68 Quedat a casa
Quedat a casa,
Però no t’aillis del món
Llegeix un llibre
I viatjaràs per llocs
Insospitats.
Escolta una cançó
I deixa que la música
t’envaiexi els sentits.
Sentiràs l’abraçada intensa
De milers d’essers humans
que tenen sed de pau
com els teus ulls.
Llegeix un poema
deixan que les paraules t’acariçin
i acaricin al que t’escolta.
Ara desde casa teva
ençens el foc del teu cor
per compartir la nit
amb la teva sombra.
Quedat a casa
Però surt al pati
i mira la lluna
que continua s’en hermosa.
D’avegades busco en l’estànt
de la memòria
aquella vella cançó
que cantava m’ha mare
en aquells anys que una peste
amenaçava el món.
Quedat a casa
Potser aquest sigui l’últim escenari
per trovarta a tu mateix
i així entendràs
que requerim de l’altre
per viure.
Parla a soles
Amb el teu cor
I la teva consciencia.
No t’ajunollis mai
devant de l’adversitat.
Aquí està el meu braç
distant, però no ausent.
Aixó no és un càstig de Deu
és un trànsit per entendre
q’és necessari cambiar.
Mai es tart i res és per sempre.
Quedat a casa,
que demà obrirem les portes
de bat a bat,
per que entri el esplendit sol
i amb ell tots
els que no es varen rendir
en aquesta enorme proba
d’amor i de resistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada