VAIG PUJAR DALT D´UN NÚVOL EL 7 DE NOVEMBRE.
Diuen que si has escrit un llibre, si has plantat un arbre i si has tingut un fill, ja has fet les tres coses més importants de la vida.
Però per un corredor tens que afegir-hi “si has corregut la Marató de New York”.I això és el que em va passar el diumenge 7 de Novembre a les nou i quaranta minuts del matí quan vaig prendre la sortida de la mítica Marató de New york.
Quasi un any després d´haver començat amb els preparatius:
Primer vaig tenir que acreditar marca que per diversos motius va ser a la Mitja Marató de Sa Pobla de Mallorca ,que amb el temps de 1 h 32´11´´ ja entrava directament per a córrer la Marató.Tot el demés :vols , hotel, passaport, visat. entrenaments...
ho he anat preparant sense presa però sense pausa, per tenir-ho tot controlat per el gran dia!
Més de tres hores d´espera esperant el tret de sortida,amb temperatures gélides,on es té que anar abrigat per després tindré que llençar la roba per a poder córrer. Una organització impecable. L´himne dels EEUA sona moments avanç de sortir, on tots els americans amb la ma al pit resten en silenci mirant amb orgull la seva bandera, i poc després es dona la sortida. Som prop de 50.000 persones, però l´organització perfecta dels americans amb una sortida esglaonada fa que pugis córrer desde´l primer quilòmetre.
L´immens pont de Verrazano queda petit degut a la multitud de corredors que el creuen.Ës una Marató especial i tinc que córrer-la diferent...! és per això que decideixo portar una petita càmara de fotos de la meva filla Alba per a fer fotos durant tota la carrera. És que la gent que anima es mereix un 10.Son 42 quilometres d´animació “a tope”,42 quilometres ple de gent a vessar, cridant, xisclant, bandes de música oficials...i improvisades, avituallaments oficials i espontanis de la gent del carrer que t´ofereixen el que bonament tenen i poden: aigua, fruita, mocadors de paper...,i infinitat de gent que volen que els hi xoquis la ma al pas dels corredors.
Tota la ciutat està abocada a la carrera,la viu intensament.És per ells un dels grans dies festius de l´any.i ho esperen i ho gaudeixen ...i fan gaudir a tots els milers de corredors!.
Un piló de bones sensacions s´em van acumulant en veure tan grandiós espectacle, a estones em venen ganes de riure, altres de plorar...de l´immensa alegria de tot plegat.Les cames corren soles, les milles van passant i jo no paro de fer fotos a tort i a dret.Em trobo durant el recorregut amb alguns companys catalans que no s´acaven de creure el que estan vivin.Els crits del públic que anima és a estones ensordidor.
Les últimes milles per Manhathan i el Central Park son de pel•lícula. Accedir a un lloc per a poder veure l´arribada és més difícil que trobar una agulla en un paller!
A l´arribada una noia xinesa em posa la medalla ,arribo tan eufòric que li donc dos petons davant la seva sorpresa.
El temps 3 h 27´55´´ i el lloc 4.406 de la general tenen una importància relativa davant el fet de poder viure i participar d´aquest grandiós espectacle.
Vaig pujar dalt d´un núvol el 7 de Novembre!
Josep Pons i Puigdefàbregas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada