L'editorial de Vicent Partal
La via eslovena i les
manipulacions de La Vanguardia”
Dijous tant el president de
la República d'Eslovènia com el del parlament eslovè van rebre el president de
la Generalitat a Ljubjiana i, per tant, van fracassar tots els esforços de la
diplomàcia espanyola per a impedir-ho. L'opinió pública eslovena és clarament
partidària de la independència de Catalunya i els polítics de tots els partits
hi mostren un gran interès i solidaritat. Les piulades i les declaracions
d'aquests dies per part de ministres i dirigents de la dreta i també de
l'esquerra eslovena han causat una gran preocupació a Madrid, que ja no pot
tapar un fet que abans de la proclamació de la independència era difícil
d'explicar: que hi ha estats membres de la Unió Europea disposats a ajudar
Catalunya.
La frustració, cadascú l'expressa com pot, i avui La Vanguardia ha desencadenat una ofensiva contra la Generalitat a compte de la via eslovena. Torra s'hi va referir a la constitució del Consell per la República dient que era un exemple per a Catalunya perquè era la via de la llibertat. La Vanguardia ho ha manipulat centrant l'atenció en els morts que havia causat no pas la independència d'Eslovènia, sinó l'intent dels serbs d'aturar-la. Alguns polítics s'hi han afegit, inclosa, per cert, una Ada Colau que no perd mai l'ocasió de perdre l'ocasió…
Efectivament, la independència d'Eslovènia va costar la mort de seixanta-dues persones. Després d'haver guanyat el referèndum d'independència amb una participació del 93% i un suport del 88%, la presidència de Iugoslàvia va ordenar a l'exèrcit federal (sí, he dit 'federal') d'atacar Eslovènia. Constitucionalment, havia de defensar-la i no pas atacar-la. Però la va atacar i això va obrir la porta a una guerra horrible que ha acabat fent que sis països se separassin de Sèrbia, la gran perdedora de la seua campanya d'odi intransigent a la pluralitat. Dels seixanta-dos morts, quaranta-quatre eren soldats iugoslaus que van envair Eslovènia intentant retenir-la a la força i divuit eren eslovens. També hi va perdre la vida una quantitat d'estrangers, periodistes i transportistes capturats enmig del foc mai aclarida del tot, però sol considerar-se que van ser una desena. Eslovènia no volia la violència, sinó que li va ser imposada; i manipular això, com fa La Vanguardia, és molt greu.
Però el diari del comte de Godó no solament manipula així. Lleva tot el context de la notícia i deixa només la xifra de morts a Eslovènia com si hagués passat per art de màgia. La Vanguardia podria haver dit que l'agressió dels serbs contra els altres pobles de l'antiga Iugoslàvia va causar 133.000 morts. Però això, ho calla. O podria haver dit que la transició espanyola en va causar 591 entre la mort de Franco i l'arribada al poder de Felipe González, però això ho calla. Podria haver explicat que, d'aquests, cinquanta-vuit varen ser en manifestacions i cent vuitanta-vuit relacionats amb actuacions criminals de l'estat espanyol. Però això ho calla, és clar. Perquè si la mort violenta de seixanta-dues persones és un mal exemple, què no deu ser la de 591? Però us imagineu el titular: 'La guerra d'Eslovènia només va causar quatre morts més que les manifestacions en el temps de la UCD'?
La manipulació de La Vanguardia té un propòsit polític, no pas periodístic. I per això no pot fer comparances ni explicar la veritat. La veritat, que és que els eslovens es van haver de defensar de l'agressió serba per poder ser lliures, sense voler-ho ni cercar-ho. I que l'agressió serba, i no pas la independència eslovena, ha estat condemnada als tribunals internacionals. I que això ha causat l'ostracisme de Sèrbia mentre que Eslovènia s'ha integrat amb èxit a la Unió Europea. Hem d'entendre que La Vanguardia considera que el d'Eslovènia és un mal exemple? I si és així, com explica que avui forme part de la UE i siga un país respectat internacionalment? Que potser preferiria viure en la Sèrbia encara aïllada i publicar-hi que no pas viure en l'Eslovènia membre de la Unió Europea i publicar-hi? En aquest cas, veuria els morts de manera diferent.
La inconsistència de la propaganda unionista que La Vanguardia es dedica a propagar oblidant el periodisme és enorme. Immensa. Si Europa ha acceptat la presència d'Eslovènia dins la UE, en tot cas deu ser la prova que la violència no és cap impediment per a entrar al club del qual forma part Espanya. I aleshores de què ens parlen i a qui volen fer por? Però, sobretot, de què ens parlen, a més, quan l'independentisme català no vol cap mort ni gens de violència? És l'estat espanyol qui n'ha practicat sobre els catalans, com va palesar-se el primer d'octubre. I cal recordar que les primeres paraules del president Puigdemont a Brussel·les van ser per a dir que la República Catalana no naixeria 'de la sang' i que per això se n'anava a l'exili.
L'independentisme no en té les mans tacades, però és que, a més, en tot aquest afer de La Vanguardia hi ha una cosa particularment irritant, que és que, això, no ho poden dir precisament ells. El primer número del diari del comte de Godó aparegut durant la guerra de 1936-1939 fou el 22.575 (corresponent al 22 de juliol de 1936) i l'últim el 23.357 (corresponent al 25 de gener de 1939). Tanmateix, l'endemà de l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes (el 27 de gener de 1939) van tornar a numerar l'exemplar del diari amb el 22.575 per a honorar Franco, de manera que 'esborrava' els diaris del període en què la Generalitat de Catalunya va controlar-la. Hi ha, doncs, 773 edicions de La Vanguardia que, segons la numeració oficial, no existeixen amb la intenció d'honorar el dictador. De manera que, si avui l'heu comprada, sigueu conscients que, allà dalt a la capçalera, en la numeració del dia, hi ha encara un rastre de sang que els delata i que fa més greu, si fos possible, la seua manipulació.
Enviado desde mi móvil HuaweiL'editorial de Vicent Partal
La via eslovena i les manipulacions de La Vanguardia
Dijous tant el president de la República d'Eslovènia com el del parlament eslovè van rebre el president de la Generalitat a Ljubjiana i, per tant, van fracassar tots els esforços de la diplomàcia espanyola per a impedir-ho. L'opinió pública eslovena és clarament partidària de la independència de Catalunya i els polítics de tots els partits hi mostren un gran interès i solidaritat. Les piulades i les declaracions d'aquests dies per part de ministres i dirigents de la dreta i també de l'esquerra eslovena han causat una gran preocupació a Madrid, que ja no pot tapar un fet que abans de la proclamació de la independència era difícil d'explicar: que hi ha estats membres de la Unió Europea disposats a ajudar Catalunya.
La frustració, cadascú l'expressa com pot, i avui La Vanguardia ha desencadenat una ofensiva contra la Generalitat a compte de la via eslovena. Torra s'hi va referir a la constitució del Consell per la República dient que era un exemple per a Catalunya perquè era la via de la llibertat. La Vanguardia ho ha manipulat centrant l'atenció en els morts que havia causat no pas la independència d'Eslovènia, sinó l'intent dels serbs d'aturar-la. Alguns polítics s'hi han afegit, inclosa, per cert, una Ada Colau que no perd mai l'ocasió de perdre l'ocasió…
Efectivament, la independència d'Eslovènia va costar la mort de seixanta-dues persones. Després d'haver guanyat el referèndum d'independència amb una participació del 93% i un suport del 88%, la presidència de Iugoslàvia va ordenar a l'exèrcit federal (sí, he dit 'federal') d'atacar Eslovènia. Constitucionalment, havia de defensar-la i no pas atacar-la. Però la va atacar i això va obrir la porta a una guerra horrible que ha acabat fent que sis països se separassin de Sèrbia, la gran perdedora de la seua campanya d'odi intransigent a la pluralitat. Dels seixanta-dos morts, quaranta-quatre eren soldats iugoslaus que van envair Eslovènia intentant retenir-la a la força i divuit eren eslovens. També hi va perdre la vida una quantitat d'estrangers, periodistes i transportistes capturats enmig del foc mai aclarida del tot, però sol considerar-se que van ser una desena. Eslovènia no volia la violència, sinó que li va ser imposada; i manipular això, com fa La Vanguardia, és molt greu.
Però el diari del comte de Godó no solament manipula així. Lleva tot el context de la notícia i deixa només la xifra de morts a Eslovènia com si hagués passat per art de màgia. La Vanguardia podria haver dit que l'agressió dels serbs contra els altres pobles de l'antiga Iugoslàvia va causar 133.000 morts. Però això, ho calla. O podria haver dit que la transició espanyola en va causar 591 entre la mort de Franco i l'arribada al poder de Felipe González, però això ho calla. Podria haver explicat que, d'aquests, cinquanta-vuit varen ser en manifestacions i cent vuitanta-vuit relacionats amb actuacions criminals de l'estat espanyol. Però això ho calla, és clar. Perquè si la mort violenta de seixanta-dues persones és un mal exemple, què no deu ser la de 591? Però us imagineu el titular: 'La guerra d'Eslovènia només va causar quatre morts més que les manifestacions en el temps de la UCD'?
La manipulació de La Vanguardia té un propòsit polític, no pas periodístic. I per això no pot fer comparances ni explicar la veritat. La veritat, que és que els eslovens es van haver de defensar de l'agressió serba per poder ser lliures, sense voler-ho ni cercar-ho. I que l'agressió serba, i no pas la independència eslovena, ha estat condemnada als tribunals internacionals. I que això ha causat l'ostracisme de Sèrbia mentre que Eslovènia s'ha integrat amb èxit a la Unió Europea. Hem d'entendre que La Vanguardia considera que el d'Eslovènia és un mal exemple? I si és així, com explica que avui forme part de la UE i siga un país respectat internacionalment? Que potser preferiria viure en la Sèrbia encara aïllada i publicar-hi que no pas viure en l'Eslovènia membre de la Unió Europea i publicar-hi? En aquest cas, veuria els morts de manera diferent.
La inconsistència de la propaganda unionista que La Vanguardia es dedica a propagar oblidant el periodisme és enorme. Immensa. Si Europa ha acceptat la presència d'Eslovènia dins la UE, en tot cas deu ser la prova que la violència no és cap impediment per a entrar al club del qual forma part Espanya. I aleshores de què ens parlen i a qui volen fer por? Però, sobretot, de què ens parlen, a més, quan l'independentisme català no vol cap mort ni gens de violència? És l'estat espanyol qui n'ha practicat sobre els catalans, com va palesar-se el primer d'octubre. I cal recordar que les primeres paraules del president Puigdemont a Brussel·les van ser per a dir que la República Catalana no naixeria 'de la sang' i que per això se n'anava a l'exili.
L'independentisme no en té les mans tacades, però és que, a més, en tot aquest afer de La Vanguardia hi ha una cosa particularment irritant, que és que, això, no ho poden dir precisament ells. El primer número del diari del comte de Godó aparegut durant la guerra de 1936-1939 fou el 22.575 (corresponent al 22 de juliol de 1936) i l'últim el 23.357 (corresponent al 25 de gener de 1939). Tanmateix, l'endemà de l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes (el 27 de gener de 1939) van tornar a numerar l'exemplar del diari amb el 22.575 per a honorar Franco, de manera que 'esborrava' els diaris del període en què la Generalitat de Catalunya va controlar-la. Hi ha, doncs, 773 edicions de La Vanguardia que, segons la numeració oficial, no existeixen amb la intenció d'honorar el dictador. De manera que, si avui l'heu comprada, sigueu conscients que, allà dalt a la capçalera, en la numeració del dia, hi ha encara un rastre de sang que els delata i que fa més greu, si fos possible, la seua manipulació.
Vicent Partal
La frustració, cadascú l'expressa com pot, i avui La Vanguardia ha desencadenat una ofensiva contra la Generalitat a compte de la via eslovena. Torra s'hi va referir a la constitució del Consell per la República dient que era un exemple per a Catalunya perquè era la via de la llibertat. La Vanguardia ho ha manipulat centrant l'atenció en els morts que havia causat no pas la independència d'Eslovènia, sinó l'intent dels serbs d'aturar-la. Alguns polítics s'hi han afegit, inclosa, per cert, una Ada Colau que no perd mai l'ocasió de perdre l'ocasió…
Efectivament, la independència d'Eslovènia va costar la mort de seixanta-dues persones. Després d'haver guanyat el referèndum d'independència amb una participació del 93% i un suport del 88%, la presidència de Iugoslàvia va ordenar a l'exèrcit federal (sí, he dit 'federal') d'atacar Eslovènia. Constitucionalment, havia de defensar-la i no pas atacar-la. Però la va atacar i això va obrir la porta a una guerra horrible que ha acabat fent que sis països se separassin de Sèrbia, la gran perdedora de la seua campanya d'odi intransigent a la pluralitat. Dels seixanta-dos morts, quaranta-quatre eren soldats iugoslaus que van envair Eslovènia intentant retenir-la a la força i divuit eren eslovens. També hi va perdre la vida una quantitat d'estrangers, periodistes i transportistes capturats enmig del foc mai aclarida del tot, però sol considerar-se que van ser una desena. Eslovènia no volia la violència, sinó que li va ser imposada; i manipular això, com fa La Vanguardia, és molt greu.
Però el diari del comte de Godó no solament manipula així. Lleva tot el context de la notícia i deixa només la xifra de morts a Eslovènia com si hagués passat per art de màgia. La Vanguardia podria haver dit que l'agressió dels serbs contra els altres pobles de l'antiga Iugoslàvia va causar 133.000 morts. Però això, ho calla. O podria haver dit que la transició espanyola en va causar 591 entre la mort de Franco i l'arribada al poder de Felipe González, però això ho calla. Podria haver explicat que, d'aquests, cinquanta-vuit varen ser en manifestacions i cent vuitanta-vuit relacionats amb actuacions criminals de l'estat espanyol. Però això ho calla, és clar. Perquè si la mort violenta de seixanta-dues persones és un mal exemple, què no deu ser la de 591? Però us imagineu el titular: 'La guerra d'Eslovènia només va causar quatre morts més que les manifestacions en el temps de la UCD'?
La manipulació de La Vanguardia té un propòsit polític, no pas periodístic. I per això no pot fer comparances ni explicar la veritat. La veritat, que és que els eslovens es van haver de defensar de l'agressió serba per poder ser lliures, sense voler-ho ni cercar-ho. I que l'agressió serba, i no pas la independència eslovena, ha estat condemnada als tribunals internacionals. I que això ha causat l'ostracisme de Sèrbia mentre que Eslovènia s'ha integrat amb èxit a la Unió Europea. Hem d'entendre que La Vanguardia considera que el d'Eslovènia és un mal exemple? I si és així, com explica que avui forme part de la UE i siga un país respectat internacionalment? Que potser preferiria viure en la Sèrbia encara aïllada i publicar-hi que no pas viure en l'Eslovènia membre de la Unió Europea i publicar-hi? En aquest cas, veuria els morts de manera diferent.
La inconsistència de la propaganda unionista que La Vanguardia es dedica a propagar oblidant el periodisme és enorme. Immensa. Si Europa ha acceptat la presència d'Eslovènia dins la UE, en tot cas deu ser la prova que la violència no és cap impediment per a entrar al club del qual forma part Espanya. I aleshores de què ens parlen i a qui volen fer por? Però, sobretot, de què ens parlen, a més, quan l'independentisme català no vol cap mort ni gens de violència? És l'estat espanyol qui n'ha practicat sobre els catalans, com va palesar-se el primer d'octubre. I cal recordar que les primeres paraules del president Puigdemont a Brussel·les van ser per a dir que la República Catalana no naixeria 'de la sang' i que per això se n'anava a l'exili.
L'independentisme no en té les mans tacades, però és que, a més, en tot aquest afer de La Vanguardia hi ha una cosa particularment irritant, que és que, això, no ho poden dir precisament ells. El primer número del diari del comte de Godó aparegut durant la guerra de 1936-1939 fou el 22.575 (corresponent al 22 de juliol de 1936) i l'últim el 23.357 (corresponent al 25 de gener de 1939). Tanmateix, l'endemà de l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes (el 27 de gener de 1939) van tornar a numerar l'exemplar del diari amb el 22.575 per a honorar Franco, de manera que 'esborrava' els diaris del període en què la Generalitat de Catalunya va controlar-la. Hi ha, doncs, 773 edicions de La Vanguardia que, segons la numeració oficial, no existeixen amb la intenció d'honorar el dictador. De manera que, si avui l'heu comprada, sigueu conscients que, allà dalt a la capçalera, en la numeració del dia, hi ha encara un rastre de sang que els delata i que fa més greu, si fos possible, la seua manipulació.
Enviado desde mi móvil HuaweiL'editorial de Vicent Partal
La via eslovena i les manipulacions de La Vanguardia
Dijous tant el president de la República d'Eslovènia com el del parlament eslovè van rebre el president de la Generalitat a Ljubjiana i, per tant, van fracassar tots els esforços de la diplomàcia espanyola per a impedir-ho. L'opinió pública eslovena és clarament partidària de la independència de Catalunya i els polítics de tots els partits hi mostren un gran interès i solidaritat. Les piulades i les declaracions d'aquests dies per part de ministres i dirigents de la dreta i també de l'esquerra eslovena han causat una gran preocupació a Madrid, que ja no pot tapar un fet que abans de la proclamació de la independència era difícil d'explicar: que hi ha estats membres de la Unió Europea disposats a ajudar Catalunya.
La frustració, cadascú l'expressa com pot, i avui La Vanguardia ha desencadenat una ofensiva contra la Generalitat a compte de la via eslovena. Torra s'hi va referir a la constitució del Consell per la República dient que era un exemple per a Catalunya perquè era la via de la llibertat. La Vanguardia ho ha manipulat centrant l'atenció en els morts que havia causat no pas la independència d'Eslovènia, sinó l'intent dels serbs d'aturar-la. Alguns polítics s'hi han afegit, inclosa, per cert, una Ada Colau que no perd mai l'ocasió de perdre l'ocasió…
Efectivament, la independència d'Eslovènia va costar la mort de seixanta-dues persones. Després d'haver guanyat el referèndum d'independència amb una participació del 93% i un suport del 88%, la presidència de Iugoslàvia va ordenar a l'exèrcit federal (sí, he dit 'federal') d'atacar Eslovènia. Constitucionalment, havia de defensar-la i no pas atacar-la. Però la va atacar i això va obrir la porta a una guerra horrible que ha acabat fent que sis països se separassin de Sèrbia, la gran perdedora de la seua campanya d'odi intransigent a la pluralitat. Dels seixanta-dos morts, quaranta-quatre eren soldats iugoslaus que van envair Eslovènia intentant retenir-la a la força i divuit eren eslovens. També hi va perdre la vida una quantitat d'estrangers, periodistes i transportistes capturats enmig del foc mai aclarida del tot, però sol considerar-se que van ser una desena. Eslovènia no volia la violència, sinó que li va ser imposada; i manipular això, com fa La Vanguardia, és molt greu.
Però el diari del comte de Godó no solament manipula així. Lleva tot el context de la notícia i deixa només la xifra de morts a Eslovènia com si hagués passat per art de màgia. La Vanguardia podria haver dit que l'agressió dels serbs contra els altres pobles de l'antiga Iugoslàvia va causar 133.000 morts. Però això, ho calla. O podria haver dit que la transició espanyola en va causar 591 entre la mort de Franco i l'arribada al poder de Felipe González, però això ho calla. Podria haver explicat que, d'aquests, cinquanta-vuit varen ser en manifestacions i cent vuitanta-vuit relacionats amb actuacions criminals de l'estat espanyol. Però això ho calla, és clar. Perquè si la mort violenta de seixanta-dues persones és un mal exemple, què no deu ser la de 591? Però us imagineu el titular: 'La guerra d'Eslovènia només va causar quatre morts més que les manifestacions en el temps de la UCD'?
La manipulació de La Vanguardia té un propòsit polític, no pas periodístic. I per això no pot fer comparances ni explicar la veritat. La veritat, que és que els eslovens es van haver de defensar de l'agressió serba per poder ser lliures, sense voler-ho ni cercar-ho. I que l'agressió serba, i no pas la independència eslovena, ha estat condemnada als tribunals internacionals. I que això ha causat l'ostracisme de Sèrbia mentre que Eslovènia s'ha integrat amb èxit a la Unió Europea. Hem d'entendre que La Vanguardia considera que el d'Eslovènia és un mal exemple? I si és així, com explica que avui forme part de la UE i siga un país respectat internacionalment? Que potser preferiria viure en la Sèrbia encara aïllada i publicar-hi que no pas viure en l'Eslovènia membre de la Unió Europea i publicar-hi? En aquest cas, veuria els morts de manera diferent.
La inconsistència de la propaganda unionista que La Vanguardia es dedica a propagar oblidant el periodisme és enorme. Immensa. Si Europa ha acceptat la presència d'Eslovènia dins la UE, en tot cas deu ser la prova que la violència no és cap impediment per a entrar al club del qual forma part Espanya. I aleshores de què ens parlen i a qui volen fer por? Però, sobretot, de què ens parlen, a més, quan l'independentisme català no vol cap mort ni gens de violència? És l'estat espanyol qui n'ha practicat sobre els catalans, com va palesar-se el primer d'octubre. I cal recordar que les primeres paraules del president Puigdemont a Brussel·les van ser per a dir que la República Catalana no naixeria 'de la sang' i que per això se n'anava a l'exili.
L'independentisme no en té les mans tacades, però és que, a més, en tot aquest afer de La Vanguardia hi ha una cosa particularment irritant, que és que, això, no ho poden dir precisament ells. El primer número del diari del comte de Godó aparegut durant la guerra de 1936-1939 fou el 22.575 (corresponent al 22 de juliol de 1936) i l'últim el 23.357 (corresponent al 25 de gener de 1939). Tanmateix, l'endemà de l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes (el 27 de gener de 1939) van tornar a numerar l'exemplar del diari amb el 22.575 per a honorar Franco, de manera que 'esborrava' els diaris del període en què la Generalitat de Catalunya va controlar-la. Hi ha, doncs, 773 edicions de La Vanguardia que, segons la numeració oficial, no existeixen amb la intenció d'honorar el dictador. De manera que, si avui l'heu comprada, sigueu conscients que, allà dalt a la capçalera, en la numeració del dia, hi ha encara un rastre de sang que els delata i que fa més greu, si fos possible, la seua manipulació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada