Vist per a sentència el judici del procés amb
una crida final al diàleg dels acusats
L'últim torn de paraula de cadascun dels acusats ha posat el punt final a
la vista oral després de quatre mesos
12/06/2019 - 19.05Actualitzat13/06/2019 - 10.46
TEMA:
El president del Tribunal, Manuel Marchena, ha deixat vist
per a sentència a les 19.02 d'aquest dimecres el judici del
procés. Quatre mesos i 52 sessions després, s'ha tancat la
vista oral contra 12 polítics i líders independentistes catalans acusats de rebel·lió, sedició, organització criminal, malversació i
desobediència per la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre del
2017 i la posterior Declaració Unilateral d'Independència.
Des del 12 de febrer i fins avui, la sala del Suprem que ha jutjat la causa
especial 20907/2017 ha escoltat 426 testimonis, que han parlat
sobretot de dues dates clau: el 20 de setembre del 2017 durant
l'escorcoll a la Conselleria d'Economia, i de l'1 d'octubre del 2017, amb
les càrregues policials per intentar evitar la celebració del referèndum.
Les conclusions finals de les acusacions i les defenses, i l'últim torn de
paraula de cadascun dels acusats, han precedit el vist per a sentència del
jutge Marchena. Ara, els set membres del Tribunal començaran l'anàlisi
de les proves per acabar redactant una sentència.
Durant aquests quatre mesos justos
que ha durat la vista, nou dels processats han continuat en presó
preventiva, des d'on els han traslladat en furgonetes de la Guàrdia Civil
cap al Suprem en un viatge diari d'anada i tornada.
El judici s'ha acabat amb l'últim torn
de paraula dels acusats
Més de 400 testimonis
Després de l'arrencada del judici amb les qüestions prèvies i les
declaracions dels acusats, el gruix del judici ha estat per a la fase
testifical. S'han dedicat 39 sessions a les declaracions de 426
testimonis. Els primers a fer-ho van ser polítics com ara Mariano
Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Artur Mas, Cristóbal Montoro o Íñigo
Urkullu.
Bona part de la fase testifical es va centrar a escoltar els testimonis d'uns
dos-cents policies o guàrdies civils que van intervenir en els operatius
que l'1 d'octubre van intentar impedir la celebració del referèndum, i que van
exposar al Tribunal un relat gairebé calcat on expressions com "cares
d'odi" i "massa humana" eren
omnipresents.
Un discurs, el de les forces de seguretat de l'Estat, que les defenses van
intentar desmuntar amb el testimoni de desenes de ciutadans que
el dia de la consulta van patir directament o indirectament la
violència policial als punts de votació.
Tot això, a partir d'ara queda enrere. El judici s'ha acabat i
la Sala que presideix Manuel Marchena engega el procés de deliberació
que culminarà amb la sentència. En tractar-se d'un judici al Suprem, no
hi ha opció de recurs, perquè no hi ha un altre tribunal per damunt que
pugui revisar el cas.
Si es tracta d'una sentència condemnatòria, als condemnats els queda l'opció de demanarrecurs d'empara davant el
Tribunal Constitucional. En cas de ser denegat, podran portar el
cas al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada