Gener 2.010 “SKORPIO “ pagina15
SOCIETAT
---------------
El temps passa i poc a poc la humanitat pren consciéncia que amb el progrés de
la ciéncia pot aconseguir-ho tot ……. peró que hom ha avençat poc vers la plena convivéncia.
Són molts i greus els problemas que demanen solució: La natura amenaçada per la creixent po-lució,
sofreix l’efecte hivernacle i una minva respectable en el seu mantell de’ozó.
L’e economia mundial i el comerç d’Estat a Estat presenten problemas nous en un món globalitzat.
Molts pobles malden en va per surtir de la pobresa,,sobre els cuals un deute pesa que no saben com pagar; a on manquen les medicines, i els centres de fonmació. I a on la falte de feina provoca
l’emigració.
També hi ha països rics, previsors o visionaris, que inverteixen els diners en armaments milionaris,
per lluitar contra enemics vertaders o imaginaris.
Pobles hi ha ben dividits per rivalitats históriques on les ánsies de pactar no passen de ser retóriques
i on rebrota amb prou frecüéncia el recurs a la violéncia.
i en tans llocs……tráfic de drogues i d’armes, dones i infants explotats, i altres vileses que són delictes
flagrans.
No falten liders polítics, caps d’Estat o de govern, que sinceramente són critics amb el que va malamente i organicen grans cimeres per tractar temes cabdals i amb mirades rialleres cerquen les
causes dels mals. Qualsevol lloc del Planeta és, per una reunió, adhoc: sigui Génova, Palermo,
Brusel-les o Nova York. Les conclusions a que arriben normalmente són convincents, peró
al’intentar aplicar-les venen els inconvenients.
Com que els governs no s’en surten, han proliferat les ONG, que amb la paraule i les obres intenten
camviar el món. Pró, si al carrer es manifesten, sorgeixen grups extremistas que pretenen imposar-se
amb métodes terroristas. Per saber que és el que passa i no deixar-se enganyar, hi ha una regla que no
falla: un profund reflexionar per destriar el gra de la palla.
En aquest any que ara som, cal no perdre l’esperança de que canvïi quelcom. Potser guanyaran terreny les opinions expressades per ciutadans de bon seny, ja sigui en públic debat o desde l’anonimat:
Cal que s’explotin amb cura els recursos naturals sense agredir la natura. La producció i el comerç s’han d’orientar a bens útils i assequibles a tothom, no a crear necessitats per a vendre articles fútils.
És deure dels qui governen el promoure sense treva la disfusió cultural i no destinar els recursos a
promoure oci banal. Que, pel que fa a tots els homes i als pobles, en tot moment, si els hem d’ensenyar a ser dignes cal tractar-los dignamente.
