«Benvolguda Anna Gabriel», per Josep Estrade. 39 minuts.
Benvolguda Anna:
El pare que tant t’estimava, sallentí com tu i que t’havia vist créixer pels carrers de Sallent, t’hauria aconsellat que fessis exactament el què has fet. I després m’hagués dit: _«he parlat amb l’Anna i l’he aconsellat que marxi, però sovint acostuma a no fer-me cas perquè és una noia molt tossuda»._ Veig que en aquesta ocasió hauríeu coincidit.
Fas bé Anna, fas molt bé. Tenies tres opcions: La primera, anar a declarar davant el tribunal de la inquisició i dir, com la Mireia el què penses; la segona, anar igualment a declarar i mentir per intentar salvar-te de la presó; la tercera, marxar. Les dos primeres et portaven inevitablement a presó perquè ells necessiten un ostatge d’aquells que, en la seva opinió i davant la injustícia, reaccionarien amb la violència que tant desitgen i tant persegueixen per justificar el què estan fent. Saps, i el pare ja m’ho deia poc abans de deixar-nos, que això aquí no ho solucionarem. Cal que la veu del poble arribi a tot el món i tu, com Puigdemont, Comin, Serret, Borràs i Ponsatí sou aquesta veu, martells que colpegen el cervell de l’enemic davant la seva impotència. Porteu-los davant tots els tribunals del món. No pareu de fer-ho!
El pare també et diria que formis part del govern de la República a l’exili. Cal que formeu un front de batalla que farà reaccionar el món sencer. Ja tenim els primers signes de la seva feblesa i cada dia en tindrem més. Europa els va fixar un tempus i l’han malbaratat. Necessitaven una victòria ràpida i fulminant i per això ens van portar al que imaginaven seria un passeig militar, unes eleccions il·legals i manipulades on hi van invertir quantitats vergonyoses de diners, mitjans de comunicació comprats, candidats sense veu, difamacions, jutges corruptes i fins i tot confidents assalariats. Potser un dia sabrem la veritat de l’episodi més sagnant i miserable que aquesta generació hem viscut.
Però el poble els vam donar una lliçó més. Aquell 21 de desembre els vam infringir la derrota més gran que mai haurien imaginat. La seva derrota els ha fet més sagnants encara però ja han perdut. Són com aquell gran estruç que li tallen el cap i encara corre desesperadament durant alguns segons o minuts colpejant tot el que es troba pel seu camí. Cal fugir de la seva trajectòria i simplement esperar perquè ja és ja mort i acaba sucumbint. Com deia Sun Tzu a l’art de la guerra: _«asseu-te a la vora del riu i espera, que aviat veuràs passar el cadàver del teu enemic»._
Benvolguda Anna, tens tot el món per córrer lliurement i Catalunya en el cor. Que el teu crit, que es el nostre, no s’aturi. L’enemic sembla fort però és molt feble i cada dia que guanyem i cada veu que preservem és un pas a la plena llibertat.
Gràcies, Anna, per escollir ser lliure.
_Josep Estrade.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada