44 EL
CAMÍ DEL DESTÍ
Ara mateix ha acabat la
meva pel·lícula.
Bona nit nineta, que
descansis.
Somnia amb mi,
Jo estaré arraulit al
teu costat,
Explicant-te la
realitat,
d’aquesta història
d’amor:
Ell és un soldat,
Que està enamorat,
ella una donzella molt
bella,
que no té espera,
la seva ànsia l’altera.
En rebre ell la carta
del seu casament,
pateix profundament.
Al cap d’uns anys,
sorprenentment,
es troben casualment.
La vida els ha deixat
sols últimament.
El temps ha passat,
i els ha deslligat.
Ara s’han adonat,
de la seva llibertat
de veritat,
que no poden viure
separats,
si no es fan costat.
S’uniran,
mai més s’allunyaran,
ni es deixaran,
encara que el món és
fongui,
encara que es faci gran.
El cel i la terra en seran
testimonis,
mai més hi haurà
dimonis.
La resta de les seves
vides,
seran únicament d’ells.
Passejaran,
sempre agafats de les
mans,
s’estimaran,
fins que es facin ben
grans,
Per fi han trobat el
camí
del seu destí.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada