59 “Estimada"
El temps es desfà en
l'espera,
com gota de pluja desesperada,
com gota de pluja desesperada,
per fondre’s entre l’aigua.
Tinc entès que avui et ve a
recollir un príncep,
que et portarà al seu castell,
on t'oferirà les riqueses de la terra.
que et portarà al seu castell,
on t'oferirà les riqueses de la terra.
El que ell no sap són les
sorpreses,
que l'esperen a les valls serenes,
que l'esperen a les valls serenes,
o serres desertes,
on
les muntanyes son nues.
Al mirar-te els ulls,
descobrirà els tresors,
descobrirà els tresors,
que guarden els cels,
més enllà del somnis,
que es poden somniar,
a la vora del mar.
més enllà del somnis,
que es poden somniar,
a la vora del mar.
Mai es pot saber,
allò que hom és capaç,
fins que no es viu,
l'amor primitiu.
allò que hom és capaç,
fins que no es viu,
l'amor primitiu.
Un petó, un desmai
una flor,
un color,
en el prat
ben verd,
sota
un cel ben blau
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada