Coronavirus
Mai l’ésser humà havia patit
tal situació.
És molt complicat definir aquest moment.
El
terror ens ha envaït, no li veiem solució.
Creiem que no ens aturarà permanentment.
Tenim la sensació de que el
món s’ha aturat, potser
només durant una temporada.
Aquest virus a la societat ha alterat.
L’activitat està completament aturada.
A qui li toca de prop, ho
passa malament.
Un familiar, un amic, és molt trist.
El temps anirà disminuint el contagi a la gent.
El temps anirà disminuint el contagi a la gent.
Fins ara cap vacuna s’ha previst.
Com si la vida ja s’hagués acabat.
La gent esperant que s’acceleri el temps. .
La gent esperant que s’acceleri el temps. .
Ens
quedem a casa com si fos de veritat.
Confiem que trobarem la solució
a temps.
És, si més no com una
guerra
contra un món desconegut.
Sí,
com una guerra que s’aferra,
al temps, perquè l’inici ja l’em perdut.
Ceieu que l’home és capàç de
crear-lo?,és possible?
No ens ho creiem, un virus mortal!, no, seria monstruós!
Pués corrents no demostrades, insinuen, fora possible!.
Si
l’home hagués actuat contra si mateix, seria horrorós!
Estem confinats, anar a
comprar aliments és una aventura.
Són moments d’incertesa, por, angoixa ens dona la gent evitàn respirar al passar prop d'ells, la inseguretat t'atura.
És trist, inclús dramàtic veura com la gent fuig de la gent.
De vegades la realitat és tan inversemblant, que supera la ficció més complicada, imposibla.
L’imaginació pot ser infinita, poètica, emocionant.
Aquesta poesia real dona pas a un conte posibla.
Una vegada va néixer un
virus.
que tenia l’objectiu de conquerir el món. Per això es va posar de nom coronavirus Era
petitet, tothom el buscava i no sabia on.
Era molt lleig edemés no
tenia cames. L’única manera d’aconseguir conquerir-lo,
era anant contagiant a tothom, homes i dones, saltant de persona en persona fins aconseguir-lo.
Van venir les persones més fortes, però
cap va ser capaç de guanyar-lo. No és veia, era
viscós, volava pels aires, es transparentava, no podien agafar-lo.
Si és tan menudet, com podem guanyar? Va començar a preguntar-se la comunitat
Un nen va dir: sí, que el podem guanyar. Si no té cames, serem la seva mobilitat.
Nosaltres som les seves
cames, així ho farem. Si ens quedem tot el temps que podem a casa,
no podrà seguir avançant i pacients el vencerem. Sense
lluitar el guanyarem, només en ser a casa.
Així és com es guanyen, en
una moguda les
lluites més importants de la vida, contra una amenaça desconeguda.
Ha sigut un malson, però continuem amb la
vida.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada