36 EL
CAMÍ DEL DESTÍ
Ara mateix ha acabat la meva pel·lícula.
Bona nit nineta, que descansis.
Somnia amb mi,
jo estaré arraulit al teu costat,
explicant-te la realitat,
d’aquesta història d’amor:
Ell és un soldat,
que està enamorat,
ella una donzella molt bella,
que no té espera,
la seva ànsia l’altera.
En rebre ell la carta del seu
casament,
pateix profundament.
Al cap d’uns anys,
sorprenentment,
es troben casualment.
La vida els ha deixat sols
últimament.
El temps ha passat,
i els ha deslligat.
Ara s’han adonat,
de la seva llibertat
de veritat,
que no poden viure separats,
si no es fan costat.
S’uniran,
mai més s’allunyaran,
ni es deixaran,
encara que el món és fongui,
encara que es faci gran.
El cel i la terra en seran
testimonis,
mai més hi hauràn dimonis.
La resta de les seves vides,
serà únicament d’ells.
Passejaran,
sempre agafats de les mans,
s’estimaran,
fins que es facin ben grans,
Per fi han trobat el camí
del seu destí.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada