“Els jutges són déus”
La justícia independent,
al·lucina la gent.
La
ignorància és aparent,
la manca de memòria és transparent.
Comença amb la reialesa,
i
s’encomana amb fortalesa,
a tot el govern permanent,
als ministres i al President.
La filla del Rei, no sap, no recorda, ah! Però no hi ha delicte concurrent. Atenció a la reialesa,
no esglaiem la princesa.
El president s’acomoda,
declara igualment.
L’estratègia està apressa, no hi ha inconvenient.
En declarar el que sigui,
el jutje no intervendrà, ni a en Zoido, Millo o Santamaria, a tots els hi permetrà.
Compte que ve un català!.
Ara
sí, posem cura a la justícia,
amarrem-los, ells són forts, saben, tenen seny i memòria.
Tots aquests defectes
a la sala dels set jutges,
es castiguen amb mà de ferro.
Presó
serà la solució.
La justícia és igual per a "tots“
Els jutges és consideren déus Son capaços de fer miracles.
Allò que és per alguns és delicte possible
per a altres pot ser delicte impossible.
A Espanya la justícia és dependent,
els jutges
es creuen éssers especials, fan i desfan, independentment .
Continuen essent jutges i déus.
Segons qui sigui l’actor,
per
un mateix fet, el càstic pot ser superior
o pot ser inferior,
pot sentenciar
absolució o condemnar a presó.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada