“ TEMPESTA “
Les fortes tempestes,
de vegades sonen com orquestres.
Els seus components,
núvols, llamps, trons, pluja i vent,
esglaien a la gent.
Les seves corrents,
exploten amb els seus aires freds i
calents.
Els núvols les transporten,
dominats per les buferes,
dels seus aires violents.
Els llampecs son conseqüència
de les corrents elèctriques,
que es donen amb freqüència.
Són silenciosos,
però lluminosos.
Tan brillants,
com els focs artificials.
L’audició dels llamps,
són els trons.
Aquests no es veuen,
però sonen tan fort!
que t’ensordeixen.
El vent xiula, canta i t’avisa.
Ha! La pluja,
pluja desitjada,
pluja estimada.
Quan arribes,
banyes la terra amb somriures.
Com si el cel es desprengués,
de dolces llàgrimes.
Tu ets la nostre joia enriquidora.
Pluja que mires i mulles quan
acarones.
El teu cant constant, són
partitures,
quasi bé poètiques.
Les gotes de pluja ballen,
musiquegen, humitegen.
La pluja i el vent,
van de la mà freqüentment.
L’aigua de la pluja és vida, és
energia,
és companyia,
és la generositat de la natura,
és el suport que dóna cura.
El temporal de vegades fa mal.
No t’espantis dolça pluja,
la tempesta s’ha acabat
Aquest cop el núvol no ha
descarregat,
l’aire se l’ha emportat.
Benvinguda pluja, filla de la mar,
ara no et deixaré escapar.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada