Una societat decent
Una societat decent és la que no humilia els seus membres
i els procura, a més, una vida decent.
No fa gaire es va saber
que un home a Madrid havia ajudat a
morir la seva esposa malalta de feia molt temps, que patia i que sabia que la
seva vida havia esdevingut insuportable.
Aquest home va ajudar la
seva dona en vida, durant anys, i a tenir una mort digna, quan ella ho va
desitjar. Ho ha dit amb claredat i va filmar els darrers moments de la mort de
la dona.
Quan una persona no vol
continuar vivint pot decidir
suïcidar-se, el problema s’esdevé quan algú vol morir, té motius més que
raonables per desitjar-ho, però no pot fer-ho, necessita d’algú que l’ajudi, és
a dir, el seu suïcidi ha de ser
assistit, ajudat. Qui ho fa a Espanya i altres països, serà castigat per la
llei que ho considera un homicidi, una mena d’assassinat.
Aquest home estimava
tant la seva dona, que va decidir córrer
el risc d’anar a la presó per ajudar-la fins el darrer minut. I passar pel
calvari d’un judici i pagar les despeses d’un advocat...
Mal està que no tinguem a Espanya una llei que reconegui
el dret de les persones a acabar amb la seva vida, no podem decidir néixer,
evidentment, però sí que hauríem de poder decidir morir i poder fer-ho sense
posar en risc les persones que estimem.
Una societat decent no humilia els seus membres, però aquest cop s’ha humiliat un home que per amor a la seva dona ha
contravingut la llei, no totes les lleis són legítimes, encara que siguin
legals.
Ell mateix va telefonar
la policia, que lògicament es va presentar al domicili. Podien haver escoltat i
parlat i explicar que d’acord amb la llei ajudar la seva dona a morir era un
homicidi. Li podien haver dit que entenien com es sentia i que l’endemà a les 8
o a les 9 tornarien a casa seva perquè anés a declarar davant el jutge. Però
no, el van humiliar, el van detenir, el van emmanillar, el van dur a la
comissaria i al calabós a passar la nit i l’endemà el van dur davant el jutge.
Sabien que l’home els hauria esperat a casa, sabien que era una persona gran
sense esma ni ganes de fugir, però tant els feia.
La jutgessa que va
atendre el cas el va posar en llibertat, però
va derivar l’afer a un jutjat de violència contra la dona. Hi havia hagut
cap agressió? No, però sí per a la jutgessa, per a ella l’amor no hi comptava.
Va tornar a humiliar l’home un altre cop, no n’hi havia prou amb el que havia
fet la policia.
Qualsevol persona decent
hauria fet el contrari de la policia i la jutgessa.
Hi ha jutges i policies decents, sens dubte però són poc
coneguts. La justícia a Espanya és desesperadament lenta. Els anglesos diuen Justice delayed is no justice (justícia
tardana no és justícia). A Anglaterra tenen la meitat de jutges per habitants
que nosaltres, però les causes es resolen com a mínim en la meitat de temps. A
Escòcia el temps màxim de presó provisional sense judici és 110 dies. Els
nostres presos polítics ja porten any i mig, tot molt legal, però no legítim.
Lluitarem per una república on no s’humiliï la gent, on
es pugui viure amb decència i les autoritats actuïn amb decència, res menys. Hi
tenim tot el dret.
Maria Teresa Massons
Abril 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada