41 SK LA FORÇA DEL POBLE JOSEP GARRIGA D. MAR.
La força del poble
Foto: Arxiu
En la meva humil opinió, crec que Carles Puigdemont es va equivocar en no declarar
les eleccions. Per una banda el Govern espanyol dient que, fes el que fes,
aplicaria el 155. Per una altra banda, els partits independentistes i el poble
pressionant-lo perquè declarés la independència i esperar que Europa ho
recolzés.
No ha estat així. Europa ha estat
conservadora, no democràtica i no ha volgut complicacions. Com sempre i ara,
una altra vegada, tothom ho ha pogut comprovar amb una part, gràcies a Déu,
minoritària. Ahir es van manifestar unes trescentes mil persones, acompanyats
com sempre per gent de la ultradreta amb la qual el denominador comú és la
violència amb aldarulls i trencadisses.
Imatge: YouTube
El sector majoritari, partidari de la
República, en les seves últimes set manifestacions amb més d’un milió de
persones en cadascuna d’elles, són totalment pacífiques, com sempre. Amb calma
i serenitat. Sense fer mal a ningú, ni a la ciutat. És un exemple de
comportament, civisme, pau i democràcia.
Crec que ara més que mai convé votar,
ara que ens deixaran. Espero, i n’estic convençut, que tindrem la majoria. No
vull que els meus néts continuïn vivint amb un govern dictador, antidemocràtic,
que en lloc de cervell té un canyó a la boca, i continuant amb un règim
heretat.
Ànim amics meus, continuem lluitant
contra la injustícia. Nosaltres sí tenim l’autèntica força. La força del poble.
Josep Garriga |
No patigueu gens ni mica, ni per les notícies que ens arriben ara des de l’estranger (Espanya, inclosa).
Ningú no ens reconeixerà en els propers dies i setmanes. (I menys Espanya que voldrà fer veure que segueix manant) Entra dintre del guió.
Es molt important que a diferents parlaments nacionals alguns diputats hi presentin mocions de reconeixement: això obre el debat i ja està passant.
En paral.lel tothom observarà què passa a Catalunya i qui controla efectivament el territori i com el controla.
Avui ha estat molt significatiu el missatge de Donald Tusk a Rajoy (no fer servir la força) i el del primer ministre belga Charles Michel (apel.lació al diàleg a nivell nacional i internacional).
Espanya nega aquest diàleg bilateral perquè comportaria un reconeixement de facto de Catalunya com a subjecte polític i per això fins ara s'hi ha oposat.
En els propers dies:
Resistència pacífica, no caure en provocacions, no escridassar ni acostar-se a policies espanyols, hem de deixar que marxin sense tenir l’escusa de que els hem agredit, esperit gandhià... i seguir instruccions govern, ANC i Omnium.
Calma absoluta. A més, i a la vegada, esperem a veure com ells “controlen el territori” i com fan efectives les seves decisions. Ara el que toca es veure qui té el control real i efectiu de la situació. Ells mateixos es posaran la corda al coll si no poden fer efectives les decisions que han dictat.
El nostre govern dictarà ara tambe, resolucions executives. Es bo que esperem a demà a fer-ho..., o a dilluns...; cal seguir donant-los corda..., per veure que son capaços de fer realment, no que diuen que fan.
Esperem que el govern de la Republica, dicti nomes aquelles normes de les que pugui visualitzar-se la seva efectivitat clarament. No tinguem pressa.
El mon ens mira con mai ho ha fet fins ara.
I, quan sentiu que ningu ens reconeixerà mai, recordeu una cosa MAI.... ES MOLT DE TEMPS (MASSA TEMPS)...., i les coses en aquests dies canvien per minuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada