59 C. X. LA DONZELLA I EL MAR
La donzella s’ha banyat i refrescat,
per primer cop,
aquest estiu en el mar.
Les ones gustoses,
l’han abraçat,
i a ella li ha agradat.
La seva bellesa,
ha despertat enveja,
entre sirenes.
Però el somriure dels seus ulls,
ha llimat aspreses,
provocant si més no,
afecte i admiració.
Tal és així,
que el mar encrespat,
s’ha amansat,
les gavines li han cantat,
els peixos han ballat,
els vaixells bocabadats,
han ensopegat,
els mariners s’han esverat.
El cel omnipresent
s’ha fet l’amo del moment.
La màgia somrient,
participa plenament.
Que s’aturi el temps.
Gaudim l’inesperat.
No ens moguem,
només mirem,
el que potser mai més veurem.
Fins hi tot la llum s’altera.
Guardem-ne aquest record.
És impressionant,
tot gira al voltant.
Torna formosa donzella,
el mar t’espera.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada