Pagina 11 SKORPIO 6 abril 2011
SENSACION S
EL GATET EIXERIT II
¿Us enrecordeu de aquell gatet petitet tan eixerit negre com la nit q’em demanaba manjà a la porta de casa i que per uns dies creie que había press mal ¿, pues s’ha fet gran, ha crescut i com ha crescut!! aquí en teniu una mostra. ( FOTO EIXERIT )
Bueno pues aquell gatet va tenir un germanet gris i blanc també molt bonic, es tàn espabilat i mogut que jo li dic “ “correterres”, tàn es així que ancare no li he pogut fer una foto, poro no us preocupeu q’en cuant es deixi li faré perque el podeu coneixe.
La mare dels dos es và possar malalteta i al cap d’uns cuants dies ya no la hem vist més. Are els dos juguen i es revolquen un sobre l’altre fense pesigolletes i moseganse poro sense ferse mal.
“L’eixerit” s’he fet amic del nostre gos el “sert” amo i senyor de la casa, tan es així que li ha permés entrar i em fà compañía, cuan baig al hort ve amb mi com per ayudarme es molt cariños, en cambi el seu germanet “correterres” es més arisc no se acosta gaire, ancare que ya em saluda, cuan li parlo em contesta miau….…miau, i no se acosta gaire perque ja ha tingut alguna picabaralla amb el “sert”.
L’altre dia varem tenir un ensurt, al matí cuan com cada dia baixu l’escala per donals-hi el manjar, em trobo el “correterres” dintre la boca del “sert”, els dos s’estaben estobant de tal manera q’el “sert” sangraba, ràpidament li trec el petit gatet de la boca del gos i fux com una bala espavorit i amb els pels de punta tot mullat i amb un gran marramiauuu…… ,seguidament agafu el “sert” i li curu les varies ferides que li había fet el “correterres”, clar els animals cuan es veuen amb perill fan el que poden per ensurtirsen i el gatet al veures amb aqueste situació debía pensar que se li acababen els días i la terre per corre.
Tot aixó pasaba per el matí i a la tarde cuan encare el “sert” estaba una mica grogui i adolorit per la batalla s’en ve a la porta el “correterres” tot espabilat demananme més manjà, se había recuperat més aviat q’el “sert”, tot i pesan sis vegades meins, amb rao es diu q’els gats tenen set vidas. El mateix dia vareig possar una porta de fusta a la escala perque el “sert” no tingues acces a la entrada del carrer, per el bé dels dos he pres aquesta mida de seguretat.
Es curios observar com “l’eixerit” q’en ve a fer compañía de bon matí tot hi possanli com cada dia solsament un cop el manjà , encara que tingui gana passa del manjà i prefereix està en mi com per ayudarme cuan pujo al hort, acostanse fins tocarme amb el seu cos perque li fagi carentoñes, i ficseuse el “sert” es possa celos amb borda tot enfadad, allabors li dic tu també ets guapo, tu també l’acarisiu, i se li pasen els celos i el enfadu.
Els animals de vegades més que les persones domés amb la mirade, el gestu o la paraula te entenen més ràpidament.
Tinc la sensació que intentaré aconseguir educar el “correterres” perque també em fagi compañía i m’ajudi en les tascas diarias del jardi i del hort, està clar que avans he de fer que s’hagi fet amic del “sert”, tasca un tant complicada, poro bueno no hi ha res imposiple.
Despres parlaré amb ells i els hi diré que vosaltres també sou els seus amics, perque per mi ja els coneixeu i penseu amb tots dos, bueno també amb el “sert”, sino s’enfade.
J. A. López Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada