Gener2.010 “ SKORPIO “ 2ª pagina17
SENSACIONS
LA PRIMERA SARDANA
Anyorança, il.lusió, assignatura pendent o potser tot plegat, la sardana……aquesta dansa única que es fa i es desfà, qui la balla la troba d´allò més natural i qui encara no ho ha fet no sap com se sentirà si algún dia ho fa.
Recordo que pels anys 40 de vegades anava amb la meva mare a escoltar les sardanes, a Gràcia, a algún altre barri de Barcelona i també a la Costa Brava, com Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, etc, cito alguns pobles de la costa perquè és on vaig sentir un impacte emocional quan veia algunes persones, entre elles estrangers, que en sentir la tenora els ulls se´ls omplia de llàgrimes i em contagiaven, no sols perquè la seva música s´aguditza embellint la sardana com a nota destacada , sinó per l’ emoció compartida amb persones que no són de la nostra terra i la senten com nosaltres.
Malgrat que a la mare li agradava d´escoltar la música , ni a ella ni a cap membre de la meva família els havia vist ballar-la mai, com a tampoc a cap amic. Potser per aquesta raó mai no em vaig atrevir a posar-me en una rotllana, potser per por, respecte als altres, o per fer-ho malament.
Vet-ho aquí que ja tenia ganes de treure´m aquesta espina i fa ben poc a la última Festa Major de Santa Susanna em vaig atrevir i la vaig ballar.
Vosaltres us preguntareu: i què tal va sortir?, doncs bé, una mica a empentes i rodolons, però fixant-me en els que tenia al meu costat i amb l´amabilitat i paciència de dreta i esquerra, crec que m´en vaig sortir. Potser on més dificultat vaig tenir va ser amb els canvis de curts a llargs i en el salt. Potser el més destacat va ser la sensació que vaig sentir.
Aquesta, amb ja 66 anys, ha sigut la primera sardana de la meva vida, i va ser a la plaça de la vil.la de Santa Susanna, un dia de Festa Major.
És ben veritat que voler és poder, benvolguts lectors, els que no ho hàgiu fet us animo a ballar LA PRIMERA SARDANA.
J. L. Garriga
