Gener 2.010 “ SKORPIO “ PAGINA9
ESSÈNCIA
---------------
El meu país, de Miquel Martí i Pol
-------------------------------------------
Tots els anys que he agut de viure No estimo res com la dolcesa
allunyat del me3u pais del cel blau del meu pais;
han estat una nit fosca, are en sóc lluny, però Meehan recordo
un camí `ple de neguit. dia i nit.
Penso en tot allò que enrera Si un dia hi torno, el vent que em rebi
vaig deixar quan vaig partir esborrarà tots els neguits
i amb els ulls de l’esperança i oblidaré els anys que he viscut
torno encara al meu país tan sol i trist.
No estimo res com la dolcesa Abans que la mort m’arribi
del cel blau del meu pais : vull tornar al meu pais;
ara en sóc lluny, però m’en recordo trepitjar la terra amiga,
dia i nit . caminar pels vells camins.
Si un dia i torno, el vent que em rebi Vull sentir les veus que estimo,
esborrarà tots els neguits vull plorar pels vells amics
i oblidaré els anys que he viscut i morir quan sigui lora
tan sol i trist. sota el cel del meu pais.
No hi ha res que no em recordi No estimo res com la dolcesa
cada instant el meu país, del cel blau del meu país;
tot em fa pensar en els dies ara en sóc lliny, però me’n recordo
que hi vaig viure tan feliç. dia i nit.
Quan camino el vent em porta Si un dia hi torno, el vent que em rebi
veus que el temps no ha pas marcit; esborrarà tots els neguits
si m’adormo el que somio i oblidaré els anys que he viscut
es només el meu país. Tan sol i trist.
Alegria-i-Amistad, de Josep Pons Toll
-----------------------------------------------
Mira les roses, quin plaer
elles parlen i resplendeixen
a la taula o al roser,
el florir les roses portin POM DE ROSES
PAU-I-AMOR per totarreu,
L’ESTIMACIÓ per el NADAL
I el NOU ANY que entrarem.
