Temps d’eleccions i temps de judici
Eleccions
A Catalunya no guanyem
per a eleccions. De catalanes hem tingut un munt, darrerament cap Govern ha esgotat els quatre anys
normatius.
I d’espanyoles també un
munt i ara, també les municipals, aquestes perquè tocaven, això sí.
Barcelona és la capital
de Catalunya i per això tots els catalans, independentment on visquin, les segueixen
si fa no fa. I aquest cop les de Barcelona han estat un xic complicades. El
partit més votat ha estat ERC, però sense majoria absoluta. Després ve Ada
Colau amb el mateix nombre de regidors i menys vots.
Ada Colau és una
activista procedent de persones afins a Iniciativa i que com a mínim el darrer
any, abans de presentar-se a eleccions pels Comuns, va viure de les subvencions
que rebia l’Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) de l’ajuntament de Barcelona. Cobrar d’aquest entitat amb diners municipals
li va permetre estar present en molts desnonaments i exercir l’oposició a
l’ajuntament des de fora. I, fer-se un nom que li va permetre guanyar les
eleccions. Va ser una operació perfecta.
Com a alcaldessa estava
en minoria i es va aliar amb el PSC, fins l’afer del 155 que va desfer la
coalició. Pel que fa a la independència de Catalunya, es va situar en el
“sobiranisme”, que ve a ser l’ambigüitat, em mullo, no em mullo. A Madrid va
dir que “Madrid ha de tornar a ser la capital de Catalunya” i alhora posa el
llaç groc al balcó municipal. Quan el referèndum neda i guarda la roba i
evidentment no forma part de l’AMI, podria prendre mal.
I arriben les eleccions.
Abans ha dit públicament que ella mai acceptarà els vots d’en Valls, ella n’és
totalment contrària, però com ella mateixa
ha dit els ha acceptat finalment, però sentint-se molt incòmoda. Es
dedueix que no ser alcaldessa li era molt més incòmode.
L’ambigüitat s’ha acabat,
tot i que farà el que pugui per continuar-hi, li agrada sentir-se còmoda. Però
el PSC ja ho ha dit: govern municipal paritari, és a dir, Ada Colau no tindrà
la majoria, tot i tenir dos regidors més i l’ajuntament respectarà la llei i la
neutralitat pública (fora llaços grocs i altres coses!).
En Valls que segons va
dir, dona els vots gratis (és a dir, no exigeix
formar part de l’equip de govern), el mateix dia de la presa de possessió li recorda que és
alcaldessa gràcies a ell.
Ada Colau va dir mentre
“negociava” que volia un tripartit progressista: ERC, Comuns i PSC. Però qui
s’ha negat en rodó a parlar amb ERC ha estat el PSC, perquè això podria haver
espatllat l’acord ja assolit amb Ada Colau i Valls. O sia, Ada Colau demana el
que ella mateixa sap que és impossible i... se sent incòmoda, quan s’esdevé el
que ella volia. La culpa deu ser d’ERC, sembla.
Per mi, que se’n vagi al
sofà de casa seva, segur que és molt còmode.
El judici
La sentència no està
escrita encara, però la decisió està presa, tots els indicis hi apunten.
Els acusats continuen
a la presó, que em penso és només una bestreta del que els
arribarà.
Un jutge va dir a
l’advocat Melero: Ens ho has posat difícil. Dit d’altra manera, volem condemnar,
però caldrà molta justificació enrevessada
per explicar amb una mínima coherència el que s’ha decidit. Si els
jutges pensessin que calia una absolució hauria dit: Advocat Melero ens ho has
posat fàcil.
La instrucció de la
fiscalia no hi ha per on agafar-la: sense proves, amb vídeos sense data ni
lloc, amb irregularitats processals,... Els fiscals del Suprem tenen, se suposa,
molts coneixements, però indubtablement tenen molta experiència, és a dir, han
après durant anys i panys a investigar i presentar el que creuen correcte. Saben,
doncs, com s’ha de fer una instrucció,
però aquest cop només seguien instruccions, no calia escarrassar-s’hi, l’afer
estava guanyat i decidit.
I això d’impedir que en Junqueras pugui agafar l’acta de diputat
europeu? Els fiscals han dit que si esdevé diputat europeu tindria immunitat i
se sobreentén que el problema és que el Parlament Europeu no està a les ordres
de Madrid... Doncs, penso, que mala sort. Tanta mala sort com que en Puigdemont
és a Brussel·les, no agrada, però és cert.
A Puigdemont li han dit
que vingui a Madrid a recollir l’acta (que han negat a en Junqueras). És a dir, li diuen que passi la frontera, ingressi en
presó i l’acta no la veurà, mai de la
vida, és clar, tal com han dit a en Junqueras.
Això és tot per avui.
Maria Teresa Massons
Juny 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada