SKORPIO 2 CARNAVAL pàgina 11

Pagina 11 “ SKORPIO “ Abril 2010

CARNAVAL
-----------------
La celebració del Carnaval té el seu origen probable en les festes paganes, com les que es realitzaban
en honor a Baco, el Deu del Ví, les saturnales i les lupercales romanas, o les que es realitzaban en honor del bou Apis en Egipte.
Segons alguns historiadors, els origens de les festes de Carnaval es remonten a las antigües Sumeria i Egipte, fà més de 5.000 anys, amb çelebracions similars en la época del Imperi Romà, desde on es va difondre la costum per Europa, sent portat a América per els navegans espanyols i portuguesos que’ens
colonizaren a partir del sigle XV.
EL CARNAVAL “CRISTIA”
La celebració del Carnaval es una de les festes més populars. Se celebra en els paisos que tenen tradició cristiana, preçedent a la cuaresma. Per lu general, en molts llocs es çelebra durant tres dias, i s’els enumena carnestolendas, i son els tres dias anteriors al dimecres de Çendra, sen el dia que comença la cuaresma en el Calendari Cristia.
Es supoça que el nóm de carnaval prové del llatí medieval “carnelevarium”, que significaba “treure la carn” i que es refería a la prohibició religiosa de consum de carn duràn els curante dias que dura la cuaresma.
I’han paisos en que es comença la celebració del carnaval en diferents dades, com en alguns llocs de Alemania en que se inicia el 11 del 11 a las 11 horas 11 minuts. I n’hia que’el començan no ben acabada la Epifania, el 6 de gener. En altres llocs es tradició començar el dijous anterior al Dimecres de Çendra, i el enumenen Dijous Gras, com sucseeix a Italia.
En çerts paisos en que el carnaval està molt arraigat com celebració popular, i lluny del seu significat religios, allarguen les festes als fins de setmana del més de febrer i de vegades el primer fí de setmana de març.
EL CARNAVAL A LA EDAD MITGE I EN ELS TEMPS DE LA COLONIA
En la Edad mitge, tan inflexible amb els esmursars, abstinencias i cuaresmas, i amb persecucions a qui
no respectaben les normes religiosas, encambi, el carnaval va reneixe i va continuar la tradició fins la actualitat en molts llocs del mon. En aquesta época, es çelebraba amb jocs, banquets, balls i diversions en general, amb molt menjar i molta begüda, amb el objecta de enfrontar la abstinencia amb el cos ben fort i preparat.
En la Espanya de la época de la Conquista i la Colonia ja era costum durant el reinat dels Reis Catolics
disfraçarsa en determinats dias amb el fí de gastar bromas en els llocs públics. Més tart, en el 1523,
Carles I dictá una llei prohibint les màscaras i enmascarats. De le mateixe manera, Felip II també va fer una prohibició sobre les màscaras. Va ser Felip IV, qui va restaurar el esplendor de les máscaras.
EL CARNAVAL EN ELS TEMPS MODERNS
Avui en dia, i’han llocs famosus per les seves festes tradicionals i espectaculars, que atrauen al turista i al amant de las costums de cada lloc, com son el Carnaval de Rio, el de Santa Cruz de Tenerife, el de Oruro en Bolivia, el de Corrientes en Argentina i el de República Dominicana, amb les seves diferents expresions, desde el Vegano fins el de Santo Domingo.
Se çelebre en els diferents llocs de formes similars, sempre es presencien desfiles de carroses, comparses formadas per grups de máscares o bailarines vestides amb un mateix estil que caracteriçe a cada una de ellas. En alguns llocs se estila que les máscares persegueixin als pasetjans amb vejigas que se utilicen per asustar, dunar cops no masa forts, o per fer riure.
El antifas mudern es un vestigi de las festes de Baco i Cibeles.