45 CAIGUDA LLIURE
DEL PP.
La dimissió de Cifuentes,
l’últim símptoma de la caiguda en picat del PP
La corrupció, la puixança de Ciutadans, la pèrdua de
poder en les places on tradicionalment era fort i el procés català desgasten el
PP a tot l'estat espanyol
La dimissió
de Cristina Cifuentes és un maldecap menys per al
president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no haurà de respondre més
preguntes sobre si la presidenta de la Comunitat de Madrid ha de dimitir o no.
Com és habitual, Rajoy no ha hagut d’actuar i ha esperat que la polèmica es
podrís i caigués tota sola. Un problema menys. Però, de retruc, la dimissió de
Cifuentes també és una constatació més de la caiguda en picat del PP, que de
moment no sembla tenir xarxa de salvació. No és una crisi esporàdica, sinó
gestada per múltiples elements: corrupció, males praxis, la puixança de
Ciutadans, la pèrdua de poder en les places on el PP tradicionalment era el
partit fort i, sobretot, el procés català.
El gran ‘problema’ amb què el PP ha hagut de bregar
d’ençà que Rajoy va pujar al govern el 2011 és sense dubte el procés de
Catalunya cap a la independència. Contra les aspiracions dels catalans, ha
tingut una oposició frontal, sense espai per al diàleg, i això ho ha pogut fer
sense desgastar-se políticament, si més no a Espanya, car els altres grans
partits, PSOE i Ciutadans, li han donat suport en tot moment i l’han ajudat a
fer pinya quan més ho ha necessitat.
Però, paral·lelament, la pugna amb el govern de
Puigdemont ha posat en relleu els tics més autoritaris del PP. La
judicialització de la política s’ha fet més evident que mai i l’extrema dreta
s’ha revifat amb força. Fins ara les mobilitzacions feixistes se cenyien a
actes esporàdics, però ara ja tenen presència en manifestacions en favor de la
unitat d’Espanya. Afegim-hi els actes de censura continus, producte d’un
sistema judicial nomenat pels populars. El cansament de l’electorat
espanyolista envers el projecte popular es va fer visible en les últimes
eleccions espanyoles, les del 2016, quan va perdre 49 diputats, cosa que el
separava de la majoria absoluta del 2011. Tanmateix, arran de la impossibilitat
de pactes d’altri, Rajoy va poder mantenir la presidència.
Ciutadans es menja el PP
La patacada sí que va ser històrica al Principat, un any més tard. Tot i que Catalunya i Espanya no són comparables electoralment, les eleccions del 21-D són un símptoma clar d’allò que pot acabar passant al PP espanyol. El PP va perdre bous i esquelles i va baixar d’11 diputats a 4 i prou. La interpretació és molt clara. L’electorat espanyolista es va estimar més jugar a favor de Ciutadans, la dreta empolainada, i Arrimadas va queixalar encara més terreny a un PP que ha acabat sense grup parlamentari.
La patacada sí que va ser històrica al Principat, un any més tard. Tot i que Catalunya i Espanya no són comparables electoralment, les eleccions del 21-D són un símptoma clar d’allò que pot acabar passant al PP espanyol. El PP va perdre bous i esquelles i va baixar d’11 diputats a 4 i prou. La interpretació és molt clara. L’electorat espanyolista es va estimar més jugar a favor de Ciutadans, la dreta empolainada, i Arrimadas va queixalar encara més terreny a un PP que ha acabat sense grup parlamentari.
Aquesta situació es pot reproduir a
Espanya. Només cal fixar-se en els sondatges publicats pels mitjans espanyols,
que aplaudeixen la bel·ligerància amb què actua Ciutadans envers Catalunya.
Segons les previsions de les enquestes, Ciutadans ja ha passat davant del PP i
com més va més augmenta la distància. L’última, feta
pel Periódico, indicava que en unes eleccions
espanyoles el partit d’Albert Rivera passaria dels 32 diputats actuals al
congrés a 114. És a dir, que gairebé hi quadruplicaria la presència, es
convertiria en primera força i es menjaria el PP, que cauria de 137 escons a
79-82.
Ciutadans se sent fort i aquests últims
mesos es presenta com l’ala més dura i nacionalista espanyola que pot plantar
cara a l’independentisme. Rajoy i els seus s’han desgastat i Rivera se
n’aprofita. Un exemple molt aclaridor per a entendre aquesta estratègia de
Ciutadans el vam veure ahir. Contra ‘la inacció del govern’, Ciutadans va
decidir de dur
al TC la delegació del vot al
parlament del president Puigdemont i del conseller Toni Comín.
Adéu a ‘l’eix de la prosperitat’
A la dreta, hi caben tots els partits, però si fins ara el pastís se’l menjava el PP tot sol, d’ara endavant se l’ha de repartir amb Ciutadans. També a la comunitat de Madrid, on donen suport al govern del PP. Amb la dimissió d’ahir de Cifuentes, Ignacio Aguado, de Ciutadans, ja es frega les mans pensant en les eleccions de l’any vinent. Si el PP acaba perdent la presidència de l’autonomia, es consumarà la fi de l’anomenat eix de la prosperitat. El 14 de juliol de 2004 Jaume Matas, Francisco Camps i Esperanza Aguirre van signar al castell de Bellver el protocol fundacional de ‘l’eix de la prosperitat’. Era època de vaques grasses, amb el PP fent i desfent en ajuntaments i conselleries, especialment allà on deien que duien ‘prosperitat’: al País Valencià, a les Illes i la comunitat de Madrid.
A la dreta, hi caben tots els partits, però si fins ara el pastís se’l menjava el PP tot sol, d’ara endavant se l’ha de repartir amb Ciutadans. També a la comunitat de Madrid, on donen suport al govern del PP. Amb la dimissió d’ahir de Cifuentes, Ignacio Aguado, de Ciutadans, ja es frega les mans pensant en les eleccions de l’any vinent. Si el PP acaba perdent la presidència de l’autonomia, es consumarà la fi de l’anomenat eix de la prosperitat. El 14 de juliol de 2004 Jaume Matas, Francisco Camps i Esperanza Aguirre van signar al castell de Bellver el protocol fundacional de ‘l’eix de la prosperitat’. Era època de vaques grasses, amb el PP fent i desfent en ajuntaments i conselleries, especialment allà on deien que duien ‘prosperitat’: al País Valencià, a les Illes i la comunitat de Madrid.
Però la ressaca d’aquella època s’ha anat girant en
contra dels populars, que té gairebé mil investigats per corrupció. El 2015 van
perdre els ajuntaments de Palma, València i Madrid, i també la Generalitat
Valenciana i el govern balear. Cifuentes era l’única resistència, però sembla
qüestió de temps que Ciutadans li acabi prenent l’espai vital. Encara falta
molt per a les eleccions espanyoles del 2019, però el PP haurà de remar molt si
vol revertir una dinàmica negativa.
S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada