62 LA PLAÇA SANT FELIP NERI
La plaça Sant Felip Neri. Les cicatrius d'un passat tràgic.
La plaça Sant Felip Neri és en silenci. Lluny del soroll dels cotxes, només
se sent la remor del rajolí d’aigua que surt de la font i els acords de la
guitarra d’un estranger ressonant a les parets d’un indret tranquil i acollidor
mentre dos enamorats es regalen carícies i petons sota l’arc que hi dóna
entrada.
Tots ignoren que en temps d’inquisició, i sobretot en èpoques de pestes i
calamitats públiques, en aquell mateix arc hi havia la "Presó dels
Renegats". En un temps en que la higiene no era el que més caracteritzava
la societat, la ignorància sempre tenia algú a qui donar les culpes. Alguns
cops es deia que eren els jueus que enverinaven els pous, però de vegades es
pensava que els desastres venien com a càstig diví per les blasfèmies o el
simple qüestionament del "dogma de Fe".
El centre de la plaça era conegut com el Fossar dels Condemnats, on s’hi
enterraven els cossos dels que havien estat penjats a la forca i durant un
temps també s’hi va sepultar el botxí. Sota les llambordes potser encara hi
reposa el cos d’aquells als que ningú volia. Lladres, bruixes, traïdors,
assassins o simplement desobedients en un món on les normes establertes eren
d’una legitimitat bastant qüestionable.
Durant la darrera guerra civil (1936-1939), el Comte Rossi es va fer fort a
l’illa de Mallorca com a dirigent de l’exèrcit Italià. Des del bombardeig de la
ciutat basca de Gernika s’havia posat en marxa un nou tipus de guerra bastant
poc comú fins el moment. Es tractava d’atacar i bombardejar objectius merament
civils per tal d’atemorir la població i produir terror i desgast psicològic a
la reraguarda republicana.
El dia 30 de Gener de 1938 fou un dia especialment Sagnant. Els avions de
l’Aviació Legionària Italiana van perpetrar un atac especialment cruel que va
convertir la ciutat en un autèntic infern de 9:00 a 11:20 del matí
ininterrompudament.
Mentre les cases de la Barceloneta patien una pluja de bombes, ràfegues de
metralladora apuntaven directament a les famílies que corrien desesperades cap
als refugis antiaeris.
La plaça Sant Felip Neri és també atacada. En un clima de terror, mentre
s’intentava atendre les víctimes del primer atac i protegir els nens de la llar
d’infants, les sirenes tornen a sonar. Aquest cop la devastació serà total. El
soterrani on havien refugiat la canalla s’enfonsa deixant un més que tràgic
resultat. Només a la plaça moren 42 persones, 20 d’ells nens.
La destrucció és total, només queda en peu la façana de l’església i part
de la seva estructura.
La commoció és immensa. El Govern de la República interpreta tal atrocitat
com a resposta a les negociacions només dos dies abans per limitar els
bombardejos a reraguarda.
“España no está en los edificios ni en las ciudades, está en las ideas y en
el numen de Franco. En la guerra estamos. Adelante hasta por encima de nuestros
muertos.”
Ja ben entrat el franquisme, durant els anys 50, es va encarregar a
l’arquitecte municipal Adolf Florensa la reconstrucció de la plaça.
Es traslladen parcialment les façanes d’un parell d’edificis renaixentistes
dels antics gremis de sabaters i de calderers sacrificats per l’obertura de
l’Avinguda de la Catedral (també zona devastada per les bombes) i la Via
Laietana.
Per la reconstrucció es van emprar algunes de les restes dels antics
edificis de la plaça i també s’hi va instal•lar la font que ara coneixem.
La font segueix rajant, i la guitarra sona. Els dos amants segueixen dins
la seva bombolla en un indret que sembla immune al pas del temps sota
l’aixopluc d’unes parets antigues renaixentistes i la remor de l’aigua que
brolla. Sembla que aquí no hagi passat mai res. Només les maques i els forats
de la façana de l’església donen testimoni del veritable passat d’aquest lloc.
Gavina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada