dimarts, 13 de setembre del 2011

SKORPIO 2 EL VI pàgina 8

Pagina 8 “ SKORPIO “ 2 Abril 2010

EL VI

Origen i creacio del vi:
Els llatins denominaben Vitis a al viña, es a dir, vida, perque “el vi restaura els espirits vitals disipats
i conforta, repara, aumenta i fortifica el calor natural considerat com el principal instrument de la vida”.
Ja els clásics reflexionan sobre els usus i virtuts del vi.
Aristóteles citaba que el vi se acomoda a la natura del bebedor, perque “ els vapors es posen en el entendiment conforme la seve costum, i corrompre la memoria i truntolla tots els sentiments.
Alguns cops no provoca borrachera del tot, sino alguns adormiments, omple el çervell de cantitat de sang, per lo cual se sent una calor per tot el cos i, principalmente en el cap”.
Tambe Platón es cuneixedor, ja en le seve época, dels perills que entranya tan divi liquid si no se utilitza adecuadamente. Per aixo recomana la abstinencia fins als 15 anys, perque no considera
Convenien “ juntar foc amb foc “; despres fins els 40 anys recomana un us muderat i despres de aquesta edad aconsella beure molt.
Sobre elsorigens e invenció del vi existiesen diverses opinions.
Segons molts experts, existeix desde el inici del mon, pero en realitat, establir el origen del vi es una tasca molt difícil. Está lligat al home desde sempre. En las regions properes al mar Caspio i al mar Negro apareixen vestigis de vinyas de uns 12.000 anys a. C.
Pero els grans introductors de la vid van ser primer els fenicis i posteriormente els helens.
De aquí que les terres en les que els fenicis i els grecs varen establir colonias, com les hispanas, tingueren abans que altres le sort de coneixer el complex proçes de la fermentació alcohólica.
Tota Espanya, exepte petites areas del Cantabric, es adien per la producció.
La península Ibérica va ser un dels primers llocs en el occident europeo de la antiguetat.
Actualment la producció total española es la terçera del mon, rera de Italia i França.
Espanya produeix anualmente uns 2.500 millons de hectolitros.
Si ens remuntem uns sigles rera, bei’hem que en el XVI els inglesos varen començar a importar vins espanyols, i en el XVII els caldus jereçans. I si ancare ens perdem mes en el temps, en la capital del imperi Roma ja eran apreciats els vins de Córdoba.
A partir de aquí, tot es va encaminar a perfeccionar i diversificar els vins espanyols: els monjos cistersienses varen perfeccionar formas de cultiu i metodes de vinificació en la Catalunya del primer mileni, i la pasió que varen despertar els caldus espanyols va contribuir a la seva evolució.


Font, Biblioteca de la Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada