EM FAIG CÀRREC, HO COMPRENC
El ministre espanyol
d’Afers Exteriors, el Sr. Borrell, aquell que va dir que calia desinfectar
Catalunya atesa la malaltia que ell creu és el moviment independentista, té com
a principal missió convèncer el món que Espanya té raó, que Catalunya mai ha de
ser independent.
Pel que es veu no li
resulta massa fàcil aconseguir que fora d’Espanya li acceptin la seva
argumentació. Tant és així que ha dit que ja voldria ell disposar dels mitjans
que té Catalunya per explicar-se a l’exterior.
És una afirmació
sorprenent a primera vista. L’Estat espanyol té molts, moooolts mitjans.
Té ambaixades arreu amb molt gent
treballant-hi, amb luxes inimaginables per a les austeres, petites i escasses
delegacions a l’exterior catalanes que depenen del Diplocat. Però pel que
sembla, tot i ser petites i baratetes va ser la primera cosa que va “liquidar” el Govern espanyol sota
l’article 155, com molt bé va explicar la Sra. Sáenz de Santamaria.
Ara el govern català està reobrint les delegacions exteriors i el
Govern espanyol, el del diàleg, s’ha afanyat a denunciar-ho perquè
no s’ha demanat abans un informe al Ministeri
d’Afers Exteriors. Els catalans diuen, i amb raó, que aquest informe ja va ser
emès al seu dia i que no s’està fent res diferent, s’està restablint el que ja
va ser aprovat anteriorment pel Ministeri.
Amb tot, tornem a la
queixa del Sr. Borrell, quan diu que voldria poder disposar de tants mitjans
com té el govern català. Jo l’entenc, és que és una cosa evident.
Examinem amb
calma allò que amoïna al Sr. Borrell:
-
El Sr. Borrell voldria poder disposar d’unes
imatges d’antiavalots dels Mossos atonyinant senyores grans espanyoles que
volen votar pacíficament per poder-se deslliurar de Catalunya.
-
Voldria també poder disposar d’una persona
espanyola com la Sra. Ponsatí, professora a la Universitat de Saint Andrew i
que té tota Escòcia a favor de la justícia de la seva causa, atès que si torna
a Espanya entra directament a la presó.
-
També voldria que després d’haver escrit i
publicat un llibre per negar l’espoli fiscal a Catalunya, no hagués sortit el
Sr. Xavier Sala i Martin, professor a la Universitat de Columbia, desmuntant-li
l’argumentació amb xifres i fets reals.
-
També voldria que no existís el Col·lectiu
Wilson format per economistes de renom mundial que demostren la viabilitat econòmica de Catalunya i el
maltractament de l’estat espanyol.
-
Voldria, esclar, que el tribunal de
Schlewig-Holstein no hagués dit que no es pot imputar rebel·lió al Sr.
Puigdemont atesa l’absència total de violència.
-
Voldria que a les Corts espanyoles no es
diguessin bajanades com ha dit el diputat Cantó “que el castellà ha desaparegut
de Catalunya, el País Valencià i les Balears”. A tots tres llocs hi ha turistes
que poden testificar el contrari.
-
Voldria no tenir a Espanya nou presos
polítics catalans i set més a l’exili.
Hi ha tantes i tantes
coses que no estan a disposició del Sr. Borrell que la seva missió resulta difícil, em faig càrrec plenament, però no el
compadeixo. Ell ha triat ser al cantó injust i antidemocràtic de la història.
Fa uns dies hem sabut
que s’ha fet un estudi que demostra que des del segle XVI a Catalunya hi ha hagut producció de literatura en
castellà. Cal dir que això no és cap argument per rebatre la independència, tot
i que segur que es farà servir, perquè:
1.
A partir del segle XVI la Cort reial és a
Castella i el castellà és el llenguatge del poder i, sovint els escriptors es
volen guanyar la vida i, també, com ara el castellà té mes parlants, el que
implica un mercat més ampli.
2.
A partir del segle XVIII es prohibeix
ensenyar en català, es prohibeix portar els llibres de comptabilitat en català,
es prohibeix que els notaris facin servir el català, es prohibeix que els
judicis es facin en català... Si es prohibeix tot això i molt més, vol dir que es feia servir habitualment,
independentment que hi haguessin alguns literats que escrivissin
en castellà.
3.
Ningú demana la independència per impedir
que les persones parlin el que vulguin. La independència significa que nosaltres i només
nosaltres decidirem quina llengua farem servir, no ens ho diran des de Madrid,
des de fora. Llengües? Mentre més en parlem millor, però no en detriment de
la nostra, del català.
Maria Teresa Massons
Setembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada