52 EXCURSIÓ AL CASTELL DE BURRIAC CABRERA DE MAR
Estimats caminadors.
Si voleu gaudir d’una excursió popular,sencilla, curta,
poc desnivell, on poden participar petits i grans. Us aconsellem visitar el
Castell de Burriac.
S’alça al cim del turó de Burriac, Cabrera de mar.
Aquest Castell q’està en bestant bon estat, i reformant.
És interessant per gaudirlo.
Desde gran part de la costa del Maresme el podeu
contemplar.
Aneu en cotxe fins la “ Font Picant “ Cabrera de mar, on
podreu aparcar.
Desde el mateix aparcament ja podeu començar a pujar.
Fins el Castell son 400 metres de desnivell.
La distancia total fins al cim son 5 kilómetres.
Sense preses aprox. conteu una hora i mitja per pujar i la
meitat per baixar.
Apart de la estància que considereu per gaudir dels
espais, muralles etc. del Castell i les impresionants vistes.
No vull deixar d’aconsellaros que porteu un móvil.
Especialment per si us perdeu ho bé no el trobeu.
Hi han varios caminets i corriols que us poden confondre,
inclòs algúns ramals és converteixen en tres posibles camins, camins que
aparentment son fiables, pero conte!!!, no ho són. Només hi ha un camí correcte,
i algunes variants posibles.
Durant tot el recorregut no trobareu ni un sol retol,
pedre, arbre, ho señal que us indiqui el camí, corrniol, etc.
Per les persones, que ja ho coneixen, com veins, etc. cap
problema.
Bona marxa!!!.
Josep Garriga
CASTELL DE BURRIAC
FONT PICANT
MERENDERO FONT PICANT
VISTA DEL CASTELL DE BURRIAC DESDE LA COSTA DEL MARESME
52 CASTELL DE BURRIAC
El Castell de Burriac,
o Castell de Sant Vicenç, és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació
és molt visible des de bona part del Maresme central.[1] Ha estat un punt
immillorable de guaita i control del territori. És declarat BCIN, Bé Cultural
d'Interès Nacional.
Contingut
És un castell medieval habilitat per a
la visita, situat dalt d'un turó a 400 metres sobre el nivell del mar. Té sota
seu un antic poblat ibèric.[3]
Es tracta d'un recinte murat de planta
irregular que s'adapta al terreny escarpat. La part jussana presenta un bastió,
al costat de la porta principal, i un recorregut de muralla que clou un pati
interior, destinat a estances de servei, bestiar i magatzem al nord, i un altre
al sud. La part sobirana, o de residència, dominada per la torre de l'homenatge, de planta circular, on és també la cisterna d'època
romana reutilitzada, i la zona de sales nobles en la part central i de llevant,
amb la capella de sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d'armes gòtica al
costat sud i una altra sala al nord.[3]
En general la configuració actual
correspon al castell del segle XV. Només queden alguns testimonis de les
construccions dels segles X-XI i la cisterna de l'època romana, que es va
aprofitar en construccions posteriors[3]
De la capella de Sant Vicenç queden
restes de les voltes del temple. S'hi accedia des de dins del clos del castell
i l'absis principal forma
part del primer cercle emmurallat. Segons sembla, la part de la capella que
resta és la part més primitiva, com la base de la torre i algunes de les
parets, del segle XII. Segons l'escriptor Heribert
Barallat (1878), la capella era dividida en dues meitats per un
arc, que separava la construcció primitiva d'una altra de més moderna.[3]
La torre de l'homenatge és de planta
circular amb un mur d'1,25 m de gruix i uns 15 metres d'alçada. La porta
d'accés és a 3 m del terra. A la torre s'hi accedia per una escala llevadissa o
per un pont de balança. No fou emmerletada. La torre és dividida en dues parts
per un pis fet de voltes encanyissades. La part inferior de la torre correspon
al castell primitiu i fou modificada durant les diferents etapes de construcció
del castell. La resta de la construcció correspon, igual que la capella, al
segle XV.[3]
Es conserva una de les tres cisternes
del castell. És a la part sobirana, a peu de la torre. Pel seu estat de
conservació sembla correspondre a èpoques més recents respecte a la construcció
primitiva. En una altra de les cisternes del castell se suïcidà el jove poeta
modernista Antoni Isern.[3]
El castell va ser construït sobre
una torre de defensa anterior, d'època romana. La primera documentació que ens mostra
l'existència del castell data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de
la comtessa
Ermessenda, la seva mare. Aleshores s'anomenava Castell de Sant
Vicenç. La denominació Castell de Burriac apareix per primera vegada l'any
1313.
Va ser propietat de la família dels
Santvicenç en un principi (se n'havia dit Castell de Sant Vicenç fins al 1313) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans
honrats de Barcelona i més tard nobles [Gascón (2011)].
L'any 1471 el castell va passar a mans
de Pere Joan Ferrer i des Torrent, que es feia titular
"baró del maresme". La baronia del Maresme comprenia els antics
termes de Mataró, Cabrera, Argentona, Vilassar i Premià, la jurisdicció sobre
els quals va ser concedida a Pere Joan Ferrer pel rei Joan II. Les forques,
símbol visible de l'autoritat de Pere Joan Ferrer, s'alçaven dalt d'un turó
veí, conegut com el turó de l'infern. Pere Joan Ferrer va residir al castell de
Burriac i va fer-hi diverses obres (ampliació del recinte sobirà amb més
cambres, quadres i magatzems del recinte jussà, nou cinturó de muralles) fins a
donar-li la seva configuració quasi definitiva.
El 1532 la propietat del castell va
retornar a la família Desbosc, fins a l'any 1671. Cap al segle XVIII, el castell va deixar
d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins al 1836 que va cessar l'activitat de la
capella. Les fotografies de finals del segle XIX i començaments del segle XX ja
el mostren enrunat. Fou comprat per l'ajuntament de Cabrera de Mar l'any 1990.
Durant els anys 1993 i 1994 es van efectuar al castell un
seguit d'intervencions arqueològiques i arquitectòniques per tal d'obtenir
dades històriques i ajudar a conservar les restes de murs i altres elements
arquitectònics de l'edifici.
Les excavacions van ser fetes per
l'empresa Arqueociència SCP entre els mesos d'octubre i desembre de l'any 1993, i les obres de consolidació
d'estructures foren a càrrec de l'empresa contractista Dentell i es van dur a
terme de gener a maig del 1994.
Totes les actuacions van ser finançades
per l'empresa concessionària de la llavors autopista A-19, Autopistas CESA, amb la col·laboració
de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament
de Cabrera de Mar i el Museu Comarcal del Maresme (actual Museu de Mataró).
Amb la intervenció arqueològica es pogueren
establir tres fases constructives. La primera, d'època romana, entre els segles
II i I aC, en què es localitzà les restes d'una cisterna. La segona fase, alt
medieval, entre els segles XI i XIV, que correspondria a gran part del
recinte sobirà del castell i part del baluard nord del recinte jussà. I
finalment, una fase baix medieval a partir del segle XV, que correspondria a gran part del
recinte jussà del castell. Aquestes últimes reformes s'atribueixen a l'època en
què en fou propietari Pere Joan Ferrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada