LA JUSTICIA ESPANYOLA: QUI ESPERA DESESPERA
Els
diaris en van plens, la justícia espanyola no funciona. I no funciona per
moltes raons i la fonamental és la impunitat.
Els jutges han de ser independents, és a dir, no poden
ser pressionats ni per un polític, ni cap altre (un banc tampoc). Han de
decidir d’acord amb la llei, és a dir, no han de ser arbitraris i la llei ha de
ser interpretada correctament, posant-hi
seny. Posar-hi seny vol dir mesurar bé les conseqüències del seus actes, no
enviar a la presó fàcilment (perquè escarmenti!) i, molt important, cal actuar
amb eficàcia i rapidesa.
Crec escandalós que a
un noi que va robar un entrepà perquè tenia gana, pel fet de dur una llauna
oberta (amb la que ell mateix es va auto lesionar) li demanin cinc anys de
presó perquè es considera que va ser un atracament amb arma. Existeix l’eximent
de tenir gana, que vol dir que agafar menjar quan hom té fam i no té altra manera
d’aconseguir-ho, no comet delicte. I el preu d’un entrepà, a més, és ridícul.
En aquest cas ha faltat seny, perquè si el fiscal demanava cinc anys, l’han
condemnat a quatre anys. I hi ha hagut també crueltat i menyspreu per l’acusat.
I ha de ser ràpida.
En el meu cas vaig presentar demanda de
desnonament contra l’ajuntament de Santa Susanna al juliol del 2014. El judici
va trigar un any i es va obligar a l’ajuntament a marxar nou mesos tard i dos anys més tard fixen la vista
perquè l’ajuntament no ha volgut complir la part de la sentència que li obliga
a restaurar el terreny... i ja veurem quan li fan complir sentència. Del juliol
del 2015 al febrer del 2019 van tres anys i nou mesos i el que s’afegeixi. Una
justícia lenta no és justícia, perquè perjudica al demandant. És clar, que es
pot denunciar un tribunal per dilació indeguda, però posar-se el tribunal en contra és una manera no
aconsellable d’anar a judici.
Altra cosa és l’ús
del català. Se suposa que cal respectar els drets dels ciutadans. I fora
raonable que els jutges, els professionals encarregats de defensar els nostres
drets responguessin en català quan reben una demanda en aquest idioma. Doncs
no, la immensa majoria de sentències i respostes es fan en
castellà encara que la demanda estigui escrita en català. Els partits polítics
que demanen un dret que no existeix a cap país (que els pares triïn la llengua
d’ensenyament) quan es tracta del bilingüisme als jutjats passen de llarg. Deu
ser que ja els hi està bé
Altra cosa que
sorprèn és que a qualsevol empresa si es treballa malament, hi ha una sanció i
altres professionals, com ara els metges, tenen molt en compte el que diuen
col·legues d’altres països. Pel que fa
als jutges del Tribunal Suprem sembla que les sentències europees no els
amoïnen: ni sanció, ni prendre’n nota.
I encara més.
T’expliquen que si hi ha un error sempre es pot esmenar, anant a un tribunal
més alt. Però això costa diners i temps i si hi ha hagut un error al primer
tribunal, qui rescabala al ciutadà? Ningú.
Encara més. Jutges
molt importants que s’ha demostrat que han jutjat de manera poca acceptable, després han estat promocionats
perquè, pel que sembla, han fet la
gara-gara a certs partits i certs
polítics poderosos. I diuen que els jutges són independents!
A Espanya, aquesta
Espanya conservadora i autoritària han posat els jutges a fer política i els
jutges s’han rabejat, els ha agradat exhibir poder, anar de salvadors de la
pàtria. Hi ha algunes excepcions que ara comencen a surar... però ja es veurà.
El seny ens aconsella
marxar d’Espanya així que puguem. Per mi no quedarà...
Maria Teresa Massons
Novembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada