS QUE DESINTERESADAMENT FAN POSIBLE AQUESTE REVISTA.






                           

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 59 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2019 PÀG. 1 " HI HA ALGÚ QUE VULGUI PLEGAR ? " MAITE MASSONS


HI HA ALGÚ QUE VULGUI PLEGAR?

Potser sí que hi ha algú que vulgui plegar, algú que hagi decidit que ja  no vol la independència, però jo no el conec.

Sí que hi ha gent que sent frustració, gent que està emprenyada i que vol un camí, que ara per ara està ple de boira. Ens sentim decebuts amb els polítics. Anem per parts:

·        Tenim polítics a la presó (i amb perspectiva de llargues i injustes condemnes per allò tan conegut de “Todo por la patria”). Hi ha algú que estigui decebut amb aquests polítics?

·        Tenim també polítics que han guanyat eleccions i que, penso jo, els ha faltat sentit d’estat. I quan dic sentit d’estat és  allò que cal aprendre dels castellans, perquè aquests quan es tracta dels seus interessos com a país (dominar altres i  exercir l’imperi) mai en dubten, però aquí estem tan fets a segles de submissió,  que hi ha qui cuita a fer pactes amb la gent del 155.

Trobo que el “procés” ha tingut tot de resultats positius:

1.    La corrupció a Catalunya ha esdevingut molt difícil per a molts polítics (tot i que encara queden alguns a l’estil de la “transició”, que continuen arreplegant tot el que poden i no cal donar noms, són prou coneguts). Però la majoria es comporten, ni que només sigui perquè tenen els de “Madrid” controlant el que fan i el que no fan.
2.    Ha deixat al descobert que això de la democràcia espanyola consolidada, es més aviat autoritarisme consolidat vestit d’una certa democràcia.
3.    Ha quedat patent que ni l’esquerra és tan pura, ni la dreta tan impura. Quan hi ha poder i seients en joc hi ha matrimonis de conveniència, això dels valors és secundari, tot i que queda bé per dir-ho.
4.    Ens hem conegut i reconegut. Crèiem (al menys jo) que els independentistes érem quatre gats arreplegats i som molts i molts.
5.    L’adhesió a Catalunya o a l’Espanya castellana té molt de pòsit emocional. Aquells que se senten catalans voten independència majoritàriament i els que se senten espanyols, voten dependència. Pel que fa als que diuen que són catalans i espanyols alhora, no  és cert. Són espanyols que viuen a Catalunya, que estan empadronats i per això tenen tots els drets per votar i decidir i voten majoritàriament per romandre a Espanya. Quan sento que no volen elegir entre Espanya i Catalunya, penso que ens prenen per idiotes, ja sabem que ells són espanyols que ni tan sols porten barretina per dissimular. Hi ha moltes persones amb identitats culturals duals i no és cap problema (la meva mare nascuda a Nova York se sentia americana i catalana alhora i mai va triar, es limitava a viure el fet  dual amb serenitat i goig).
6.    Mai havíem arribat tan lluny. Hem esdevingut la principal preocupació de l’estat espanyol. Hem estat el tema principal del curs de la FAES del PP d’enguany a l’Escorial. On s’ha arribat a dir “En Cataluña se debe reconstruir una alternativa política distinta a la independència, o estamos perdidos”. Atesos els resultats de les eleccions per al PP a Catalunya, no sembla que puguin  reconstruir una tan desitjada alternativa política.

Evidentment que el camí que tenim per davant serà llarg i costerut. Hem de continuar vigilant i pressionant com s’ha esdevingut amb el Consell Comarcal al Maresme, per posar un exemple. I sobretot, sobretot, no hem d’oblidar que cal augmentar la gent que se sent catalana i una manera és parlar català sempre i contínuament i amb tothom (pel que fa als turistes no cal pensar que quan només parlen l’idioma del seu país i nosaltres no el dominem, cal fer servir el castellà com si tothom l’entengués. Molt sovint el català és força més intel·ligible, té més paraules semblants a altres idiomes europeus, així que, català i endavant).
Cal normalitzar el fet de viure en català, ha d’esdevenir natural, hem de fer que no es pugui viure a Catalunya sabent només castellà.  Hem de fer allò que fan tots els països normals. O coneixeu algun país normal on no  sigui necessari parlar la llengua pròpia per funcionar-hi? Jo no el conec.

Maria Teresa Massons
Juliol 2019



REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 59 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2019 PÀG. 2 " ESTIMADA " JOSEP GARRIGA


                                                                                                                                               59 “Estimada"


El temps es desfà en l'espera,
com gota de pluja desesperada,                                                                                 
per fondre’s entre l’aigua.

Tinc entès que avui et ve a recollir un príncep,
que et portarà al seu castell,
on t'oferirà les riqueses de la terra.

El que ell no sap són les sorpreses,
que l'esperen a les valls serenes,                                                                           
o serres desertes,                                                                                                    
on les muntanyes son nues.

Al mirar-te els ulls,
descobrirà els tresors,                                                                                                    
que guarden els cels,
més enllà del somnis,
que es poden somniar,
a la vora del mar.

Mai es pot saber,
allò que hom és capaç,
fins que no es viu,
l'amor primitiu.
Un petó, un desmai                                                                                                 
una flor, un color,                                                                                                                   
en el prat ben verd,                                                                                                                    sota un cel ben blau                                                                                                                                                                                                                     
Josep Garriga



                    
                                                                                                                                                                           
                                                                                                                                                                                        
                                                                                                                                                                                        
                                                                                                                                                                                                
                                                                                                                                                                                        
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    
                                                                                                                                                                                          
                                                                                                                                                                                               
                                                                                                                                                                                            
                                                                                                                                                                                           

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 59 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2019 PÀG. 2 BIS " SANT POL " FESTA MAJOR DEL 19 AL 28 JULIOL 2019


59 SANT POL”


Del mar, enllà de les bromes,
arriben les primeres llums
que perfilen dues figures,
al cim dels pujols.

Sant Pau vigila,
i Sant Jaume fa sonar l'hora
avisant que Sant Pol desvetlli,
doncs el sol s'enlaira.

El ferrer, a l'enclusa martelleja
i del forn, l'olor de pa calent se n'esmuny;
el cor del poble, grat regust;
el tren arriba, s'adorm l'onada al sorral.

El vell, al parc, prenent el sol
l'acompanyen els seus records,
nostàlgia del mar que té al davant,
afanys de pescador, es mira la barca...

La canalla, sortint de l'escola
corrent, rient i jugant,
esvaeix la melancòlica imatge;
el dia reneix, la vida es renova.


Poema que estrena la Festa Major de Sant Pol de mar 2019
Del 19 de juliol al 28 de juliol.


REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 59 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2019 PÀG. 3 " LA DONZELLA I EL MAR " JOSEP GARRIGA


59 C. X.  LA DONZELLA I EL MAR

La donzella s’ha banyat i refrescat,
per primer cop,
aquest estiu en el mar.

Les ones gustoses,
l’han abraçat,
i a ella li ha agradat.

La seva bellesa,
ha despertat enveja,
entre sirenes.

Però el somriure dels seus ulls,
ha llimat aspreses,
provocant si més no,
afecte i admiració.

Tal és així,
que el mar encrespat,
s’ha amansat,
les gavines li han cantat,
els peixos han ballat,
els vaixells bocabadats,
han ensopegat,
els mariners s’han esverat.
El cel omnipresent
s’ha fet l’amo del moment.

La màgia somrient,
participa plenament.

Que s’aturi el temps.
Gaudim l’inesperat.

No ens moguem,
només mirem,
el que potser mai més veurem.

Fins hi tot la llum s’altera.
Guardem-ne aquest record.

És impressionant,
tot gira al voltant.

Torna formosa donzella,
el mar t’espera.

Josep Garriga

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 59 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2019 PÀG. 4 " ASTRONOMIA, GALILEU " GAVINA


59 ASTRONOMIA GALILEU

L’any 1633 a Roma, l’astrònom, físic i matemàtic Galileu Galilei va abjurar de les seves teories astronòmiques davant d’una comissió d’inquisidors per ordre del papa Urbà VIII.

Al més d’abril ja havia estat cridat pel Sant Ofici, la Inquisició romana, per donar explicacions a propòsit d’un llibre que havia publicat un any enrere.

Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món, en què defensava el model heliocèntric formulat per Copèrnic, segons el qual la Terra i els planetes giren al voltant del Sol, i ridiculitzava el geocentrisme, que situa la Terra al centre de l’univers, basat en el model ptolemaic, el que encaixava millor amb les Sagrades Escriptures.

El dramàtic episodi d’abjuració de Galileu, un clar enfrontament entre la ciència i la religió, va comportar-li la commutació de la pena prevista i la condemna a viure sota arrest domiciliari.

Galileu, però, va romandre fidel al seu mètode durant la resta de la seva vida.

Gavina.


REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 59 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2019 PÀG. 5 " FA JA 50 ANYS DE LA PETJADA HUMANA A LA LLUNA " GAVINA


59 50 ANYS DE LA PETJADA HUMANA A LA LLUNA

Avui 20 de juliol 2019 celebrem els 50 anys que l’èsser humà va arribar a la Lluna.
Celebració de la gesta de l’Apollo 11
Un fet sobresalient de la ciència terrestre.
Només ens han separat 4 dies desde l’explosió del Cosmos!!!.
És digne d’elogi un fet d’aquesta dimensió.
Gracies a una dedicació impensable enriquida per els estudis mil·limètrics de la técnica espacial, més la valentia i preparació de tres astronautes, afegint  l’entrega, col-laboració aferrada i técnica esmerada d’un equip compost per miles de persones que varen aposta r per aconseguir un fet únic en el món.
El percentatge d’éxit només era d’un 50%.
Els tres astronautes sabien, eran concients, que arriscaven la vida, només els hi donaven un 50% de possible tornada a la Terra.
De la Terra a la Lluna” va ser un fet espectacular del qual en aquets 50 anys no se li ha tret casi bé rentabilitat, només el plaer i la satisfacció d’haber-ho aconseguit.
Segons els dirigents de EEUU. El proper proyecte de la NASA és tornar-hi possiblement l’any 2024 amb l’intenció de aprofitar recursos, de la Lluna que aportin beneficis als habitants de la Terra.
Esperem que tot vaigi bé, i tornem a conquistar la nostre amiga satèl-lit vigilant i propera, avans de contraure matrimoni.
Després de la festa, ja pensarem en Mart

Gavina.

  

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 59 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2019 PÀG. 6 " ORQUIDIA " JOSEP GARRIGA


Orquídia"

Formosa criatura,
filla de la natura.
Entre flors destaques.
En obrir-te enlluernes.
Son curioses les orquídies,                                                                                          envaiexen quan neixen,                                                                                                             i al marxar, brutalment,                                                                                                   desapareixen!.                                                                                                                            Tu ets diferent,
agradés a la gent.
Tens personalitat.
La teva bellesa,
és tendresa.
Ets reina dels contrastos,
dels colors.
Sembles pintada,
perfilada,
dissenyada.
Figura de porcellana,
esvelta, somniada.
Quan es tracta d'amor,
pensem en tu amb fervor.
Les llars et desitgen,
els jardins t'envegen.
La teva figura,
ens captiva.
La primera és somriure.
La segona enamora.
La tercera m'ha afalaga.
La cuarta il-lusiona.                                                                                                           

Les que vindran,
al-lucinaràn.

Josep Garriga.



REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 59 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. JULIOL 2019 PÀG. 7 " LA BANCA SE LO COME TODO " LIZARRAGA




Cuando La Banca No Protesta Es Que Se Frota Las Manos
Con opiniones muy dispares y un importante caos en su aplicación, que ha llevado al Ministerio de Justicia a una moratoria hasta el 31 de julio, el pasado día 16 se puso en marcha la nueva Ley de Crédito Inmobiliario. La prórroga concede a entidades y notarios un mes y medio para que adapten sus recursos a las nuevas condiciones.  Mientras tanto permite la tramitación en papel u otros canales para dar tiempo a los bancos a que actualicen sus plataformas informáticas.
Desde las asociaciones de consumidores se habla de oportunidad perdida, al no adecuar la nueva normativa al espíritu de la Constitución y beneficiar –lo contrario sería sorprendente- a la banca frente a los usuarios. Es el concepto de transparencia, que controlarán los notarios, el punto más positivo para los consumidores y que evitará que tengan que acudir a los tribunales de Justicia, donde, hay que decirlo, casi siempre ganaban. Dejando de lado este concepto, cuya solución por medio de acta notarial evitará a la banca largos y costosos litigios, porque el usuario ya no tendrá nada a lo que agarrarse, en el resto de los grandes conceptos también gana la banca por goleada.
La idea que destila la nueva ley hipotecaria es que se ha buscado un blindaje bancario frente a instancias judiciales extra nacionales, para impedir que el usuario pueda reclamar. El tiempo dirá si el PSOE ha conseguido lo que el PP no pudo. Pero vayamos por partes:
Si hablamos de impagos de la cuota hipotecaria, hasta ahora el banco podía reclamar la totalidad de la deuda vía ejecución hipotecario tras tres impagos, ahora será tras 12 impagos si nos encontramos en la primera mitad de vida del préstamo o tras 15 impagos si estamos en la segunda mitad. En estas situaciones las entidades podrán reclamar el vencimiento anticipado del préstamoe iniciar un procedimiento que derive en un desahucio. La realidad es que está blanqueando la aplicación del Vencimiento Anticipado, una cláusula ya declarada abusiva por el Tribunal Superior Europeo.
Otro nuevo gol para la banca, que le va a reportar muy interesantes beneficios, es que los intereses de demora se sitúan en un 3%. Y ha debido ser un gol caro de conseguir, ya que la doctrina del Tribunal Supremo había considerado que una cantidad de más del 2% eran intereses usurarios.  Hablando de cifras, vuelven  a lograr las entidades financieras que se establezca un suelo para el Euríbor y que se fije en el 0%, con lo que su actual negatividad no afectará las condiciones hipotecarias.  Las rodilleras de los autores de la Ley se perciben cuando se constata la inexistencia de un techo para ese mismo Euríbor. Cuestión ésta que dejará a las familias “sin techo”, valga la redundancia, si el euríbor se dispara e impide a muchas familias pagar su cuota hipotecaria.
Y por supuesto, lo de considerar la dación en pago como obligatoria también decae, en beneficio de las excelentes condiciones con que la banca continuará obteniendo las viviendas de los afectados, a los que dejará –todo es posible para los nuevos esclavistas- con una deuda de por vida.  Nuestros amados bancos podrán quedarse con nuestras viviendas por un ridículo 60% del valor por el que fueron tasadas en su día si es vivienda habitual y del 50% si es segunda vivienda.  Con este manejo, los usuarios continuarán debiendo dinero a los bancos, para siempre.  Y ello, aunque con la vivienda embargada el banco haga negocio vendiéndola por encima de ese 60% del valor de tasación. Es un negocio redondo a costa de la vivienda de miles de personas que se verán en la calle y del favor ¿debido? de los partidos políticos. Es necesario reformar la Ley de Enjuiciamiento Civil que regula el protocolo de adjudicación de los inmuebles…algo demasiado complejo para que algún Gobierno que se diga de izquierdas pueda hacerlo en una sola legislatura, no ya en una tarde, como la reforma de la Constitución que permitió el préstamo a la banca. Préstamo del que se deben más de 41.000 millones y nadie habla de intereses de demora ni de embargos, ni de desahucios…
Y además,  claro está, nada de hacer caso a la ONU,  que declaró que un desahucio sin alternativa habitacional  es una violación del derecho a la vivienda.  Y a pesar de que ese derecho se contempla en la Constitución, las personas y sus familias serán desahuciadas por los bancos, como se lo permite la  Ley 5/2019, de 15 de marzo,  aunque no exista alternativa habitacional. Todo quedará en que desde los servicios sociales municipales se les paguen unos días en un hostal. Los justos para que cuando esa semana o dos se agoten y se vayan a la calle, ya no haga tanto ruido el que la lista de los sin techo haya crecido un poco más.
Y por supuesto, nada de impedir o dificultar a los Fondos Buitre que continúen realizando grandes negocios con los desahuciadores/tenedores de vivienda. Estos avechuchos que llegaron a nuestro país hace ya casi diez años,  ni se van ni lo harán; al menos mientras nuestros gobernantes, que parecen sus socios en esta tarea, sigamos dándoles todas las facilidades que otros países les niegan. Así, continuarán adquiriendo a precio de saldo nuestras casas y poniéndolas a precio desmesurado en el mercado del alquiler.
Tampoco se ha regulado ningún mecanismo para controlar la titulación hipotecaria, con lo que los carroñeros continuarán haciéndose con los créditos hipotecarios de manera opaca, sin que  los hipotecados lo sepan y mucho menos que conozcan la cantidad por la que se subastaron su carne y su sangre. Debiera considerarse delito que los bancos no informen de esa venta y debiera existir un registro por el que los usuarios  pudieran conocer al dueño de su crédito hipotecario.  Que la CNMV haga algo por los usuarios y no sólo por los grandes actores económicos, con la creación de un registro de titulación créditos hipotecarios sería muy de agradecer, aunque caiga algo de caspa en el parqué y se vean las vergüenzas a más de uno. Sobre todo para impedir, como sucede en numerosas ocasiones, que los bancos intenten desahuciar a usuarios de los que la entidad ya no es acreedora.
Todo este negocio bancario y financiero, que se ha montado alrededor de la necesidad de que las familias dispongan de una vivienda, tendría menor volumen y trascendencia social si en nuestro país existiera la necesaria cantidad de vivienda pública de la que gozan otros países. Pero entonces ni bancos ni especuladores podrían obtener los beneficios  que están amasando en estos momentos. Aunque nos estén generando profundos problemas como país. Y no sólo por el sufrimiento social; a ver si entendemos ya que nuestra dramática tasa de natalidad es una de las consecuencias directas de las condiciones que han propiciado los políticos a los que votamos, para que medren bancos y fondos.
Desde todos los sectores implicados salen o han salido críticas a la nueva Ley. Descontento entre los notarios por esa carga de trabajo suplementaria que les ha caído encima y que además no cobran. Susto y muerte entre los intermediadores inmobiliarios, que ven como muchas operaciones se retrasan o se caen,  y en unos meses de mucho gasto empresarial y pocos ingresos, además de que las nuevas exigencias de transparencia han elevado las exigencias de solvencia de los bancos y dejarán a buen número de personas fuera de la posibilidad de adquirir una vivienda y abocadas a un mercado del alquiler cada vez más caro. De los usuarios ya hemos visto que ha sido una ley muy cacareada, pero con el único objeto de tapar su realidad. Los trabajadores bancarios molestos porque la ley obliga a que exista un comercial certificado en cada sucursal abierta – unas 26.000- y están teniendo que alterar sus turnos de trabajo y vacaciones para poder atender a la formación –no remunerada- antes de examinarse.
De la única esquina de la que no han llegado quejas es desde las entidades financieras, que salvo tener que pagar los gastos hipotecarios, excepto la tasación, que ya están incluyendo en los costes del crédito, pierden pocas plumas en el nuevo invento.  ¿Cuánta influencia  ha tenido la banca en la lentísima trasposición de la Directiva 17/2014 que ha dado origen a esta Ley? Un largo cocinado en el que la banca ha participado de forma soterrada, aderezando el guiso a su conveniencia, en tanto que los consumidores y afectados nos han podido ni asomar la nariz. Lo que está claro es que ha quedado muy a su gusto, porque ya se sabe,  que “cuando la banca no protesta es que se frota las manos”.
Eduardo Lizarraga