dimarts, 13 de setembre del 2011

SKORPIO 2 EL GATET EIXERIT I pàgina 7

pagina 7 “ SKORPIO “ 2 Abril 2010

SESACIONS EL GATET EIXERIT
--- ------------- ---------------------------
I’habia un gatet petitet negre molt negre, tan negre com la nit, al obrir la boqueta per maullar demenanme menjar, se li beien unes dens blanques com la neu i afilades com agulles, els seus ulls verts clar, verts esmeralda transparents, amb recordaben el color del mar.
Era un dels gats que cada dia a la porta de casa em demanaven menjà, entre els altres destacave per petit i eixerit, jo bareig reparar amb ell perque se me agafave als pantalons fins que li posabe el seu menjà, que previamente li habia comprat l’e mestrese, osigui la meva mullè, ella adora als animals.
Per e’l carrer pasen molts coches i sempre ens ha preocupat el perill que corren, encare que diuen que els gats tenen set vides, pero a casa ja tenim gat i gos, i no pudem tenirne mès, no es per ganes, que no ens en falten, els agafariem tots.
En cuestio de uns meçus em vist com l’eixerit, ! a ! es el nom que li vaig pussar, es nave fent gran, fins que un dia no va venir, despres de buscarlo per els entorns, sense trobarlo em va fer que pensar cuan al cap de varios dias no el vaig veure mes.
Pude si al aguesim agafat per tenirlu a casa, are estaria em nuçaltres sà i segur, Amb baig resigna esperant que seguis sen tan eixerit com era, pude a un altre lloc.
I la vida continua……. Com cada dia trec el gos a passetjar, fa poc a prop de la nacional II vaig ensopegar amb el cos d’un gatet negre, tant s’assemblava a l’eixerit que jo em vaig pensar que ho era,
pobret, ja no es movia, amb pena continuo caminànt amb el meu gos, el sert, donant-li voltes al cap…..,
si me l’hagues quedat a casa, no li hauria passat res.
Vet aquí que als dos o tres dies següents a l’anar a obrir la porta del carrer sento miauu, miauu, era l’eixerit que em saludava i em demanava menjar, per un canto, llastima pel gatet que va prendre mal, però per un altre quina alegria, a l’eixerit no li havia passat res.
Ara m’en torno a casa fent una reflexió, tinc la sensació que ens el quedarem.





J. L. Garriga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada