El que no diu la Constitució
«Ens fem un mal favor quan per
distingir entre unes ideologies i altres reservem el mot constitucionalista,
consolidant la seva autoproclamació, a les forces nacionalistes espanyoles»
per Mercè Barceló, 4 d'octubre de
2019 a les 19:00 |
Els
autoanomenats partits constitucionalistes, atesa la seva autoproclamada defensa
de la Constitució vigent, haurien de ser els primers defensors de l'estat de
dret, això és , entre d'altres, del sistema de drets fonamentals, de la
separació de poders, d'un poder judicial independent o de l'imperi de la llei.
I això sense distinció de si aquest estat de dret s'invoca per defensar
posicions pròpies o ideologies alienes.
La Constitució, per exemple, preveu una sèrie de garanties que preserven el dret de defensa dels detinguts, que ara s'han vist conculcades –anirem veient amb quin abast- en el cas de les detencions de set persones suposadament pertanyents a CDR (irregularitats en les entrades i registres, desconeixement de les acusacions, restriccions en la defensa lletrada, filtracions intencionades a una determinada premsa havent-se decretat el secret de sumari). En front d'això, els autodenominats constitucionalistes no només no han reclamat en aquest cas l'aplicació d'aquelles garanties sinó que, alguns, han arribat a inculpar aquestes persones detingudes atribuint-los-hi fets filtrats irregularment, bandejant, així, el dret fonamental a la presumpció d'innocència.
La Constitució, per exemple, preveu una sèrie de garanties que preserven el dret de defensa dels detinguts, que ara s'han vist conculcades –anirem veient amb quin abast- en el cas de les detencions de set persones suposadament pertanyents a CDR (irregularitats en les entrades i registres, desconeixement de les acusacions, restriccions en la defensa lletrada, filtracions intencionades a una determinada premsa havent-se decretat el secret de sumari). En front d'això, els autodenominats constitucionalistes no només no han reclamat en aquest cas l'aplicació d'aquelles garanties sinó que, alguns, han arribat a inculpar aquestes persones detingudes atribuint-los-hi fets filtrats irregularment, bandejant, així, el dret fonamental a la presumpció d'innocència.
La Constitució, per exemple, reconeix la llibertat d'expressió com un dels drets que millor representen el pluralisme social i, per tant, l'espai del debat públic lliure. Els partits autoanomenats constitucionalistes, però, malden per restringuir-la quan del que es tracta és que no s'expressi el qui opina diferent d'ells. Tal és el cas de totes les demandes que han presentat per retirar llaços grocs, estelades o pancartes a favor dels presos polítics en edificis públics, com si el debat públic o la dissidència no fossin valors democràtics a protegir, sinó fonts de conflictes i d'enfrontaments entre ciutadans que fora millor erradicar en ares d'una desitjable convivència pacífica (i de pensament únic, que seria sense dubte el seu), i en nom d'una suposada neutralitat de les institucions. Però enlloc de l'ordenament jurídic trobareu que existeixi reconegut tal principi perquè en un estat democràtic, i així presenta l'espanyol el text constitucional vigent, ni els carrers ni les institucions són neutrals, sinó plurals. Per això, la retirada d'aquells símbols de façanes d'institucions públiques resulta inconstitucional per atemptatòria dels drets d'expressió i del lliure exercici del càrrecs públics que en elles ens representen.
La Constitució, per exemple, instaura un sistema de repartiment competencial entre Estat i territoris, que no està a l'abast de l'Estat modificar-lo unilateralment. No obstant, els partits autoproclamats constitucionalistes amenacen amb transgredir-lo si els que no pensen com ells segueixen entestats en defensar l'independentisme a Catalunya. El mateix president de Govern espanyol ha dit que serà culpa dels independentistes si s'aplica de nou l'article 155 CE, quan sap perfectament que el seu govern està en funcions i té dissolt el Senat (és el ple del Senat l'únic que pot aprovar les concretes mesures derivades del 11) i que, per tant, seria una aplicació inconstitucional de l'esmentat instrument coercitiu; o amenaça en aplicar-los la Llei de seguretat nacional per assumir –diu ell- les competències dels Mossos, quan també sap que la STC 184/2016 va descartar tal possibilitat (declarada una situació d'interès per a la seguretat nacional, l'estat assumiria la coordinació de les policies a través de la Junta de Seguretat, sense que Estat o Generalitat perdessin cap de les seves competències en matèria de seguretat).
I així podríem seguir amb tants i tants exemples –el més frapant: el de les actuals presons preventives de nou presos polítics en el sentit emprat pel Consell d'Europa- en els que els partits autoproclamats constitucionalistes s'erigeixen com a únics garants de la Constitució que, tanmateix, bandegen quan aquesta empara els seus adversaris polítics.
D'aquí que ens fem un mal favor quan per distingir entre unes ideologies i altres reservem el mot constitucionalista, consolidant la seva autoproclamació, a les forces nacionalistes espanyoles que declaradament han fet gala de defensar la unitat d'Espanya per sobre dels drets fonamentals constitucionals. Si ho fem, els ajudem a amagar sota una pàtina de legalitat el que estan disposats a defensar per sobre i en contra de la Constitució.
de reforma
de l’Estatut andalús de 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada