FER FOC I COBRAR PELS ESTRALLS
Maria Teresa
Massons
Negar aixopluc a
la gent que fuig de la guerra de Síria és un crim que Europa comet i cometrà.
Hi ha coses que
no van a Europa. Per una banda s’omple la boca parlant de democràcia i drets
humans, però per altra banda té una història llarga i molt recent de dictadures
i genocidis. No és solament el nazisme, és també l’estalinisme, molt menys
condemnat però igualment terrible. I no cal oblidar la repressió franquista.
En les dues
darreres guerres mundials, la de 1914 al 1918 i del 1939 al 1945 al capdavall
va ser Estats Units qui va acudir a salvar Europa. Encara més, a la guerra de
Iugoslàvia la massacre de Sbrenica es va esdevenir davant la inacció de les
tropes holandeses de l’ONU. I va ser novament Estats Units qui va acabar la
guerra quan va bombardejar Belgrad, perquè Europa no sabia què fer-hi.
Ara a Europa
estem patint el terrorisme islamista i també ens trobem amb gent víctima
d’aquest mateix terrorisme que demana refugi a Europa. Alemanya ha acollit un
milió de refugiats i ha demanat que la resta dels països acceptin una quota,
però l’han deixada sola i han donat suport al retorn a Turquia de la gent que
arriba a Grècia demanant asil.
Europa ha
ignorat tot el que ha pogut l’islamisme fins que ha estat massa tard i s’ha
adonat que el té a dins. El fenomen islamista és ja molt antic. L’any 1941
Mohammad Amin Al-Husayni, gran muftí de Jerusalem, es va reunir amb Hitler i
posteriorment va actuar a Bòsnia i Kosovo amb gran crueltat amb la població
civil. Va ser reclamat per crims de guerra però protegit per la Lliga Àrab va
morir l’any 1974 a Jerusalem. És a dir, ja fa 75 anys que hi ha comportaments
islamistes.
Aràbia Saudita,
Qatar i Iran subvencionen el terrorisme islàmic com saben tots els governs i
l’ONU també.
Un cas especial
és de l’Erdogan a Turquia, especial perquè se’l considera “islamista moderat “
i li riuen les gràcies, tot i que manté a la presó els periodistes que ell no
considera “lleials”. Erdogan és un cínic que fa foc i després diu que és una
víctima i vol cobrar pel que ell mateix ha provocat.
Un inici cabdal d’aquesta
estratègia va ser l’episodi del Mavi Marmara al maig del 2015. Va organitzar
una flotilla de sis vaixells perquè deia que atès que Gaza està bloquejada per
Israel, necessitava ajuda. És una afirmació curiosa perquè Gaza té un pas
fronterer amb Egipte, Rafah on de gener a juliol de 2014 van travessar 200
persones i cap mercaderia. A Israel hi ha amb Gaza el pas fronterer de Kerem
Shalom on de gener a juliol de 2014 van passar 1.378 camions amb mercaderies i
2.203 persones. Israel controla, d’acord amb el dret internacional, que no entrin
armes i per això totes les mercaderies que arriben per mar van al port
d’-Ashdod, es controla el contingut i si no hi ha armes, surten en camions cap
a Gaza. Perquè Erdogan no va protestar per l’actitud d’Egipte?
Quan la flotilla
va ser interceptada per Israel en aigües internacionals per impedir que anés a
Gaza i redirigir-la cap a Ashdod, davant la negativa, l’exèrcit israelià va abordar-la
i es va trobar que el rebien amb ganivets i barres de ferro. La Unió Europea
sense fer cap investigació va condemnar Israel i Estats Units va demanar que
abans es fes una investigació. Evidentment, que Estats Units ha comès i cometrà
errors i actuacions reprovables, però això no hauria d’implicar tancar els ulls
davant la conducta d’Europa.
Quin ha estat el
resultat final? A Europa només s’ha acceptat la versió turca i finalment ara, passats
11 anys, Israel està fent les paus amb Turquia.
Els refugiats de
Síria? Turquia ha bombardejat sistemàticament els kurds sirians que
paradoxalment han estat el únics que han parat els peus al terrorisme islàmic i
això ha provocat que moltes, moltíssimes persones fugin i demanin asil a
Europa. Resultat? Turquia, tot i ser responsable del drama humà ha arribat a un
acord amb la Unió Europea perquè li lliuri 3.000 milions d’euros per quedar-se
els refugiats sense cap garantia que els tracti amb un mínim d’humanitat i que
no els obligui a tornar a Síria. Pel que fa la guerra siriana hi ha altres
faccions també responsables, com el dictador Assad que ha rebut l’ajuda russa.
Assad és el mal i l’ISIS és el mal pitjor.
De vegades penso
que Europa és un continent malalt. Però això no la fa culpable del
desenvolupament del terrorisme islamista, que ve de causes ideològiques
arrelades. Europa és culpable de no voler veure, de no aturar manifestacions
que demanen l’aplicació de la sharia, de permetre barris on la policia no entra,
de donar la culpa a Israel de manera quasi sistemàtica ignorant que pateix el
terrorisme islamista des de fa anys. Potser podríem aprendre d’Israel com
aconseguir la seguretat i alhora mantenir la democràcia i la llibertat.
La diversitat
cultural és bona i important, però hi ha conductes inacceptables tan si
s’esdevenen entre nosaltres com si s’esdevenen en col·lectius amb una altra
cultura. Se’ns ha girat feina per defensar la democràcia, la tolerància, la
igualtat entre els sexes i la igualtat d’oportunitats per a tothom. Si no ho
fem estem posant en perill el futur dels que vindran darrere nosaltres que en
serem responsables, però ells pagaran les conseqüències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada