‘Mula’, de Clint
Eastwood
‘Mula’
Després de ‘Gran Torino’ (2008), Clint Eastwood torna a dirigir i
interpretar a ‘Mula’. Inspirant-se en el cas real de Leo Sharp. Eastwood es
fica en la pell d’un ancià empresari jardiner, especialitzat en cultivar els
lliris més preciosos, però que carregat de deutes s’avé a guanyar diner fàcil i
ràpid com a traficant de drogues amb la seva camioneta al servei d’un grup
mexicà.
Més enllà de la trama detectivesca d’un film d’intriga policíac gràcies a
un agent de la DEA Colin Bates (Bradley Cooper) que vol desarticular el càrtel,
descobrim un Leo Sharp que s’ha entregat en vida en cos i ànima a la seva feina
fins a descuidar la seva pròpia família, negligint tant obligacions paternes
com maritals. Tot i l’aposta pel costat fosc de la vida del nonagenari
protagonista, Eastwood no pot evitar estovar-se i posar-se carrincló per buscar
l’expiació dels seus excessos fent un al·legat familiar en favor del bon pare i
espòs.
.
‘Mula’ podria ser el testament cinematogràfic i actoral de Clint Eastwood.
Als seus vuitanta-vuit anys ha dirigit un modest i honest film, fidel a la
sobrietat del classicisme cinematogràfic, però on es mostra força previsible i
també ensopit. Un film que ens recorda inevitablement el comiat actoral de
Robert Redford a la recentíssima ‘The Old Man and the Gun’ (David Lowery), amb
qui manté un parentesc argumental i mateixa filosofia de joc, un esperit lliure
i a contracorrent tot i l’avançada edat. Però allà on Redford no s’estava per
punyetes ni romanços, Eastwood es deixa porta per un esperit redemptorista de
mentalitat casolana.
Eastwood apareix com a actor en pantalla a ‘Mula’ després de ‘Golpe de
efecto’ (2012, Robert Lorenz) i el millor de tot plegat és l’emoció que sorgeix
en l’espectador al retrobar-se amb la presència física tan carismàtica
d’Eastwood en pantalla, ara amb uns moviments alentits i feixucs però combinats
amb el rictus de paio dur de sempre. Especialment captivadora resulta la
contemplació d’un rostre vell clivellat d’arrugues que vindria a ser un
compendi de l’evolució del cinema contemporani, una pell apergaminada i solcada
com els plecs de la pròpia història del cinema recent. Eastwood és el cinema
fet carn.
Article: Joan Millaret Valls
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada