47 “ Sota l’aigua “
Jo et recolliré sota
l’aigua,
I t’arrauliré entre
flors i músiques,
entre neus i muntanyes,
entre llavis i petons,
perquè mai ens manquin
il·lusions.
Si algun cop em veus dubtar,
o que em fallen les forces,
no t’ho pensis,
ajuda’m, dóna’m suport,
fes-me costat.
Per que no hi ha res més
bonic,
que anar de la mà,
de l’ésser estimat.
Fins que el mes enllà,
ens demani.
Encara que la llum
s’apagui,
encare que em cremi la
foscor,
veure eternament,
el somriure dels teus
ulls.
Val la pena ser el teu
company,
Arreu on siguem,
Any rera any.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada