Quina és la millor estratègia
perquè l’independentisme arrasi al Senat?
Hi ha qui diu que s'ha de votar als tres primers de cada llista sobiranista
i altres que opinen que als tres senadors d'un sol partit
|
23/04/2019
Els últims dies, les xarxes s’han
omplert de comentaris i missatges virals sobre quina ha de ser la millor
estratègia perquè l’independentisme arrasi al Senat a les pròximes eleccions
espanyoles.
Missatges contradictoris entre si s’han
escampat com una taca d’oli generant confusió i una forta desorientació entre
els electors catalans. En aquest article intentarem explicar quina és la millor
fórmula perquè l’independentisme obtingui el millor resultat possible.
Abans de res, és necessari fer un
preàmbul: a les eleccions espanyoles del 28-A, a part de les llistes tancades
dels partits per anar al Congreso, també s’escullen 4 senadors per província,
independentment de la població. Tot i que els candidats apareixen agrupats per
partits polítics en la papereta de votació, les candidatures són individuals a
efectes de votació i escrutini, de tal manera que l’elector pot votar a
candidats de forces polítiques diverses. Es tracta, per tant, d’un sistema
diferent del de les llistes de partit, tancades i bloquejades, com és el cas
del Congreso. És a dir, al Congreso es voten llistes i al Senat persones
individuals. A Catalunya, cada elector pot donar fins a tres vots.
Llavors, què s’ha de
votar al Senat?
Sol ser habitual que el partit que
guanya les eleccions a la circumscripció (província) s’endú 3 senadors de 4. La
raó és perquè, normalment, quan un vota a un determinat partit té sentit que
després voti als 3 senadors que proposa el partit que acaba de votar. Per tant,
és lògic que el partit amb més vots tingui els 3 senadors més votats i entrin
tots.
Per tant, si tots els votants
independentistes voten els senadors del partit que han votat, els senadors
tindran com a topall el mateix nombre de votants del partit.
Això vol dir que, en aquelles
circumscripcions que el primer partit i el segon són independentistes, la
millor opció és que els votants votin els tres senadors del partit que han
votat. Si prenem de referència les eleccions passades espanyoles del
26-J, és el cas de Lleida i Girona.
En canvi a Tarragona i,
sobretot, a Barcelona, no és així. Sempre que algun dels dos primers
partits al Congreso no sigui independentista, la millor opció és que el
votant independentista esculli el primer de cada partit independentista i no
els tres de la formació que ha votat.
L’exemple de Barcelona és molt clar: a
les passades eleccions espanyoles del 26-J, En Comú Podem va guanyar les
eleccions a la província i, per tant, com que els seus votants van ser fidels
al seu partit i van votar també als seus senadors, va guanyar-ne 3 dels 4. Si
l’independentisme hagués votat els primers de cada partit sobiranista, els 3
primers haguessin estat per independentistes.
Exemple 1: Vot als
tres senadors d’un partit a Barcelona
Un exemple amb números senzills:
Imaginem que aquesta és la xifra de vots a les eleccions al Senat a la
província de Barcelona:
PSC: 10 vots
ERC: 8 vots
JxCat: 7 vots
Cs: 6 vots
Podemos: 4 vots
Front Reublicà: 3 vots
PP: 2 vots
Vox: 1 vot
ERC: 8 vots
JxCat: 7 vots
Cs: 6 vots
Podemos: 4 vots
Front Reublicà: 3 vots
PP: 2 vots
Vox: 1 vot
Si cada votant escull els senadors del
partit que ha votat el resultat seria:
Els tres senadors del PSC tindrien 10
vots i entrarien els tres.
Els tres senadors d’ERC tindrien 8 vots i només entraria un.
Els altres partits no obtindrien representació. Resultat: 3 senadors unionistes 1 d’independentista.
Els tres senadors d’ERC tindrien 8 vots i només entraria un.
Els altres partits no obtindrien representació. Resultat: 3 senadors unionistes 1 d’independentista.
Exemple 2: Vot unitari
al primer senador de cada partit independentista a Barcelona
En canvi, si els votants
independentistes (ERC 8, JxCat 7 i FR 3) votessin els tres primers de cada llista
el resultat seria:
Un senador d’ERC entraria amb 18 vots.
Un senador de JxCat entraria amb 18 vots.
Un senador de FR entraria amb 18 vots.
El quart senador seria del PSC, segurament, amb 10 vots. Resultat: 3 senadors independentistes i 1 unionista.
Un senador de JxCat entraria amb 18 vots.
Un senador de FR entraria amb 18 vots.
El quart senador seria del PSC, segurament, amb 10 vots. Resultat: 3 senadors independentistes i 1 unionista.
Què pot fallar?
Sobre la taula, la teoria és clara
que a Barcelona i Tarragona votar els tres primers senadors dels tres
partits independentistes asseguren 3 senadors independentistes per
província. A Lleida i Girona, com que les dues forces guanyadores
són independentistes, no seria necessari, ja que ja obtenen els 4.
Evidentment, aquesta teoria només
funcionaria si a Barcelona i Tarragona tothom es posés d’acord i optés per
l’opció dels 3 primers. També hi ha altres alteracions com ho és l’abstenció al
Senat (solen haver-hi més vots al Congreso que al Senat malgrat ser el mateix
dia i tenir les butlletes una al costat de l’altra) així com els vots nuls o
blancs i, fins i tot, l’opció de no votar tres candidats sinó solament 1 o 2.
Tot i això, si en massa l’independentisme
vota el primer de cada llista a Barcelona i Tarragona és més que provable
d’assegurar-se 3 dels 4 senadors. Una llista unitària, per exemple, hagués
produït aquest efecte sense tantes cabòries.
