52 “ LA FORÇA DE LA NATURA “ DIARI MARESME
La força de la natura
.
Les muntanyes es mouen,
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant il·lusionades
noves trobades.
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant il·lusionades
noves trobades.
Els corriols somriuen,
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
i humitegen.
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
i humitegen.
.
La llum és persistent,
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L’espectacle està servit.
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L’espectacle està servit.
M’agradaria ser pardal
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.
Que el món no pari,
que la música continuï,
amb notes i veus
d’esperança i de amor.
que la música continuï,
amb notes i veus
d’esperança i de amor.
És al·lucinant!
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben, i s’enamoren,
fonent-se en un petó.
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben, i s’enamoren,
fonent-se en un petó.
Autor: Josep Garriga
ACTUALITAT
LES MÉS...
La força de la natura
.
Les muntanyes es mouen,
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant il·lusionades
noves trobades.
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant il·lusionades
noves trobades.
Els corriols somriuen,
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
i humitegen.
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
i humitegen.
.
La llum és persistent,
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L’espectacle està servit.
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L’espectacle està servit.
M’agradaria ser pardal
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.
Que el món no pari,
que la música continuï,
amb notes i veus
d’esperança i de amor.
que la música continuï,
amb notes i veus
d’esperança i de amor.
És al·lucinant!
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben, i s’enamoren,
fonent-se en un petó.
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben, i s’enamoren,
fonent-se en un petó.
Autor: Josep Garriga
ACTUALITAT
LES MÉS...
La força de la natura
.
Les muntanyes es mouen,
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant il·lusionades
noves trobades.
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant il·lusionades
noves trobades.
Els corriols somriuen,
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
i humitegen.
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
i humitegen.
.
La llum és persistent,
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L’espectacle està servit.
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L’espectacle està servit.
M’agradaria ser pardal
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.
Que el món no pari,
que la música continuï,
amb notes i veus
d’esperança i de amor.
que la música continuï,
amb notes i veus
d’esperança i de amor.
És al·lucinant!
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben, i s’enamoren,
fonent-se en un petó.
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben, i s’enamoren,
fonent-se en un petó.
Autor: Josep Garriga
ACTUALITAT
LES MÉS...
La força de la natura
.
Les muntanyes es mouen,
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant il·lusionades
noves trobades.
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant il·lusionades
noves trobades.
Els corriols somriuen,
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
i humitegen.
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
i humitegen.
.
La llum és persistent,
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L’espectacle està servit.
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L’espectacle està servit.
M’agradaria ser pardal
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.
Que el món no pari,
que la música continuï,
amb notes i veus
d’esperança i de amor.
que la música continuï,
amb notes i veus
d’esperança i de amor.
És al·lucinant!
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben, i s’enamoren,
fonent-se en un petó.
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben, i s’enamoren,
fonent-se en un petó.
Autor: Josep Garriga
ACTUALITAT
LES MÉS...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada