56 “Tu ets poesia”
Si per
un instant Déu oblidés,
que soc un titella de drap,
que soc un titella de drap,
i em regalés un tros més de vida,
l’aprofitaria per ser al teu costat.
l’aprofitaria per ser al teu costat.
No pot
existir home capaç,
de no tenir-te en compte.
Dona com tu,
és joie,
esmeralde.
Aurore
que llueix per si sole.
La teva companyia es un somriure, cal ser cec per no veure,
el tresor que t'embolica.
No es estrany
que els Pardals,
s’enamorin de les Gavines.
Els teus ulls
parlen, diuen, escriuen.
Tal
és així, que tu ets poesia.
Josep
Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada