ÉS MOLT CANSAT
És
molt cansat viure a Espanya. Es diuen tantes coses que són mitges mentides o
mentides del tot que resulta esgotador. Posaré alguns exemples.
“Gibraltar
espanyol”. Diuen que com que és una colònia ha de retornar a Espanya. Sí, però no diuen que una
colònia per deixar de ser-ho, ho han de voler els seus habitants i, en tot cas,
seria per esdevenir independent, no per passar a dependre d’Espanya.
Què
diuen els habitants de Gibraltar? Doncs
s’ha fet una consulta (això que tanta al·lèrgia produeix a Espanya) i el
resultat ha estat que el 96,8% volen ser britànics. Només 44 habitants volen
ser espanyols.
Motius?
Els agrada ser britànics i ja fa 314
anys que ho són. Gibraltar va ser conquerit per Castella l’any 1462 i va passar
a mans britàniques l’any 1704, és a dir, ha estat espanyol 242 anys, bastant
menys temps que britànic. I a més la renda per càpita triplica l’espanyola i
l’atur és “0” (l’atur a Andalusia un 33%). Espanya no resulta atractiva als
gibraltarenys.
I
Ceuta i Melilla? No són territori marroquí? Com es pot reclamar Gibraltar i
obviar Ceuta i Melilla? Cal ser
coherents!
Espanya
ha fet tres guerres per intentar recuperar Gibraltar i les ha perdut. No ha fet
res per recuperar la Catalunya Nord, encara més, el rei francès Lluís XIV va oferir a
retornar-lo a canvi de Flandes (on Espanya enterrava soldats i diners, era un pou sense fons) i
Madrid va dir que no. Tot es va perdre al capdavall. Ja se sap que l’exèrcit
espanyol només guanya guerres quan va contra la població espanyola.
La
Constitució? Madrid s‘omple la boca dient que altres constitucions no inclouen
el dret d’autodeterminació. Sí, és clar, una constitució es fa pensant que tot el país estarà d’acord.
Però callen que els altres països no prohibeixen l’autodeterminació, que
és el que fa la Constitució espanyola, tan sagrada ella, quan diu que la unitat d’Espanya és indissoluble i a més
té un article dient que l’exèrcit és garant d’aquesta unitat. És a dir, l’exèrcit
no està com als països democràtics únicament
per defensar el país de l’exterior, té una missió especial, obligar a la unitat per la força, massacrant
els ciutadans, si convé.
Aquesta
és la democràcia constitucional. Quan Franco vivia teníem una cosa que es deia
“democràcia orgànica” i ara tenim la “constitucional”. No veig el dia de tenir
una democràcia genuïna que no necessiti adjectius per justificar-se i, a més,
una democràcia on el Tribunal Constitucional, no se salti la llei. Hi ha presos
polítics en vaga de fam perquè recursos presentats fa un any i que
obligatòriament per llei s’han de respondre en 30 dies, encara se’ls han de
començar a mirar perquè és una causa “complexa”, diuen. A això li diuen estat
de dret, democràcia, garanties, independència judicial i unes quantes coses
més.
I
ara arriba la notícia que el “corredor Mediterrani” tan necessari, passarà per
Madrid i, per començar, allà s’han gastat els diners pagats per Europa, pel
corredor de ferrocarril que havia de
passar només vora mar.
Recordo
que fa força anys, quan encara era una
nena i van ampliar el municipi de Madrid molt i molt, l’humorista Wenceslao
Fernàndez Flórez va dir: “la ventaja de esta ampliación de Madrid és que con
un empujoncito más llegamos al mar”. Doncs, ja hi som! Quina clarividència
tenia
el Sr. Wenceslao!
Maria
Teresa Massons
desembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada