45 CONTINUA E INDIGNANTE CORRUPCIÓN
El rector de Cifuentes en la
Rey Juan Carlos es ahora magistrado del TC
Viernes 6 de abril 2018
El rector de la Universidad Rey Juan Carlos cuando Cristina Cifuentes cursaba el máster, Pedro González-Trevijano, es ahora magistrado del Tribunal Constitucional. González-Trevijano (Madrid, 1958) ostentó el máximo cargo de la
universidad pública madrileña hasta 2013, cuando pasó a formar parte del alto
tribunal, donde representa el ala conservadora.
González-Trevijano, catedrático de Derecho Constitucional, fue rector de la
Universidad Rey Juan Carlos once años, entre 2002 y 2013, lo que representan
tres mandatos en la Universidad, por lo que coincidió en el tiempo en que la
presidenta de la Comunidad de Madrid, Cristina Cifuentes, cursaba el
máster, entre septiembre de 2011 y julio de 2012.
Fue el 2 de julio de 2012, aun con González-Trevijano al frente de la
facultad, cuando supuestamente Cifuentes defendió presencialmente el
Trabajo Final de Máster y puntuaron dicho trabajo con una calificación de 7,5
sobre 10. Ahora ha salido a la luz que el acta de corrección fue creada en
estallar el escándalo, algo que ha reconocido el mismo director del máster.
Implicado en un soborno
En 2012, González-Trevijano acabó su tercer mandato al frente de la
Rey Juan Carlos. Su última candidatura a este puesto, presentada en 2009, fue
impugnada por otro aspirante ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid,
que le dio la razón con una sentencia firme de 2011 en la que destacaba que
González-Trevijano había agotado dos mandatos, el máximo legal permitido.
Tras esto, González-Trevijano intentó sobornar —según se expone una grabación— al otro
candidato a su competidor en el cargo, David Ríos, por la demanda contenciosa
administrativa.
Perfil conservador
Se licenció en Derecho en la Universidad Complutense en 1980 y ha publicado
toda una serie de libros sobre Derecho Constitucional como Constitución
española. 20 años de bibliografía y El Tribunal Constitucional.
Trevijo ha escrito también en la prensa, colaborando en varios periódico
como Abc y La Voz de Galicia.
En 2013, la mayoría del PP lo nombró magistrado del TC, una incorporación
que aprovechó para conseguir que fueran más los magistrados conservadores que
los progresistas en el alto tribunal.
MASTERGATEEl
director del master de Cifuentes reconoce que se falsificó el acta del examenEl Nacional
PARTIDOSEl
'mastergate' de Cifuentes revienta la convención del PP para las autonómicas de
2019Estefania Molina
Nacional
Escàndol a la sala de premsa
de Brussel·les per les acusacions de terrorisme als CDR
Margaritis Schinas evita de pronunciar-se sobre els
fets, tot i la insistència de diversos periodistes
El portaveu de la Comissió Europea, Margaritis
Schinas, ha evitat de valorar les detencions a membres dels Comitès de Defensa
de la República (CDR) en l’operació de la Guàrdia Civil. Preguntat sobre si la
CE considera que les acusacions de rebel·lió i terrorisme són proporcionades,
Schinas ha rebutjat de comentar-ho al·legant que desconeixia els fets i que
‘fos com fos’ eren processos judicials oberts en un estat membre i que, per
tant, no entraven en les seves competències.
Arran de la insistència dels periodistes, que han
demanat quatre vegades què opinava la Comissió del fet que s’acusi els CDR de
terrorisme, Schinas ha dit: ‘La CE pot tenir una opinió en molts temes, però
tenim dret a fer-ho quan són àrees en les quals la UE té competències.’Un
corresponsal italià ha retret al portaveu que, per exemple, es demani a Turquia
que no faci ús de l’acusació de terrorisme per fets que no ho són i que, en
canvi, no entri a valorar acusacions ‘similars’ a Espanya. ‘Es fa servir
l’acusació de terrorisme per coses que no hi tenen res a veure, però la CE diu
que no té ni opinió ni competències’, ha lamentat el periodista italià. ‘No puc
dir res més, si em demaneu d’avaluar el sistema judicial espanyol, puc dir que
l’última vegada que vam comprovar-ho Espanya era una democràcia’, li ha respost
Schinas.
S
45 TURULL A LLARENA
“VUSTÈ ÉS QUI M’HA CONVERTIT EN UN PRES POLÍTIC” “ RECTIFIQUI “
"Vostè és qui m'ha convertit en un pres polític." Així ha retret
Jordi Turull al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que la instrucció del
cas estigui polititzada. També ha demanat a Llarena que "rectifiqui".
Turull ha argumentat aquesta afirmació explicant que al novembre
tenia dubtes sobre si era un pres polític, però que n'està
convençut des que va tornar a la presó després de les
eleccions del 21 de desembre.
"Jo no sé si era
un pres polític al novembre, però ara no en tinc cap dubte: vostè m'ha ficat a
la presó perquè, com diu literalment en el seu escrit, jo 'no garanteixo
un retorn encertat a l'autogovern'."
En aquest sentit, Turull ha preguntat a Llarena què va fer durant
les setmanes que va estar en llibertat provisional que justifiqui el
reingrés a la presó, i ha remarcat que només han tornat a ser empresonats
els encausats que han fet política.
Turull ha estat el primer a comparèixer, aquest matí, al despatx
de Llarena, que també ha citat Dolors Bassa i
Carme Forcadell.
Bassa diu que la violència va ser policial
Dolors Bassa ha estat molta menys estona que Turull al despatx de
Llarena, un quart d'hora. L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies,
ha atribuït la violència del dia del referèndum als cossos policials de
l'Estat.
"La violència [de
l'1 d'octubre] la va originar la intervenció de la Policia Nacional i la
Guàrdia Civil."
45 ÚLTIMA HORA EL SUPREM ESPANYOL PERT ELS PAPERS
El Suprem espanyol perd els
papers i ‘massacra’ la justícia alemanya
La justícia espanyola intenta a la desesperada que
Alemanya lliuri Puigdemont, qüestionant la resolució del tribunal de
Slesvig-Holstein *** Vuit funcionaris valencians demanen protecció a l'Oficina
Antifrau per revelar casos de corrupció *** Càrrecs electes i personalitats
nord-catalanes impulsen una Aliança per les Llibertats per denunciar la
repressió a Espanya
TEMA DEL DIA
Desesperació. Nervis als despatxos del Suprem espanyol. La
negativa de la justícia alemanya a lliurar Carles Puigdemont fa més mal que no
es preveia a l’alta magistratura espanyola, sobretot tenint en compte que
encara no és definitiva. O potser és per això i cerquen maniobres a la
desesperada per fer canviar d’opinió el tribunal de Slesvig-Holstein. Només
així s’entén que la sala d’apel·lacions aprofités un recurs de Jordi Sànchez
per introduir una càrrega de tanta profunditat contra la justícia alemanya, que
difícilment pot ajudar els interessos judicials espanyols. El to, el moment i
el mètode que ha fet servir el Suprem espanyol és com si ja donessin per
perduda l’euroordre que va emetre el jutge Pablo Llarena.
Irrita especialment els jutges espanyols
que el tribunal alemany posi en el mateix pla allò que consideren un intent de
trencar la unitat d’Espanya i uns incidents durant una manifestació contra
l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt, a càrrec de grups ecologistes, que són
els que els jutges alemanys prenen com a base per negar que hi hagi hagut
rebel·lió. En la interlocutòria retreuen als alemanys que si es parlés de la
independència d’un land, la decisió del tribunal hauria estat diferent.
Un retret que no agradarà gaire als seus homòlegs de Slesvig-Holstein. Però el
problema no és el fet, sinó la tipificació del delicte i ací les dues
administracions judicials no parlen el mateix idioma.
En la interlocutòria, el Suprem arriba fins i tot a
reconèixer que si finalment no es pot demostrar l’existència de violència, es
podria processar Puigdemont per sedició. És la primera vegada que la justícia
espanyola admet dificultats per a provar una violència que no va existir, però
que serveix de fonament de tot el seu relat. Ara, la justícia no és a la carta
i no es pot canviar un delicte per un altre així com així. D’entrada, la
sedició requeriria l’obertura d’un nou processament per aquest delicte, retirar
l’euroordre actual i fer-ne una de nova, amb el ridícul internacional
consegüent. A més, segons que ha explicat l’advocat Gonzalo Boye, a Alemanya la
sedició es va derogar del codi penal el 1970.
Els nervis de la justícia espanyola que s’han vist
avui també provenen de la reunió entre fiscals espanyols i alemanys que es va
fer dijous de la setmana passada a la seu de l’agència per la cooperació
judicial, Eurojust, a l’Haia, i que no va anar tan bé com els espanyols
esperaven. Només cal comparar el desplegament mediàtic que va tenir l’anunci de
la reunió amb l’explicació dels resultats, que va ser nul·la perquè es va dir
que s’havia fet amb ‘total secretisme’. Fonts informades sobre la reunió parlen
fins i tot de tensió entre les dues fiscalies pels intents de pressió
completament de l’espanyola, fora de to. Un dels arguments que van adduir els
fiscals espanyols, segons les mateixes fonts, és que hi havia una peça secreta
que demostrava tots els delictes que s’imputen a Puigdemont però que no es
podia fer pública. Un argument que no es van empassar els alemanys, que van
marxar de l’Haia amb les mans buides.
En pocs mesos, es comença a veure que el relat
judicial contra els dirigents independentistes ja té esquerdes, perquè no és
creïble fora d’Espanya. Dins l’estat espanyol, el poder judicial té carta
blanca per a fer el que li sembli. Pot inventar-se una situació de violència
que no va existir, però a fora no és creïble. En la interlocutòria d’avui, la
sala del Suprem assegura que hi hauria hagut una ‘massacre’ durant el
referèndum si hi hagués hagut més agents de la policia espanyola i la Guàrdia
Civil. Una evidència que van poder comprovar els més de dos milions de catalans
que van anar a votar.
MÉS QÜESTIONS
Vuit funcionaris valencians demanen protecció per revelar casos de corrupció.El director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau del País Valencià, Joan Llinares, ha informat avui que vuit funcionaris de diverses administracions han sol·licitat d’acollir-se a l’estatut del denunciant després de revelar possibles casos de corrupció. Llinares ha presentat avui a la comissió d’Economia de les Corts la memòria de corresponent a l’exercici del 2017, durant el qual l’agència va funcionar només l’últim trimestre. Així i tot, ja s’han presentat 35 denúncies d’ençà que va començar a treballar, el mes de juliol de l’any passat. La memòria recull que de les trenta-cinc denúncies presentades, 24 (68,5%) corresponen a l’àmbit de l’administració local, 8 al de la Generalitat Valenciana i 3 a l’apartat ‘altres administracions’. De les denúncies presentades, un 40% corresponen a contractació pública i un 22,8% a personal.
Vuit funcionaris valencians demanen protecció per revelar casos de corrupció.El director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau del País Valencià, Joan Llinares, ha informat avui que vuit funcionaris de diverses administracions han sol·licitat d’acollir-se a l’estatut del denunciant després de revelar possibles casos de corrupció. Llinares ha presentat avui a la comissió d’Economia de les Corts la memòria de corresponent a l’exercici del 2017, durant el qual l’agència va funcionar només l’últim trimestre. Així i tot, ja s’han presentat 35 denúncies d’ençà que va començar a treballar, el mes de juliol de l’any passat. La memòria recull que de les trenta-cinc denúncies presentades, 24 (68,5%) corresponen a l’àmbit de l’administració local, 8 al de la Generalitat Valenciana i 3 a l’apartat ‘altres administracions’. De les denúncies presentades, un 40% corresponen a contractació pública i un 22,8% a personal.
Càrrecs electes i personalitats
nord-catalanes impulsen una Aliança per les Llibertats. El suport al procés cap a la independència i la
denúncia de la repressió tindrà un nou instrument a Catalunya Nord: l’Aliança
per les Llibertats a Catalunya. L’entitat, promoguda per càrrecs electes i
personalitats de diversos àmbits, té voluntat transversal. Un dels impulsors,
Pere Manzanares, ha explicat que es defineixen ‘com a demòcrates, republicans o
simplement humanistes’. Segons que publica
el diari L’Independent de Perpinyà, ha justificat així la formació del grup:
‘No podem romandre indiferents a l’ús coercitiu de la justícia per part del
govern espanyol.’ Entre els càrrecs electes que hi participaran hi ha el
senador François Calvet, la centrista Annabelle Brunet i el comunista Nicolás García,
per posar alguns exemples. També tenen per objectiu conscienciar els francesos
de la situació de Catalunya i pressionar el govern francès perquè no avali la
repressió espanyola.
Armengol vol esglaonar l’arribada de
creuers al port de Palma. El govern
balear, l’Ajuntament de Palma i l’Autoritat Portuària ja han començat a
treballar perquè els creuers arribin a la ciutat de manera més esglaonada. La
presidenta Francina Armengol ho ha anunciat durant el ple del parlament,
després de remarcar que el seu model turístic ‘no és el dels megacreuers’. El
debat sobre el model turístic ha centrat el ple d’avui, poques setmanes abans
de començar la temporada. Podem ha explicat que doblar l’impost turístic i
aplicar la llei de lloguer turístic no han frenat l’arribada de turistes ni han
fet baixar els preus dels habitatges, cosa que ha estat replicada per la
consellera de Turisme, Bel Busquets, que ha assenyalat que aquests darrers sis
mesos s’han donat de baixa prop de 600 pisos turístics il·legals només a Mallorca.
Per una altra banda, la portaveu del grup del PP, Marga Prohens, ha
retret a Armengol que la seva gestió ha fet caure les vendes de paquets
turístics d’un 22%.
PEL FORAT DEL PANY
Un grup de 210 policies i guàrdies civils que van participar en la repressió del referèndum del primer d’octubre van gaudir aquest cap de setmana d’una estada a Múrcia, convidats per la patronal d’hoteleria Hostetur. En agraïment a la tasca feta, els agents i les seves famílies han pogut fer tot d’activitats a la costa murciana, que van des del submarinisme al cap de Palos fins a l’assistència a un concert de flamenc.
Un grup de 210 policies i guàrdies civils que van participar en la repressió del referèndum del primer d’octubre van gaudir aquest cap de setmana d’una estada a Múrcia, convidats per la patronal d’hoteleria Hostetur. En agraïment a la tasca feta, els agents i les seves famílies han pogut fer tot d’activitats a la costa murciana, que van des del submarinisme al cap de Palos fins a l’assistència a un concert de flamenc.
LA DADA
Amb pocs dies de diferència, José María Aznar i Eduardo Zaplana han fet conferències a València criticant el PP. En el cas de l’ex-president de la Generalitat, ha lamentat ‘la falta de rumb’ del partit a València.
Amb pocs dies de diferència, José María Aznar i Eduardo Zaplana han fet conferències a València criticant el PP. En el cas de l’ex-president de la Generalitat, ha lamentat ‘la falta de rumb’ del partit a València.
LA XIFRA
El 96% dels estudiants de les Illes Balears tria l’examen de selectivitat en català. Ho ha explicat la presidenta del govern, Francina Armengol, responent a una pregunta de Ciutadans en què l’acusava de marginar el castellà.
El 96% dels estudiants de les Illes Balears tria l’examen de selectivitat en català. Ho ha explicat la presidenta del govern, Francina Armengol, responent a una pregunta de Ciutadans en què l’acusava de marginar el castellà.
TAL DIA COM AVUI
El 17 d’abril de 1931 les pressions del govern espanyol obliguen Francesc Macià a dissoldre la República Catalana proclamada feia només tres dies. Es constituirà la Generalitat, tot esperant que la República espanyola aprovi l’estatut d’autonomia de Catalunya.
El 17 d’abril de 1931 les pressions del govern espanyol obliguen Francesc Macià a dissoldre la República Catalana proclamada feia només tres dies. Es constituirà la Generalitat, tot esperant que la República espanyola aprovi l’estatut d’autonomia de Catalunya.
S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada