REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 52 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. DESEMBRE 2018 SUMARI

“ BON NADAL “

ATENCIÓ!!!

ESTIMATS I AMICS LECTORS:

S’ACABA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 52.  LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. DESEMBRE 2018.

LA PODEU GAUDIR MENSUALMENT AMB EL GOOGLE, FACEBOOK, ETC. I EL VOSTRE MOVIL, DE TOTES LES REVISTES EDITADES DESDE L’ANY 2009 EN EL SEU BLOG.: club escacs skorpio santa susanna

SUMARI:                                                                                                              

1-          “ ÉS MOLT CANSAT ”                                    MAITE MASSONS

2-          “ LA FORÇA DE LA NATURA “                      JOSEP GARRIGA

3-          “ LA TERCERA EDAD EN ACCIÓN “             GAVINA

4-            “ NADAL “                                                             JOSEP GARRIGA

5-            “ NO ME AMES TODA “                 ODALYS GÓNGORA QUEVEDO

6-LA CUINETA DE L’AVIA “LLUÇ A LA GALLEGA-RAP  ROSA MUNUERA

7-  “ LA CARTOIXA DE ESCALADEI, PRIORAT “             ROSA MUNUERA      

8-           “ CATALANIZAR ESPAÑA I D’ALTRES “

9-  PANTOMIMA!!! “ CONSELL DE MINISTRES A BARCELONA “

10-          “ EL SOL I LA LLUNA FAN PARELLA “               GAVINA

11-  EXCURSIÓ “CASTELL DE BURRIAC-FONT PICANT“ JOSEP GARRIGA         

12-“LA VIA ESLOVENA- MANIPULACIONS DE LA VANGUARDIA”  PARTAL

13-  CONCERTS “ SALA MOZART 29-12-18--JAZZ PINEDA”  GAVINA                             

14-     SALUT OCULAR  “ TRIQUIASI “                               JOSEP GARRIGA

15-              “ HUMOR “

US DESITJO LO MILLOR PER EL NOU ANY 2019

QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!!.

DIRECTOR, EDITOR I COL-LABORADOR JOSEP GARRIGA

          

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 52 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. DESEMBRE 2018 PORTADA NOMS I FOTOS COL-LABORADORS

52 PORTADA

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 52   DESEMBRE  2018.

ESTIMATS I AMICS LECTORS:

Com ja sabeu, aqueste revista mensual, digital, i personal, és publica desde l’any 2009.  Éstà dirigida amb carinyu a tot el públic, adult de totes les edads.

Qualçevol sugerencia sèmpre será ven binguda.

COL-LABORADORS:

MAITE MASSONS

ROSA MUNUERA

GAVINA

ODALYS GÓNGORA QUEVEDO    (POETISA)

JOSEP GARRIGA

A CONTINUACIÓ LES FOTOS DELS QUE FAN POSIBLE AQUESTE REVISTA.

                           

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 52 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. DESEMBRE 2018 PÀG. 1 " ÉS MOLT CANSAT " MAITE MASSONS

ÉS MOLT CANSAT

És molt cansat viure a Espanya. Es diuen tantes coses que són mitges mentides o mentides del tot que resulta esgotador. Posaré alguns exemples.

“Gibraltar espanyol”. Diuen que com que és una colònia ha de  retornar a Espanya. Sí, però no diuen que una colònia per deixar de ser-ho, ho han de voler els seus habitants i, en tot cas, seria per esdevenir independent, no per passar a dependre d’Espanya.

Què diuen els habitants de Gibraltar?  Doncs s’ha fet una consulta (això que tanta al·lèrgia produeix a Espanya) i el resultat ha estat que el 96,8% volen ser britànics. Només 44 habitants volen ser espanyols.

Motius? Els agrada ser britànics i ja  fa 314 anys que ho són. Gibraltar va ser conquerit per Castella l’any 1462 i va passar a mans britàniques l’any 1704, és a dir, ha estat espanyol 242 anys, bastant menys temps que britànic. I a més la renda per càpita triplica l’espanyola i l’atur és “0” (l’atur a Andalusia un 33%). Espanya no resulta atractiva als gibraltarenys.

I Ceuta i Melilla? No són territori marroquí? Com es pot reclamar Gibraltar i obviar Ceuta i Melilla? Cal ser  coherents!

Espanya ha fet tres guerres per intentar recuperar Gibraltar i les ha perdut. No ha fet res per recuperar la Catalunya Nord, encara més,  el rei francès Lluís XIV va oferir a retornar-lo a canvi de Flandes (on Espanya enterrava  soldats i diners, era un pou sense fons) i Madrid va dir que no. Tot es va perdre al capdavall. Ja se sap que l’exèrcit espanyol només guanya guerres quan va contra la població espanyola.

La Constitució? Madrid s‘omple la boca dient que altres constitucions no inclouen el dret d’autodeterminació. Sí, és clar, una constitució  es fa pensant que tot el país estarà d’acord. Però callen que els altres països no prohibeixen l’autodeterminació, que és el que fa la Constitució espanyola, tan sagrada ella, quan diu que  la unitat d’Espanya és indissoluble i a més té un article dient que l’exèrcit és garant d’aquesta unitat. És a dir, l’exèrcit no està  com als països democràtics únicament per defensar el país de l’exterior, té una missió especial,  obligar a la unitat per la força, massacrant els ciutadans, si convé.

Aquesta és la democràcia constitucional. Quan Franco vivia teníem una cosa que es deia “democràcia orgànica” i ara tenim la “constitucional”. No veig el dia de tenir una democràcia genuïna que no necessiti adjectius per justificar-se i, a més, una democràcia on el Tribunal Constitucional, no se salti la llei. Hi ha presos polítics en vaga de fam perquè recursos presentats fa un any i que obligatòriament per llei s’han de respondre en 30 dies, encara se’ls han de començar a mirar perquè és una causa “complexa”, diuen. A això li diuen estat de dret, democràcia, garanties, independència judicial i unes quantes coses més.

I ara arriba la notícia que el “corredor Mediterrani” tan necessari, passarà per Madrid i, per començar, allà s’han gastat els diners pagats per Europa, pel corredor de ferrocarril que havia  de passar només  vora mar.

Recordo que  fa força anys, quan encara era una nena i van ampliar el municipi de Madrid molt i molt, l’humorista Wenceslao Fernàndez Flórez va dir: “la ventaja de esta ampliación de Madrid és que con un empujoncito más llegamos al mar”. Doncs, ja hi som! Quina clarividència

tenia el Sr. Wenceslao!

Maria Teresa Massons

 desembre 2018

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 52 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. DESEMBRE 2018 PÀG. 2 " LA FORÇA DE LA NATURA " JOSEP GARRIGA

52 “ LA FORÇA DE LA NATURA “ DIARI MARESME

La força de la natura

Per Josep Garriga, a Creació Literària / Relats31 d'oct. de 2018

.

Les muntanyes es mouen,
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant il·lusionades
noves trobades.

Els corriols somriuen,
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
i humitegen.

.

La llum és persistent,
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L’espectacle està servit.

M’agradaria ser pardal
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.

Que el món no pari,
que la música continuï,
amb notes i veus
d’esperança i de amor.

És al·lucinant!
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben, i s’enamoren,
fonent-se en un petó.

Autor: Josep Garriga

Principio del formulario

   

Final del formulario

ACTUALITAT

LES MÉS...

·         Llegides

·         Comentades

§  Mercè Roura: 'La felicitat és estimar i estimar-se'

§  'Falstaff', l'última òpera de Giuseppe Verdi

§  Premià de Mar posa en marxa un nou bus urbà gratuït

§  La força de la natura

§  Roben a Arenys de Munt el tòtem de ferro dedicat a l'1-O

201852 “ LA FORÇA DE LA NATURA “ DIARI MARESME

La força de la natura

Per Josep Garriga, a Creació Literària / Relats31 d'oct. de 2018

.

Les muntanyes es mouen,
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant il·lusionades
noves trobades.

Els corriols somriuen,
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
i humitegen.

.

La llum és persistent,
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L’espectacle està servit.

M’agradaria ser pardal
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.

Que el món no pari,
que la música continuï,
amb notes i veus
d’esperança i de amor.

És al·lucinant!
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben, i s’enamoren,
fonent-se en un petó.

Autor: Josep Garriga

Principio del formulario

   

Final del formulario

ACTUALITAT

LES MÉS...

·         Llegides

·         Comentades

§  Mercè Roura: 'La felicitat és estimar i estimar-se'

§  'Falstaff', l'última òpera de Giuseppe Verdi

§  Premià de Mar posa en marxa un nou bus urbà gratuït

§  La força de la natura

§  Roben a Arenys de Munt el tòtem de ferro dedicat a l'1-O

201852 “ LA FORÇA DE LA NATURA “ DIARI MARESME

La força de la natura

Per Josep Garriga, a Creació Literària / Relats31 d'oct. de 2018

.

Les muntanyes es mouen,
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant il·lusionades
noves trobades.

Els corriols somriuen,
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
i humitegen.

.

La llum és persistent,
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L’espectacle està servit.

M’agradaria ser pardal
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.

Que el món no pari,
que la música continuï,
amb notes i veus
d’esperança i de amor.

És al·lucinant!
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben, i s’enamoren,
fonent-se en un petó.

Autor: Josep Garriga

Principio del formulario

   

Final del formulario

ACTUALITAT

LES MÉS...

·         Llegides

·         Comentades

§  Mercè Roura: 'La felicitat és estimar i estimar-se'

§  'Falstaff', l'última òpera de Giuseppe Verdi

§  Premià de Mar posa en marxa un nou bus urbà gratuït

§  La força de la natura

§  Roben a Arenys de Munt el tòtem de ferro dedicat a l'1-O

201852 “ LA FORÇA DE LA NATURA “ DIARI MARESME

La força de la natura

Per Josep Garriga, a Creació Literària / Relats31 d'oct. de 2018

.

Les muntanyes es mouen,
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant il·lusionades
noves trobades.

Els corriols somriuen,
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
i humitegen.

.

La llum és persistent,
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L’espectacle està servit.

M’agradaria ser pardal
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.

Que el món no pari,
que la música continuï,
amb notes i veus
d’esperança i de amor.

És al·lucinant!
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben, i s’enamoren,
fonent-se en un petó.

Autor: Josep Garriga

Principio del formulario

   

Final del formulario

ACTUALITAT

LES MÉS...

·         Llegides

·         Comentades

§  Mercè Roura: 'La felicitat és estimar i estimar-se'

§  'Falstaff', l'última òpera de Giuseppe Verdi

§  Premià de Mar posa en marxa un nou bus urbà gratuït

§  La força de la natura

§  Roben a Arenys de Munt el tòtem de ferro dedicat a l'1-O

2018