VISCA LA DEMOCRÀCIA!
La democràcia moderna es va inventar a
França, encara que hi ha qui diu que va ser a Grècia. A Grècia es votava, però
no tothom: ni dones ni esclaus. Això tots sabem que no és gaire democràtic.
Montesquieu va fer la teoria dels tres poders
independents: L’executiu (Govern), el legislatiu (Parlament) i el judicial
(tribunals). Abans el rei o el senyor feudal era el propietari i manava (poder
executiu), dictava la llei (poder legislatiu) i jutjava (poder judicial). Que
tot recaigui en la mateixa persona ja se sap que dona molt poca llibertat i
garanties als ciutadans de tota mena, especialment als que tenen menys diners o
poder.
Votar és indispensable per a la democràcia,
però el vot democràtic té un seguit de condicions: llibertat d’elecció, que
tots els contrincants tinguin igualtat d’oportunitats i amb llibertat
d’expressió. I tothom sense excepció ha de poder votar. Allò tan conegut “d’un
home (o dona), un vot”.
Pel que fa a l’aparell judicial ha de seguir
unes normes bàsiques: els jutges han de ser independents (no triats per qui
mana), cal respectar els drets fonamentals: ningú pot ser investigat, ni
detingut , ni castigat si no hi ha indicis racionals d’haver comès un delicte
que ha de ser conegut i públic de manera clara (Codi Penal i altres lleis) i a
més cal provar-ho fefaentment. No s’hi val inventar-se la llei a conveniència o
interpretar-la de forma aleatòria.
Els catalans teníem unes Constitucions que
defensaven les nostres llibertats. No era una democràcia moderna, però el ciutadà tenia certes
garanties legals que no existien a Castella. “Captures se poden fer tan
solament per crim flagrant o ab provisió de jutge”, regia a Catalunya,
entre altres provisions. Quan l’any 1714 lluitàvem per “les nostres llibertats”
ens referíem a això precisament, que els ciutadans havien de tenir certes
garanties davant del poder executiu i judicial. Existia el “tribunal de
contrafaccions” per defensar un ciutadà perseguit sense respectar les garanties legals de les nostres Constitucions.
És aquest el motiu pel que la Inquisició va ser no acceptada a Catalunya i això
es va traduir en que fes moltes menys víctimes que a la resta de la península,
per manca de col·laboració dels habitants i autoritats. La Inquisició deia que no estava obligada a respectar les lleis de la terra (la nostra) i
es lamentava que calia “...reprimir la soltura y atrevimiento de la gente
desta tierra porque como tienen tantes llibertades y privilegios usan mal
dellos...”.
Actualment es porta això de la democràcia,
encara que no sempre es practica. Els polítics en general són molt aficionats a
modificar el llenguatge per fer-lo més útil al seu propòsit i més agradable. Ja
no parlem de manicomis, parlem de centres de salut mental, per exemple. En temps
de Franco no hi havia obrers (la lluita de classes era cosa del passat), hi
havia “productors” i moltes altres paraules modificades per a molts i variats conceptes.
He après a malfiar-me de la democràcia que es
qualifica amb adjectius. En temps de Franco teníem una “democràcia orgànica”.
Ara Putin diu que a Rússia hi ha “democràcia social” o “democràcia sobirana”. A
l’Iran hi ha “democràcia islàmica”. A Itàlia hi va haver “democràcia cristiana” que impedia el divorci
o l’avortament a tota la població (fos o no fos catòlica) perquè la Doctrina de
l’Església deia que era pecat. En això dels adjectius hi ha una darrera
adquisició: Enrique López, actual Conseller de Justícia de la Comunitat de
Madrid (PP), el 26 de febrer de 2018 va publicar un article al diari La
Razón on deia que a Espanya calia una “democràcia militant.... per salvar
la democràcia dels seus enemics, encara que sigui sobre la base de redefinir-la
com a disciplinada i autoritària”. Aclariment: els enemics en el seu cas són
els partits catalans independentistes i de manera general, l’esquerra.
A Espanya segons els defensors espanyols de
la “Transición” tenim una
“democràcia plena”, també dita “democràcia constitucional” (d’acord amb la
Constitució espanyola, és clar). I se’ns diu que “tots som iguals davant la
llei” (l’Emèrit és “més igual” i, malauradament, no és l’únic més igual). El
diari britànic Times ja ha dit que a Espanya hi ha una “democràcia
defectuosa” i en aquest cas no és per fer passar gat per llebre, és per indicar
que no és “plena”.
Tots coneixem la detenció i l’enjudiciament
de Tamara Carrasco on no es va respectar al segle XXI ni tan sols allò que ja
existia a Catalunya al segle XV: Captures se poden fer tan solament per crim
flagrant.
I ara el Catalangate i el que seguirà, que
per ara tenim 3.000 represaliats. Necessitem la independència per tenir
democràcia sense adjectius. Cal seguir: DEMOCRÀCIA!
Maria Teresa Massons
Abril 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada