62 JO VAIG SER CAPÀÇ DE JURAR LA BANDERA ESPANYOLA!!!
Sí amics meus, malgrat tot ho tinc que reconèixer.
Jo Vaig tenir la barra de jurar la bandera espanyola!!!
Quan ho penso em donen ganes de vomitar!!!.
Intentaré no extendrem massa.
A cinc mil catalans ens van enviar a Sidi Ifni, i bueno,
i vem tenir que anar, quin remei. Eran uns altres temps, temps del servei
militar obligatori.
Per un cantó, no teníem alternativa, per un altra, era un
repte.
Seriem capaços de tornar vius?.
Divuit mesos clavats, sense un sol dia de permis per a
ningú.
No sé si va ser la joventut, l’ignorancia, la novetat, ho
tot plegat.
Recordo que el que ens feia més gracia del jurament a la
bandera, era la foto, per enviar-li a la novia.
Crec que si li preguntesim als que la vem jurar, si en
aquest acta sentíem la patria, ho algo per l’estil?.
La majoria ens dirien que l’únic que sentien eran les
ganes que tenien de gaudir el dinar extraordinari, festiu, que rebíem per ser
un dia especial.
Ja us podeu imaginar el disgust personal i familiar que
teníem tots per la pérdue de la nostre llibertat durant 18 mesos, temps que no
ens va servir de res, tampoc vem aprendre res de res. Va ser un temps d’or,
totalment perdut de la nostra vida.
L’únic record que ens queda és la pantomima de jurar un
tros de roba!!!
Ara més que mai reflexiono, i no puc evitar sentir certa
repugnància!!!
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada