45 POSIBLE PROJECTE
Pere
Cardús
I ara què? El meu pla és
aquest
«La paraula 'democràcia' i 'independència' són ara
sinònims. No hi haurà república si ens deixem prendre la democràcia, i no hi
haurà democràcia si ens deixem prendre la independència.»
·
I ARA QUÉ? És
la pregunta que ens fem tots. Si el moviment independentista ha tingut mai una
direcció unificada i ben coordinada, segur que no és ara. Per raons òbvies. Com
havia fet sempre en els territoris conquerits, l’estat espanyol ha començat la
ferotge repressió escapçant el moviment revoltat. Amb un encert estratègic que
se li ha de reconèixer, va començar pels Jordis, que eren una mena
d’engranatges que facilitaven l’entesa entre els partits i amb la societat
civil organitzada. I a continuació va ser el torn els principals dirigents dels
partits i el govern. Si la coordinació entre les famílies independentistes ja
no era una cosa fàcil quan l’estat espanyol no colpejava com ara, la repressió
ha fet l’efecte contrari d’allò que seria desitjable: una batalla per les
engrunes en lloc d’una reacció unitària com Déu mana.
Però, i ara què? Què podem fer, si hi ha partits que
han decidit que toca acceptar les limitacions imposades per l’estat espanyol i
els seus aparells repressius? Què podem fer, si Alemanya lliura Puigdemont a
Espanya? Quin és ara el pla de l’independentisme? Sense pretendre resoldre res
tot sol i amb l’única voluntat de fer una aportació oberta, breu i
necessàriament perfectible, faig ací la meva proposta. Insisteixo que és un pla
sintètic i que, si serveix per motivar el debat o la reflexió, ja haurà fet la
seva funció.
Investidura
El 22 de maig s’acaba el termini per fer una investidura sense haver de passar per unes noves eleccions. D’ençà del 30 de gener, quan s’havia d’investir el president Puigdemont, foragitat amb amenaça de violència (aquesta sí) el 27 d’octubre, no s’ha fet més que perdre llençols a cada bugada. La nova situació en què es troba (cal esperar veure com resulta d’ací a uns dies) obliga a tornar uns mesos enrere i recuperar una qüestió que no s’hauria d’haver perdut mai: el rigor en la defensa de la democràcia a Catalunya. No es pot fer cap pas enrere quan es vulneren els drets democràtics dels catalans. No és un problema de si es vulneren els drets dels diputats (que també passa). Parlem d’una cosa més greu. No fer efectiva la investidura de qui té el suport majoritari de la societat és acceptar una dictadura maquillada.
El 22 de maig s’acaba el termini per fer una investidura sense haver de passar per unes noves eleccions. D’ençà del 30 de gener, quan s’havia d’investir el president Puigdemont, foragitat amb amenaça de violència (aquesta sí) el 27 d’octubre, no s’ha fet més que perdre llençols a cada bugada. La nova situació en què es troba (cal esperar veure com resulta d’ací a uns dies) obliga a tornar uns mesos enrere i recuperar una qüestió que no s’hauria d’haver perdut mai: el rigor en la defensa de la democràcia a Catalunya. No es pot fer cap pas enrere quan es vulneren els drets democràtics dels catalans. No és un problema de si es vulneren els drets dels diputats (que també passa). Parlem d’una cosa més greu. No fer efectiva la investidura de qui té el suport majoritari de la societat és acceptar una dictadura maquillada.
Per tant, primer cal investir Carles Puigdemont al
parlament com més aviat millor. El reglament no impedeix de fer-ho de cap
manera. I no es pot permetre que un tribunal polític a Madrid s’inventi un nou reglament
al parlament i l’hi imposi. Si el president o algú de la mesa actual de la
cambra no hi està disposat per les conseqüències que pugui comportar
(inhabilitació, en el pitjor cas), pot demanar el recanvi d’algú que hi estigui
disposat. La CUP ja s’hi ha ofert, però pot ser el cas de més diputats que no
s’hi juguen la carrera política.
Mobilització permanent
Nou dirigents independentistes són a les presons espanyoles. Nou persones que no han fet res de res. Que no han comès cap delicte. Això no es resol mirant de no trepitjar la línia vermella que ens volen imposar. Hi ha dues sortides possibles i complementàries: aconseguir la independència i negociar-ne la situació quan arribi el moment de mirar d’atenuar els danys de l’estat espanyol; i organitzar una mobilització tan forta que s’aconsegueixi captar l’atenció de les institucions internacionals, les organitzacions de drets humans i l’opinió pública europea. És a dir, aconseguir que per a l’estat espanyol sigui insuportable d’aguantar la pressió per la vulneració dels principis més bàsics del dret i de la democràcia.
Nou dirigents independentistes són a les presons espanyoles. Nou persones que no han fet res de res. Que no han comès cap delicte. Això no es resol mirant de no trepitjar la línia vermella que ens volen imposar. Hi ha dues sortides possibles i complementàries: aconseguir la independència i negociar-ne la situació quan arribi el moment de mirar d’atenuar els danys de l’estat espanyol; i organitzar una mobilització tan forta que s’aconsegueixi captar l’atenció de les institucions internacionals, les organitzacions de drets humans i l’opinió pública europea. És a dir, aconseguir que per a l’estat espanyol sigui insuportable d’aguantar la pressió per la vulneració dels principis més bàsics del dret i de la democràcia.
Aquesta és una mobilització que ha d’anar en paral·lel
amb el combat per la defensa de la república. Més ben dit, ha de ser el mateix.
La lluita independentista ha d’incloure l’exigència de llibertat pels presos
polítics catalans arreu del món. Allò que segur que no pot passar és que la
mobilització antirepressiva substitueixi el clam d’independència dels catalans.
Perquè la repressió cerca això: fer recular aquell qui aspirava a la lluna fins
que s’acaba aspirant a sobreviure en el fang. Per tant, l’única manera de no
deixar-se derrotar per l’estratègia repressiva és tornar a posar al davant
l’objectiu que ens ha portat aquí: la independència.
Objectius i fites
Els calendaris i els plans mil·limetrats són els pitjors enemics de l’estratègia política. Ho hem dit milers de vegades: el control del temps és mitja victòria (l’altra meitat és el domini del llenguatge o, dit d’una altra manera, de les regles del joc). Per tant, no crec que tingui cap sentit pensar si la independència ha de ser una realitat aquesta primavera, a final d’any o d’ací a deu anys. Més que posar-nos objectius temporals, allò que ens hi aproparà és caminar amb decisió i amb les idees més clares que no pas fins ara. Ara ja queda més que demostrat que la independència comportarà repressió, presons, exilis i cops de porra. Qui cregui que cal renunciar-hi, ho pot dir. Però cal que tothom sigui clar i que no jugui amb les aspiracions i la generositat de la gent.
Els calendaris i els plans mil·limetrats són els pitjors enemics de l’estratègia política. Ho hem dit milers de vegades: el control del temps és mitja victòria (l’altra meitat és el domini del llenguatge o, dit d’una altra manera, de les regles del joc). Per tant, no crec que tingui cap sentit pensar si la independència ha de ser una realitat aquesta primavera, a final d’any o d’ací a deu anys. Més que posar-nos objectius temporals, allò que ens hi aproparà és caminar amb decisió i amb les idees més clares que no pas fins ara. Ara ja queda més que demostrat que la independència comportarà repressió, presons, exilis i cops de porra. Qui cregui que cal renunciar-hi, ho pot dir. Però cal que tothom sigui clar i que no jugui amb les aspiracions i la generositat de la gent.
No cal fer calendaris tancats, però cal tenir fites
clares. I el calendari situa unes eleccions municipals i unes eleccions
europees la primavera de l’any que ve. Què passaria si l’independentisme
aconseguís governar totes les grans ciutats del país i el resultat global fos
inqüestionable a les municipals? I què passaria si es fes una llista ciutadana
de tot l’independentisme per anar a les europees com una sola veu i el resultat
també fos contundent? Potser no seria la solució de tot, però estic ben
convençut que serien passes de gegant cap a la independència.
Noves eleccions i judicis
Entremig hi haurà més fites que poden condicionar de forma rotunda el camí. La primera és la reacció que pugui tenir l’estat espanyol a la investidura de Puigdemont. Sobre això crec que s’ha de construir un mur democràtic i no abandonar-lo. Si troben la manera de dinamitar la presa de possessió de Puigdemont (que, si continués empresonat, podria delegar la gestió presidencial a una consellera en cap), cal plantar-se i impedir cap investidura que no sigui la que vol la majoria. I si això impliqués unes noves eleccions, caldria encarar-les amb la mateixa determinació de no cedir davant de l’amenaça i del xantatge contra la voluntat democràtica. En aquest cas, crec que caldria trobar fórmules prou intel·ligents i estalviar-nos la disputa curta dels partits.
Entremig hi haurà més fites que poden condicionar de forma rotunda el camí. La primera és la reacció que pugui tenir l’estat espanyol a la investidura de Puigdemont. Sobre això crec que s’ha de construir un mur democràtic i no abandonar-lo. Si troben la manera de dinamitar la presa de possessió de Puigdemont (que, si continués empresonat, podria delegar la gestió presidencial a una consellera en cap), cal plantar-se i impedir cap investidura que no sigui la que vol la majoria. I si això impliqués unes noves eleccions, caldria encarar-les amb la mateixa determinació de no cedir davant de l’amenaça i del xantatge contra la voluntat democràtica. En aquest cas, crec que caldria trobar fórmules prou intel·ligents i estalviar-nos la disputa curta dels partits.
Tampoc no cal fer ara un debat d’una cosa que no s’ha
esdevingut. No avancem esdeveniments. Però no ens ha de fer por l’escenari de
les urnes perquè és el que ens dóna més avantatge. D’entrada, cal investir
Puigdemont i defensar-ho com un acte democràtic. Si Espanya ho tomba, tindrem
encara més força per explicar a Alemanya i a tot el món que l’estat espanyol no
és un estat democràtic.
Apoderar-se
També hi haurà un dia que tindrem un judici i una sentència. Caldria que, quan arribés el moment, no ens poséssim a improvisar-ne la resposta. I també cal que, quan arribi una nova oportunitat de sortir al carrer en massa en defensa de la república, tothom sàpiga quina és la seva funció. Vull dir que hi ha poders ben reals que miraran de tornar a condicionar i impedir la llibertat dels catalans. I cal tenir clar com els farem trontollar. Continuarem essent clients de la Caixa, el Banc de Sabadell, Endesa, Gas Natural i totes les empreses que fan xantatge a la democràcia quan porta a la independència? Per tant, una de les tasques més importants no és escriure lleis i decrets per desar-los a un calaix, sinó apoderar-nos des de la base. Que el poder dels ciutadans que actuen lliurement i fan valer la seva decisió és més gran que qualsevol llei que es vulgui imposar. Ara ja ha quedat clar que la idea de passar ‘de la llei a la llei’ amb Espanya d’adversari és impossible.
També hi haurà un dia que tindrem un judici i una sentència. Caldria que, quan arribés el moment, no ens poséssim a improvisar-ne la resposta. I també cal que, quan arribi una nova oportunitat de sortir al carrer en massa en defensa de la república, tothom sàpiga quina és la seva funció. Vull dir que hi ha poders ben reals que miraran de tornar a condicionar i impedir la llibertat dels catalans. I cal tenir clar com els farem trontollar. Continuarem essent clients de la Caixa, el Banc de Sabadell, Endesa, Gas Natural i totes les empreses que fan xantatge a la democràcia quan porta a la independència? Per tant, una de les tasques més importants no és escriure lleis i decrets per desar-los a un calaix, sinó apoderar-nos des de la base. Que el poder dels ciutadans que actuen lliurement i fan valer la seva decisió és més gran que qualsevol llei que es vulgui imposar. Ara ja ha quedat clar que la idea de passar ‘de la llei a la llei’ amb Espanya d’adversari és impossible.
Aquest pla té una síntesi molt clara. Investir
Puigdemont perquè és el vincle més clar i directe amb la independència. No
investir Puigdemont és cedir al xantatge. I no hi podem cedir ni un pam en
detriment de la democràcia. La paraula ‘democràcia’ i ‘independència’ són ara
sinònims. No hi haurà república si ens deixem prendre la democràcia, i no hi
haurà democràcia si ens deixem prendre la independència. Cal construir el mur i
no recular ni un pam. L’estratègia és el xoc democràtic. I amb aquest xoc podem
ampliar la majoria, podem recuperar les institucions i podem crear un problema
indefugible a la comunitat internacional. La tardor passada va poder mirar cap
a una altra banda perquè vam acceptar no ser un problema. Ara no ho podem
tornar a acceptar. Mur democràtic. Investidura. Unitat d’acció. I mobilització
permanent.
@PereCardus,
periodista
S
OPINIONS: Despres de molt rumiar-ho, tinc que dir que no tinc al Krls per un tonto. Penso que es molt inteligent i penso que :
1.- Ell sap perfectament que el Cni el segueix tot el temps. Les noticies diuen que es el Cni que ha avisat a Alemanya que entrava el Krls.
2.- Tenia moltes rutes per evitar Alemanya: avio directa a Brusseles desde Helsinki, desde Copenhagen, ferry a Holanda, ..., es tan tonto que ha passat per Alemanya ??? No. No. No es aixi.
3.- Si la Merkel accepta la seva extradició, tindrá un follón gros dins del seu pais i tambe a la EU. I l'opinió pública se li tirará damunt per colaborar amb un pais que la ONU acaba de dir que no es democrata i que tothom sap que no hi ha independencia judicial.
Si per contra no l'extradita, com queda la Ñ del M. Rajoy devant tot el mon ?? Com queda devant de la propia Ñ i dels propis espanyols ??
4.- Fa 2 setmanes que la Clara Ponsatí es a Escocia ... creieu que desde alla l'extraditarán ? Ells que han fet un referendum d'autodeterminació ??? El mes probable es que tambe li diguin al M.Rajoy que "un'altre dia germà ..."
Per tant, us tinc que dir que segons la meva modesta opinió, son uns valents, que se la juga, pero que sap perfectament el que está fent i que li ha jugat altre vegada al M. Rajoy perque ara siguin Alemanya i Anglaterra qui li expliquin al Rajoy i a la Sorayita que estan fent judicis politics ....
Si passa aixo es una jugada digna del Karpoff !!!
Els catalans no som violents, però tampoc som tontos i us demano que mantinguem els Anims perque el ball ara comença i veurem a les parelles Rajoy-Sorayita i Ribera-Inesita ballant ....
Anims a tots!!!
QUE CORRI, PATIRAN I ENS EN SORTIREM ‼!
Tots estem nerviosos perquè no es forma govern però a nosaltres, en canvi, ens va bé. Per això la "Nancy Prucés de Arrimada" i el PP insisteixen perquè ho fem. Necessiten treure el 155. Sinó, el PNV no firma els pressupostos. Sense pressupostos, l'EU no envia diners i Ñ està sense un euro. PNV no té cap interès en moure fitxa. Sap que Ñ està per petar i no vol quedar-se en el vaixell. Volen saltar a l'últim moment, ells també. Si pugen C's estan morts, perquè C's no són partidaris del consens amb el País Basc. Si es posen 'bordes', nosaltres bloquegem la Jonquera just en la campanya de la fruita i això representaria un dany enorme. Com més triguem, més causes als Tribunals Internacionals van arribant. Mentre, com formiguetes, som molts d'activistes que dediquem el nostre temps a treballar per la República. Traduïm textos, contactem periodistes, convencem a nous possibles republicans ... No perdeu les esperances. Ho conseguirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada