41 SK M’HE FET GRAN, HE RECUPERAT EL SENY!!!.
M’he fet gran, he recuperat el seny!!!.
Una de les riquesses més importants de l’humanitat és
sens dupte la paraula, el vehicle amb el qual ens comuniquem.
Sí, amics meus, amb tots els respectes per la cultura i
per el que representan tots els idiomas del món, he de dir q’he arribat aqueste conclusió.
Segurament portat a cavall per les vivenciens que Déu
m’ha permés viure durant una llarga vida.
Després de que en els anys 40 s’actués en fermesa
dictatorial i fomentan l’ignorancia per part del govern nacional em la
prohibició total d’ensenyança i l’utilització del idioma català.
Aqueste situació va durar més anys dels q’es podía
suposar.
Després amb un cambi politic espanyol importan i per no
desentonar a nivel europeo, és va instaurar una “teorica democracia”.
Seguint amb l’herencia del Régim anterior, i meinspreuan
i someten a Catalunya i als catalans, el poble català sí, democràticament va
demanar als seus politics començar el “Procés”.
Totes aquestes situacions m’han portat a cambiar els meus
pensaments politics-socials i
culturals, com també algunes costums, que m’han fet recuperar el seny, sempre amb tots els
respectes.
Avans criticava als catalans radicals de la “Çeba”, ara
em donc conte de que pudé estaba equivocat.
Avans sempre em dirigía a tothom en castellà, ara em
dirigeixo en català.
Avans obria les portes de l’amistat a tothom, sense tenir
en conte el seu origen o tendencia, ara continuo sonríen, sent generos i obrirme
a tothom, pero tinc més cura.
La meva filosofía continua sent la mateixa; M’agrada fer
feliços als demés, per que així també jo soc més feliç.
Avans durant tota la meva vida en actiu com tots els
q’ens em dedicat al comerç, sempre he parlat el castellà, i sempre d’inici m’he
dirigit en castellà, tan és així que pude, si fem contes he parlat aprox. un
80% en castellà i un 20% en català, ara intento fer-ho al inrevés.
Soc escritor, fa 10 anys que edito i dirigeixo una
revista.
Quan va neixer era escrita només en català. Alguns
lectors en van dir q’els hi costaba entendre el català, per tan inmediatament
la baig escriure en bilingüe per contentar a tothom.
Tenin en conte aquesta petició d’alguns lectors, el meu
primer llibre nascut l’any 2013 el baig escriure en bilingüe, català i castellá.
El segon llibre nascut aquest any és escrit només en
català.
Crec que continuaré escribin, pude ara més que mai, i
segurament sempre será en una única llengua, una de les més riques i més antigues,
aquesta será com no pot ser un altra, el “Català”.
Tota persona t’he un dret natural i personal d’expresarse
com millor ho consideri, sempre amb el màxim respecte als demés, com no pot ser
menys en un país democràtic, que com sempre ha sigut, és i será el nostre país “Catalunya”.
El Govern espanyol està intentant alterar el nostre
sitema d’ensenyament.
Com sempre mentín als espanyols dienlis que a Catalunya
no s’ensenya el castellà. Amb aqueste actitud equivocada perjudica el nostre
esmerat programa d’educaçió i també la nostre llengua.
Precisament a Catalunya sempre s`ha respectat i cuidat, a
totes les escoles l’ensenyança de la llengua castellana.
Aquí sempre em considerat q’els idiomes son riqueça
cultural universal.
El català
D’on vens?, on vas?,
amb tantes dificultats?.
Tres segles perseguit,
amenaçat, insultat, renegat, prohibit.
Malgrat tot, ho hem aconseguit!.
La nostre llengua és l’essència,
és la mare, és l’orgull de la terra,
la seva bandera, l’enteniment del seu poble,
és la seva pell, el seu conviure.
El dupte és inadmisible.
És la satisfacció de la paraule.
És l’herència d’un país, i la seva historia,
és el bategar de cada dia.
És la construcción d’una població.
Sens dupte, és el seguiment d’una devoció,
l’efervescència de la seva cultura,
és l’afany, la saviesa i el seny, que la mira.
Va ser creada per ésser independent,
parlada per la seva gent.
La constancia de la seva utilització,
farà que el vent escampi la seva transformació.
Som lluitadors, el coratge i l’enteresa,
ens aportarà llibertat i fermesa.
Endevant doncs, demostrem al món,
La nostre convicció i fortalesa.
Si l’espai posseeix estrelles,
si les constel-lacions planetes,
si el sol és amo del sistema,
i la terra n’es de la lluna,
no tindrà el nostre poble fortuna?.
La llengua de la gent,
és saviesa i riquesa permanent.
Atenció! silenci, sento parlar català!.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada