60 “Dolor”
Ho dolor! que sense ser meu
el sento com si s’endinsés en mi.
Com si fos part de la meva ànima.
I per més que el vull apartar
més,
és vol quedar.
Que no seria capaç de fer
per separar-te
d’aquest dolor
que et consumeix dia a dia.
Per alleujar-te ho faria.
Tot ell me’l quedaria.
De
fet, ja me l’he quedat
per separar-lo del teu costat.
Si
no fos pel que sento
sentir vuldria totes les molèsties
que
en el teu cos s’amaguen.
Jo les descobriré,
i amb
elles amb quedaré.
Per que mai més t’afligeixin
i així la pena et trauré.
Si no fos pel que sento,
sí, sento un bocí d’amor, q’omple el meu cor.
Per
ell ho faria.
Per poder apartar-te del sofriment
quedant-me’l
permanentment. Atès que no puc aguantar,
veuret
en aquest estat.
Si soc capaç d’aconseguír
el teu mal alleujar.
No en mancaran forces
pel
dolor més profund suportar.
Ho dolor! que t’aferres al meu cos com si m’estimesis de veritat
abraçant-me amb ansietat.
Continua, no paris, quedat en mi.
i aparta’t per sempre d’ella.
Per Déu! Aquest és el camí.
Josep Garriga
Com sempre, m'encanta!
ResponElimina