49 C. X. “
PETJADES QUE ACARONEN “
Gavina, vola, segueix volant.
No defalleixis,
descobreix nous viaranys,
nous corriols.
Omple camins.
Continua caminant,
per aquesta natura,
plena d'inquietuds,
plena d'inquietuds,
flors i virtuts.
Les teves petjades,
no trepitgen,
acaronen.
Són com dolços petons,
que somriuen,
i et miren.
El teu contacte
embelleix el paisatge.
La nostre terra agraeix,
la teva aportació,
amb devoció.
No t’aturis.
Ets una figura,
que fa més bonica
l'estructura
del nostre entorn,
de la nostra
benvolguda, estimada
i mai prou cantada,
Catalunya.
Josep Garriga
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada