M’he fet gran, he recuperat el seny!
Josep Garriga
M’he fet gran, he
recuperat el seny!
Una de les riquesses més importants de
la humanitat és sens dubte la paraula, el vehicle amb el qual ens comuniquem.
Sí, amics meus, amb tots els respectes
per la cultura i pel que representen tots els idiomes del món, he de dir quer
he arribat a aquesta conclusió.
Segurament portat a cavall per les
vivències que Déu m’ha permès viure durant una llarga vida. Després que en els
anys 40 s’actués en fermesa dictatorial, i fomentant la ignorància per part del
govern nacional amb la prohibició total d’ensenyança i la utilització de l’idioma
català. Aquesta situació va durar més anys dels que es podia suposar.
Després amb un canvi polític espanyol
important i, per no desentonar a nivell europeu, és va instaurar una “teòrica
democràcia”.
.
Seguint amb la herència del Règim
anterior, i menyspreant i sometent a Catalunya i als catalans. El poble català
sí, democràticament va demanar als seus polítics començar el “Procès”.
Totes aquestes situacions m’han portat a
canviar els meus pensaments polítics, socials i culturals, com també alguns costums
que m’han fet recuperar el seny, sempre amb tots els respectes.
Abans criticava als catalans radicals de
la “Ceba”; ara me’n adono que potser estava equivocat.
Abans sempre m’adreçava a tothom en castellà, ara em dirigeixo en català.
Abans obria les portes de l’amistat a tothom, sense tenir en compte el seu origen o tendència; ara continuo somrient, sent generós i obrint-me a tothom, però tinc més cura. La meva filosofia continua sent la mateixa; M’agrada fer feliços als demés, perquè així també jo soc més feliç.
Abans sempre m’adreçava a tothom en castellà, ara em dirigeixo en català.
Abans obria les portes de l’amistat a tothom, sense tenir en compte el seu origen o tendència; ara continuo somrient, sent generós i obrint-me a tothom, però tinc més cura. La meva filosofia continua sent la mateixa; M’agrada fer feliços als demés, perquè així també jo soc més feliç.
Fotos: Arxiu
Abans, durant tota la meva vida en
actiu, com tots els que m’he dedicat al comerç, sempre he parlat el castellà, i
sempre d’inici m’he dirigit en castellà. Tant és així que potser, si fem
comptes he parlat aproximadament un 80% en castellà i un 20% en català; ara
intento fer-ho a l’inrevés.
Sóc escriptor, fa 10 anys que edito i
dirigeixo una revista. Quan va néixer era escrita només en català. Alguns
lectors en van dir que els costava entendre el català. Per tant, immediatament la
vaig escriure en bilingüe per tenir content a tothom. Tenint en compte aquesta
petició d’alguns lectors, el meu primer llibre, nascut l’any 2013, el vaig
escriure en bilingüe, català i castellà.
El segon llibre nascut aquest any és
escrit només en català. Crec que continuaré escrivint, potser ara més que mai,
i segurament sempre serà en una única llengua, una de les més riques i més
antigues; aquesta serà, com no pot ser una altra, el ‘Català’.
.
Tota persona té un dret natural i
personal d’expressar-se com millor ho consideri, sempre amb el màxim respecte
als demés, com no pot ser menys en un país democràtic que, com sempre ha sigut,
és i serà, el nostre país ‘Catalunya’.
El Govern espanyol està intentant
alterar el nostre sistema d’ensenyament, com sempre mentint als espanyols
dient-lis que a Catalunya no s’ensenya el castellà. Aquesta actitud equivocada
perjudica el nostre acurat programa d’educació i també la nostra llengua.
Precisament, a Catalunya sempre s’ha respectat i cuidat, a totes les escoles,
l’ensenyament de la llengua castellana. Aquí sempre hem considerat que els
idiomes són una riquesa cultural universal.
Text: Josep Garriga
El Català
D’on vens?, on vas?,
amb tantes dificultats?.
Tres segles perseguit,
amenaçat, insultat, renegat, prohibit.
amb tantes dificultats?.
Tres segles perseguit,
amenaçat, insultat, renegat, prohibit.
A pesar de tot, ho em aconseguit!.
La nostra llengua es l’essència,
és la mare, és l’orgull de la terra,
la seva bandera, l’enteniment del seu poble,
és la seva pell, el seu conviure.
La nostra llengua es l’essència,
és la mare, és l’orgull de la terra,
la seva bandera, l’enteniment del seu poble,
és la seva pell, el seu conviure.
El dubte és inadmissible.
És la satisfacció de la paraula.
És l’herència d’un país, i la seva història,
és el bategar de cada dia.
És la construcció d’una població.
És la satisfacció de la paraula.
És l’herència d’un país, i la seva història,
és el bategar de cada dia.
És la construcció d’una població.
Sens dubte, és el seguiment d’una devoció,
l’efervescència de la seva cultura,
és l’afany, la saviesa i el seny, que la mira.
Va ser creada per ésser independent,
parlada per la seva gent.
l’efervescència de la seva cultura,
és l’afany, la saviesa i el seny, que la mira.
Va ser creada per ésser independent,
parlada per la seva gent.
La constància de la seva utilització,
farà que el vent escampi la seva transformació.
Som lluitadors, el coratge i l’enteresa,
ens aportarà llibertat i fermesa.
Endavant doncs, demostrem al món,
la nostra convicció i fortalesa.
farà que el vent escampi la seva transformació.
Som lluitadors, el coratge i l’enteresa,
ens aportarà llibertat i fermesa.
Endavant doncs, demostrem al món,
la nostra convicció i fortalesa.
Si l’espai posseeix estrelles,
si les constel·lacions planetes,
si el sol és amo del sistema,
i la terra n’és de la lluna,
no tindrà el nostre poble fortuna?
si les constel·lacions planetes,
si el sol és amo del sistema,
i la terra n’és de la lluna,
no tindrà el nostre poble fortuna?
La llengua de la gent,
és saviesa i fortuna permanent.
Silenci, sento parlar català!
és saviesa i fortuna permanent.
Silenci, sento parlar català!
Josep Garriga
ACTUALITAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada