FENT
ELS COMPTES
Vaig treballar molt anys a l’ajuntament de Barcelona,
concretament a serveis socials. Vaig aprendre que els serveis que havien d’estar oberts 365 dies a l’any i 24
hores, cada lloc de treball s’havia de
multiplicar per cinc.
M’explico: El dia té 24 hores i amb jornades de 8 hores
calen tres persones de dilluns a
divendres. Els caps de setmana habitualment es fan amb dues persones en torns
de 12 hores. Això voldria dir
contractar tres persones a 40 hores
setmanals més dues a 24 hores setmanals per cobrir els caps de setmana.
Però no és així: a més del cap de setmana cal cobrir els festius entre setmana,
les baixes i les vacances i per això calen al capdavall cinc persones a jornada
completa. Ni una més , ni una menys.
A Catalunya hi ha 17.000 mossos d’esquadra. 17.000 entre
5 serien teòricament 3.400 per torn. Amb tot
no és exactament així atès que a
la nit cal tenir menys persones
treballant-hi. Si en comptes d’un lloc de treball que s’ha de cobrir amb cinc
persones, hi ha tres llocs de treball, sovint a la nit potser caldrà només dos,
en comptes de tres, i això permet que durant el dia se’n pugui disposar de
quatre en dos torns : el matí i la tarda.
El 1-O el dispositiu va ser d’11.000 mossos d’esquadra,
el que vol dir que a dos per centre electoral (uns 3.000) ja tenim 6.000 i la
resta són comandaments, caps d’equip,
patrulles disponibles i sobretot, que en dia d’eleccions també cal vigilar el
tràfic, també hi ha denúncies a atendre i moltes coses més, és a dir, cal fer
tota la feina que es fa en qualsevol dia normal. Dit d’altra manera, ni amb la
millor voluntat podien els mossos evitar el referèndum. I encara més si la
previsió (atès l’antecedent del 9-N) era de més de 2.000.000 de votants.
La guàrdia civil i la policia nacional, tot i tenir pràcticament
tot el personal present a Catalunya disponible (no tenen funcions de tràfic, ni
d’ordre públic, les tramitacions documentals -DNI, passaports...- i altres es
fan en dies feiners) i amb una aportació externa de 6.000 (mai hem sabut la xifra
exacta dels que van intervenir-hi, cosa que sí sempre s’ha sabut dels mossos
d’esquadra) van fer molta menys feina, van ser gens eficaços i van atonyinar de
valent, però com han dit els seus comandaments al Suprem, tota la culpa és dels
mossos, fonamentalment del Mayor Trapero i la Intendent Laplana que casualment
li va tocar mantenir l’ordre (amb total eficàcia) el 20 de setembre davant el
Departament d’Economia de la Generalitat.
Resumint: Els mossos van funcionar bé, van ser respectuosos,
van complir (potser alguns a desgrat, però amb disciplina) les ordres
judicials, van preservar la convivència i les altres forces policials van ser
un fracàs absolut. Així s’entén la ràbia que senten quan a més han reconegut al judici que ja feia temps que
volien substituir els mossos, que el pla B que van executar s’havia preparat
amb antelació.
Altra cosa és els ferits: els civils ferits més greus o
més lleus van passar de 1.000 (tots amb certificat mèdic). Pel que fa als
policies “atesos” (no hi ha certificats mèdics) s’han donat xifres diverses i variades
que van de 60 a 400, dit d’altra manera, som davant d’un exemple de la
“imaginació al poder”. I l’inefable botifler Sr. Millo ha parlat de policies
amb dits i extremitats trencades, que
van rebre cops de peu al cap, també de la trampa del Fairy, etc....
tot i que cap ni un policia va necessitar agafar la baixa.
Això que he explicat només és una part més aviat petita
del judici al Suprem. HI ha matèria per
a llibres que sens dubte s’escriuran, publicaran i llegiran. Les meves
reflexions són petites i humils, no soc una experta, només vull aportar alguna
idea.
Maria Teresa Massons
Març 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada